Menys judicialització i més presència d'Afers Socials en casos de menors en risc

Andorra la VellaLa nova llei dels drets de la infància i l'adolescència que el Govern, juntament amb diversos actors, està treballant preveu que els casos de menors en risc o desemparament es judicialitzin molt menys que ara i que els serveis socials tinguin més competències en la fase prèvia, la qual cosa significarà que la justícia només intervingui en els casos més extrems. En aquest sentit, el ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha destacat que la legislació actual obliga de seguida a què hi hagi una judicialització d'aquests casos i ha conclòs que això “no sempre és positiu”. El nou text també pretén evitar la victimització secundària, de tal manera que hi hagi una prova preconstituïda i que els menors només hagin de declarar una sola vegada i, per tant, no hagin de reviure una experiència traumàtica com pot ser una situació d’abusos.

Espot ha detallat aquests canvis que suposarà la llei de la qual ja es té un articulat que ara els diferents actors treballaran amb la voluntat que a mitjans d’abril ja pugui haver un redactat més o menys definit. A partir de llavors, en el període d'un mes el consell de ministres el podria aprovar i el text podria entrar a tràmit parlamentari, amb la voluntat que es pugui aprovar aquesta legislatura, tal com ha remarcat el titular d’Afers Socials.

Aquesta llei suposarà “un canvi de paradigma” amb la implementació de mesures “modernes”, ha dit Espot. I, entre els aspectes novedosos també ha volgut remarcar, a banda dels ja esmentats, que es farà una regulació “més completa i moderna” de l’acolliment, per exemple, de l’acolliment de protecció intensiva amb l’impuls del centre específic que ja ha anunciat aquesta mateixa setmana, i que es regula l’acolliment professional, una mesura que fins ara no existia. “Suposa un canvi molt significatiu” ja que impulsarà “l’empoderament de la infància i l’adolescència”, ha dit Espot, concretant que el nou text es basarà en el concepte de capacitat progressiva del menor, tenint en compte que “no es poden analitzar els drets i deures dels infants des d’una perspectiva uniforme” i que no és el mateix un menor de cinc anys que un adolescent de setze.

El titular d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, que juntament amb Espot ha presidit la segona reunió de la comissió d’experts creada per al treball sobre el projecte de llei dels drets de la infància i l’adolescència, també ha destacat els canvis que suposarà aquesta llei. Així, ha posat en relleu que es tracta d’un text que intenta que la visió sobre els drets i deures “s’adeqüiï” als menors i no a la inversa i que suposarà un treball transversal entre diferents actors. Quant a Educació, ha remarcat que suposarà que hauran “d’ajudar” que els menors puguin conèixer molt millor quins són els seus drets i deures.