Dones de 43 anys amb símptomes durant més de mig any: el perfil més afectat per la Covid-19 persistent

Fins ara sabíem, en termes generals, que els casos greus de Covid-19 afectaven sobretot   homes d'avançada edat amb patologies prèvies, i que els pacients més joves engreixaven els casos que no requereixen ingrés hospitalari. Però què passa amb els malalts amb símptomes de covid-19 persistent des de fa mesos? Aquest col·lectiu, que podria estar format per   un terç dels pacients lleus o moderats, no apareix als registres oficials i fa temps que lluita per tenir respostes i una atenció adequada. És per això que, pocs dies després que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) reconegués la seva existència i reclamés més estudis al respecte, pren especial importància l'enquesta publicada aquest dimecres per la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG). Els resultats, extrets a partir de les respostes de 1.834 malalts de covid-19 persistent, assenyalen que el 79% de les persones afectades són dones amb una mitjana d'edat de 43 anys. I la durada mitjana dels símptomes que pateixen ja és de 185 dies, és a dir més de mig any.

L'enquesta, feta a pacients contagiats durant la primera onada de la pandèmia, es va elaborar entre el 13 de juliol i el 14 d'octubre, ara fa un mes, de manera que en molts dels casos la malaltia ja va més enllà dels sis mesos. Així ho destaquen el col·lectius d'afectats a Catalunya –creat arran d' un article a l'ARA i que ja té més d'un miler d'adherits– i els de la resta de l'Estat espanyol, que han sigut la base per a la realització de l'estudi. L'enquesta, que revela que la major part dels afectats persistents són tant a la Comunitat de Madrid (35%) com a Catalunya (30%) –els territoris més castigats pel virus–, assenyala que el 50% dels malalts enquestats (917) tenen entre 36 i 50 anys. La joventut – també hi ha menors afectats– quadraria amb el fet que les seves patologies siguin lleus o moderades, però que la majoria siguin dones continua sent pera ara una incògnita.

"Per respondre a aquesta pregunta encara ens falta molt per saber. Hi podria haver moltes circumstàncies", ha respost en roda de premsa telemàtica la doctora Pilar Rodríguez Ledo, responsable d'investigació de la SEMG, si bé ha apuntat que podria tenir a veure amb la diferent resposta immunitària o inflamatòria que tenen les dones respecte dels homes. Rodríguez Ledo ha apuntat que la prolongació dels símptomes es podria deure al fet que el covid-19 persisteixi en zones de l'organisme encara no identificades o a una forta reacció inflamatòria al virus, amb una reacció immunològica i una afectació multiorgànica. Al 78% dels enquestats se'ls van fer proves diagnòstiques (un 73% dels quals van donar positiu) i, malgrat que a molts no se'ls va fer cap test –a l'inici de la pandèmia no es feien si el pacient no requeria ingrés–, la SEMG no veu diferències significatives entre l'evolució dels uns i els altres.

Els 20 símptomes més freqüents en els malalts amb Covid-19 persistent, segons l'enquesta del SEMG

Així s'ha constatat també en el marc del grup de treball que el departament de Salut va engegar fa uns mesos amb el col·lectiu d'afectats per la Covid-19 persistent, que   va identificar una trentena de possibles símptomes  d'aquest tipus de malalts. L'enquesta publicada aquest dimecres eleva la xifra als 200, i assenyala que cada pacient en pateix una mitjana de 36. Els més freqüents són el cansament (95,9%), el malestar general (95,5%), el mal de cap (86,5%) i l'estat d'ànim baix (86,2%), així com els dolors musculars (82,8%), la falta d'aire (79,3%), els dolors articulars (79%) i la falta de concentració o el dèficit d'atenció (78,2%) –aquests símptomes neurològics són els que dificulten més el dia a dia dels afectats.

De fet, si la simptomatologia general afecta el 95% dels pacients –el 50% tenen afectades set àrees del cos–, les alteracions neurològiques afecten el 86% del total. Amb tot, el 72,52% tenen problemes per treballar fora de casa, al 74,65% els suposa un esforç o els resulta impossible l'oci amb amics i altres persones, el 70,12% tenen problemes per atendre les obligacions familiars diàries i el 30,43% fins i tot han de fer esforços per a les tasques d'higiene personal. "Ens enfrontem cada dia a una malaltia desconeguda, no reconeguda i molt incapacitant", lamentava a la roda de premsa Anna Kemp, membre dels col·lectius d'afectats a l'Estat i malalta des del 18 de març. "Té un greu impacte sobre les nostra vida, que s'encongeixen totalment, i tenim moltes dificultats per seguir el dia a dia", ha afegit.

La punta de l'iceberg

La principal reivindicació dels pacients, recollida per la SEMG, és que es facin més estudis sobre aquests casos per treure'n un diagnòstic clar i garantir un tractament adequat. "El símptomes no milloren i molts ens sentim fins i tot pitjor que quan vam començar", alerta Kemp, que deixa clar que s'han sentit "invisibles" i "oblidats" de les institucions, que no els compten en les estadístiques. "El covid persistent és un un gran problema iceberg i es podria convertir en el pòsit que deixa la pandèmia [...]. I podria convertir-se en un problema greu estatal, ja que som gent jove en el pic productiu de les nostres vides", ha conclòs. La doctora Rodríguez Ledo, de fet, augura que aquest tipus de malalts podria anar en augment amb la segona onada de la pandèmia. "¿Ha canviat alguna cosa perquè hi hagi uns resultats diferents?", s'ha preguntat retòricament, i ha afegit que, de la mateixa manera que augmenten els casos greus, també és previsible que creixi la persistència de símptomes.