Publicitat
Publicitat

Meteorologia instal·la una estació d'última generació a Soldeu

Durant aquest any es col·locaran noves estacions a Font Verd i al coll d'Ordino

La xarxa d'estacions meteorològiques és molt extensa i abraça tot el territori, amb uns 25 aparells. Cada estació facilita dades que el Servei de Meteorologia del Govern utilitza per elaborar cada dia les previsions del temps i, durant l'hivern, determinar el risc d'allaus. Les estacions meteorològiques, però, cada vegada són més modernes. De fet, se n'acaba d'instal·lar una d'última generació a Soldeu (Tossa dels Espiolets), que permet detectar vents més forts i obtenir dades amb més precisió. A més, l'any passat es va renovar la del Roc de Sant Pere i durant aquest any també es renovaran les d'Envalira i les Salines. De cara al 2019 o el 2020 també es renovaran amb tecnologies més modernes les estacions de Sant Julià i la Comella. Durant aquest any també està previst instal·lar dues estacions més d'alta muntanya a Font Verd i al coll d'Ordino, que permetran conèixer l'activitat de les nevades més recents.

Les estacions són indispensables per poder fer les previsions. A més de les del departament de Meteorologia, FEDA també en té les seves (de fet, Fhasa va començar a registrar dades l'any 1934 de manera manual) i el Centre d'estudis de la neu i de la muntanya (Cenma) també en té unes quantes disperses pel territori. La primera estació automàtica va ser la del Roc de Sant Pere, que es va instal·lar l'any 1984, ja que es va constatar "la necessitat de fer la previsió del temps en la temporada d'hivern", recorda el cap del Servei de Meteorologia, Toni Molné. Aleshores es va establir un conveni amb Météo France perquè fes la previsió del temps a Andorra. Als anys 90, el servei es va ampliar a la previsió de tot l'any i a l'índex del perill d'allaus. La xarxa d'estacions va començar a crèixer, i entre les del Govern i les manuals de FEDA n'hi havia vuit repartides pel territori. A més, es van formar els observadors 'nivometeo', és a dir, el personal de les estacions d'esquí, que prenia les lectures de la neu i les enviava a Météo France perquè poguessin determinar el risc d'allaus. Tot això durant més tres dècades.

Però el servei meteorològic no ha parat de créixer i de perfeccionar-se. Météo France feia un butlletí genèric, per a tot el país, "com si Andorra fos un sol massís", i des del Principat es va constatar la necessitat de concretar més, fer-ho per zones, sobretot amb la creixent afluència d'esquiadors fora pistes. Per això, fa un parell d'anys que es va decidir que el butlletí d'allaus es faria des del Principat. Molné ha argumentat que no és just que s'estableixi el mateix nivell de risc d'allaus a la zona nord que a la sud, perquè això afecta les activitats com l'esquí escolar.

La meteorologia és la que determina el perill d'allaus, i el mapa d'Andorra s'ha dividit en tres zones: la nord, la sud i la centre, que sempre va de complement d'una o d'altra. Però "per arribar a aquest nivell de detall necessitem mesures més freqüents i a més llocs, i més allunyades de les estacions d'esquí", ha puntualitzat el tècnic del Servei de Meteorologia Guillem Martín. "Fem més observacions, cobrim més extensió, i cada matí, a primera hora, fem el butlletí d'allaus després de valorar l'evolució nocturna del mantell nival i la previsió meteorològica de la jornada", ha precisat. "Durant la nit, poden passar coses inesperades", ha afirmat. Així, cada dia hi ha dos butlletins: el d'Andorra, que es difon cada matí, i el de Météo France, que el publica cada tarda amb una previsió general per a l'endemà.

Per determinar l'estat de la neu es comproven les dades obtingudes durant la nit per les estacions meteorològiques, que indiquen el gruix de la neu, la temperatura, la humitat, etc. Però sempre hi ha una constant vigilància de l'evolució de la neu. Fa un parell d'anys, un equip del Cos de Banders es va formar per fer sondatges a la neu, als llocs indicats pel Servei de Meteorologia, i recullen dades per determinar l'estat del mantell de la neu, les capes i la seva estabilitat. A més, els meteoròlegs reben dades de molts llocs: de les estacions d'esquí, d'investigadors, del Cenma, de guies de muntanya, d'aficionats, dels bombers, del COEX, d'empreses de seguretat que controlen allaus, dels conductors de retrac, etcètera. Una gran xarxa que subministra dades per difondre, diàriament, el butlletí d'allaus el més acurat possible.