L'Estratègia Nacional de l'Energia i del Canvi Climàtic, aprovada a finals d'any

El pla preveu la creació d'un mercat nacional de crèdits carboni com a instrument catalitzador de les emissions

El Govern ha presentat aquest dijous la proposta sobre l'Estratègia Energètica Nacional de l'Energia i del Canvi Climàtic, que s'espera que estigui aprovada a finals d'any, i que té com a principal objectiu arribar a la neutralitat carboni l'any 2050, arribant així a un equilibri entre les emissions contaminants i la capacitat d'absorció d'aquestes emissions. L'estratègia, segons ha assenyalat el director de l'Oficina de l'Energia i del Canvi Climàtic, Carles Miquel, permet planificar i coordinar accions, mesures i projectes per lluitar contra el canvi climàtic, i s'estructura en cinc programes, entre els quals destaca la creació d'un mercat nacional de crèdits de carboni i altres eines de fiscalitat, com la instauració d'un fons verd, com preveu el pla de Govern H23. Tal com ha detallat Miquel, aquest mercat nacional ha de ser "un instrument catalitzador quant a la mitigació de les nostres emissions", i la comunitat internacional recomana fortament la posada en pràctica d'una fiscalitat verda que taxi les emissions CO₂. Segons la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, la fiscalitat ha de desincentivar el consum contaminant "i recolzar les accions previstes a l'estratègia". Precisament per això, el Govern té prevista una reunió el pròxim dijous amb agents del sector per compartir els principals punts de l'estratègia i arribar a acords per mantenir la competitivitat.

Durant la seva intervenció, Miquel ha explicat que actualment el 92% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle provenen del sector energètic, i en aquest punt és clau "la capacitat embornal del territori". A banda, ha destacat que el 100% dels combustibles fòssils són importats, i l'electricitat importada assoleix gairebé el 80%. En aquest sentit, un dels punts de l'estratègia reclama sobirania energètica mitjançant la producció nacional, amb prevalença per les energies renovables. Pel que fa a les emissions per mobilitat, "el 76% del fuel se l'endú el turisme", mentre que dins de territori andorrà les emissions arriben fins al 23% pel que fa a combustible, al 29% en energia elèctrica i al 40% en els serveis tèrmics com ara la calefacció.

L'estratègia també demana definir una diagnosi inicial de les evidències del canvi climàtic a Andorra, que han de servir per donar continuïtat a la resta de mesures. A nivell climàtic, el país ha observat un augment de les temperatures important, ja que entre el 1970 i el 2019 l'increment ha estat de 0,36 graus per cada dècada. Es tracta, per tant, "d'un increment de temperatures important que tindrà impactes a casa nostra", ha dit Miquel. Per contra, si s'analitzen les precipitacions, es pot veure com des del 1970 s'han reduït en 50 litres per metre quadrat per cada deu anys, fet que suposa "un impacte quant als recursos hídrics" i un augment en la intensitat de fenòmens extrems durant les pròximes dècades.

Pel que fa a la resta de programes, que es divideixen en disset activitats, els principals punts tenen a veure, a banda de la descarbonització del sector energètic i la creació del mercat nacional de crèdits de carboni, amb l'adaptació i l'augment de la resiliència al país, la transició social, què és una part fonamental perquè integra la participació de tothom, i el programa d'innovació, recerca i observació sistemàtica. D'aquesta manera, Miquel ha recordat que tots els programes estan alineats amb algun dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), tenint més incidència sobre els relacionats amb l'energia neta i assequible, les comunitats sostenibles i l'acció climàtica. Per últim, Calvó ha recordat que es treballarà conjuntament amb els comuns per implementar el projecte de creació de biomassa mitjançant l'aprofitament dels sotaboscos, una mesura que també emana de la Litecc.