Excés de pes i errors de pilotatge, les causes de la sinistralitat de l'ultralleuger
L'informe del CIAIAC constata que l'avioneta estava fent maniobres d'enlairament i aterratge a l'aeroport d'Andorra-la Seu quan van passar els fets el maig del 2018
La Seu d'UrgellLa quarta maniobra d'enlairament de l'ultralleuger Pipistrael Virus, comandada pel resident belga Joseph Gilman, no va aconseguir mai poder tornar l'avioneta fins a la pista tres de l'aeroport d'Andorra-la Seu. L'ultralleuger es va estavellar contra el terra el 16 de maig del 2018 a tres quarts d'onze del matí provocant la mort a l'instant del pilot i també de l'acompanyant i destruint quasi per complet l'avioneta. Gairebé deu mesos després del sinistre la Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil (CIAIAC) del govern espanyol ha emès l'informe final del sinistre i apunta a l'excés de pes i a errors de pilotatge com les principals causes que van provocar el fatídic desenllaç final.
La investigació ha conclòs que el sinistre es va produir per "l'entrada en pèrdua de l'aeronau quan realitzava una maniobra de motor i a l'aire amb molt poca velocitat, accentuada per realitzar un viratge a baixa altura i per l'aturada del motor". Segons es recull en el document, els dos residents belgues estaven practicant des de les 10:20 hores del matí maniobres d'aterratge i enlairament sota la tècnica de "motor i a l'aire", és a dir, sense arribar a tocar la pista d'aterratge. Ni mitja hora després de l'inici de les maniobres, l'ultralleuger va realitzar la tercera aproximació i tot seguit es disposava a enlaira-se per quart cop. Però es va elevar a força alçada, alhora que es desviava a l'esquerra i immediatament després va virar a la dreta i novament a l'esquerra per després caure a terra amb actitud vertical impactant contra la base d'un arbre que hi havia a l'exterior de l'aeroport, al costat de la tanca que l'envolta.
![Les tres voltes que va fer l'ultralleuger abans d'estavellar-se. / CIAIAC](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Segons es conclou en l'informe, la segona aproximació ja es va realitzar més desestabilitzada que la primera, fent l'aterratge amb un pendent més pronunciada. Però va ser precisament el tercer el més desestabilitzat, no només perquè el pendent va ser la menys estesa de les tres aproximacions sinó perquè a més quan va arribar a estar en el punt més proper a la pista ja havia sobrepassat fins i tot la meitat d'aquesta. En cap dels tres casos va arribar a tocar la pista, el que li va conferir encara més inestabilitat a l'hora d'iniciar l'enlairament.
Sumat a aquestes maniobres de pilotatge deficients, l'informe també constata que l'ultralleuger va arribar fins a terra amb el motor aturat i que prèviament, en els últims moments del vol, va estar al ralentí. A més, l'anàlisi del motor va indicar que tenia un terç de l'oli que hauria d'haver portat i que en el moment de l'impacte no tenia combustible a l'interior dels carburadors. Un fet que la CIAIAC també assenyala com a factor de l'accident.
L'excés de pes hauria produït una velocitat d'aproximació més gran i, per tant, un factor clau de l'accident, ja que a més pes més pista d'aterratge es necessita. Segons les conclusions de la comissió d'investigació l'avioneta va fer els vols amb 509 quilos de pes, sobrepassant els 450 quilos recomanats i també els 472,5 quilos permesos en algunes condicions.
Per tot plegat, recomana que en l'última aproximació, a l'estar gairebé a la meitat de la pista quan va arribar al punt més baix i va iniciar el següent enlairament, el més adequat hauria estat posar-se sobre la pista, frenar l'aeronau i tornar a la capçalera per iniciar una nova carrera d'enlairament aprofitant tota la longitud de la pista. El pilot tenia llicència de la direcció general d'aviació civil de França des de l'octubre del 2014, certificat mèdic en vigor i el permís per volar temporalment a Espanya durant el 2018. Durant la investigació no es va poder esbrinar amb exactitud quina era l'experiència que tenia, però diversos testimonis van informar que no volava amb assiduïtat.
La reconstrucció del vol s'ha pogut fer gràcies a la recuperació d'un dels dispositius GPS que portava l'ultralleuger. El dia de l'accident es van desplaçar fins a vuit dotacions de bombers (quatre camions amb motobomba i quatre vehicles tot terreny), serveis sanitaris i agents de la Unitat de Seguretat de la Guàrdia Civil de l'aeroport, juntament amb diferents efectius dels Mossos d'Esquadra.
