Societat 30/12/2019

El Principat, el tretzè país europeu en biblioteques per habitant

La segona instal·lació amb més visitants és la de la Massana, amb 24.209

Agència Ana
3 min
La biblioteca comunal d'Encamp. / Arxiu ANA

Andorra la VellaAndorra disposa d'una ràtio d’1,2 biblioteques per cada 10.000 habitants. Això suposa, si es tenen en compte les dades que proporciona la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries, entitat associada a la Unesco, que el Principat és el 13è país de la Unió Europea en nombre de biblioteques per cada 10.000 habitants, després d’Àustria (1,6), Finlàndia (1,5) i Eslovènia (1,4). La República Txeca, amb gairebé sis biblioteques per cada 10.000 habitants, està al capdavant en la classificació. Segons les dades del departament d’Estadística del Govern, desglossat per parròquies i assignant la Biblioteca Pública del Govern i la Biblioteca Nacional a la parròquia d’Andorra la Vella, es constata que Canillo i Ordino disposen del nombre de biblioteques per cada 10.000 habitants més elevat, xifrat en 2,5 i 2,1 respectivament. Per contra, Escaldes-Engordany disposa de 0,7 biblioteques per cada 10.000 habitants.

Altres dades facilitades per Estadística posen en relleu que a 31 de desembre del 2018 hi havia un total de 557 llocs de consulta, entesos com el nombre d'espais a disposició dels usuaris per a lectura o consulta a la biblioteca, amb equipament o sense. La quantitat de llocs de consulta a disposició dels usuaris és exactament la mateixa que l’any anterior en totes les biblioteques del país. De mitjana, hi ha 62 llocs de consulta per biblioteca.

També es posa en relleu que durant l’any passat, el conjunt de les biblioteques públiques van rebre 130.199 visitants, un 8,8% més que les rebudes l’any anterior (119.666). Aquest nombre correspon a una mitjana diària de 357 visites o a un total de 40 visites diàries per biblioteca. Si s’exclou la Biblioteca Nacional per les seves característiques particulars, el nombre de visites diàries per biblioteca augmenta fins a 44.

Desglossant les dades de visitants per biblioteca, s’aprecia que la que rep més visites és la Biblioteca Pública del Govern, amb un total de 33.500 durant l’any 2018, seguida de la Biblioteca Comunal de la Massana, amb 24.209 visitants.

Quant al fons bibliotecari existent a 31 de desembre del 2018, xifrat en un total de 236.230 documents, destaquen els llibres i fulletons, representant el 88% del fons, mentre que el 5% són documents audiovisuals i la resta correspon a publicacions periòdiques, llibres electrònics, documents sonors i altres. D’aquestes dades es dedueix una ràtio de més de tres documents per habitant. Pel que fa a la variació anual, el volum del fons al final de l’any 2018 va augmentar un 1,6% respecte de l’any anterior. La Biblioteca Pública del Govern, juntament amb la Biblioteca Nacional, són les dues que disposen de més fons, amb 61.837 i 42.066 documents respectivament.

Del total dels préstecs a domicili efectuats durant l’any 2018 (44.467), el 80,3% corresponen a préstecs de llibres; el 17,1%, a documents audiovisuals i la resta a altres tipus de documents. Tenint en compte la població a finals de l’any 2018, es van realitzar 0,6 préstecs domiciliaris per habitant. La mitjana diària és de 122.

Pel que fa al personal ocupat a les biblioteques, es comptabilitzen 31 persones (tres menys que l’any anterior), el que suposa una reducció de personal del 8,8%. De les 31 persones, 28 són dones i tres són homes. Desglossats per funcions, 14 corresponen a personal bibliotecari i tècnic, 15 són auxiliars i dos són altres tipus de personal.

Les despeses corrents i d’inversió de les biblioteques es van situar en 994.697 euros l’any passat, amb un increment del 4,2% respecte a les registrades l’any anterior. El 74% (734.855 euros) correspon a despeses de personal; el 16% (159.555 euros) a despeses d’activitats i altres; el 6% (58.175 euros) a adquisicions, i el 4% restant (42.112 euros) van ser per a inversió. La totalitat del finançament de la Biblioteca Nacional i la Biblioteca Pública del Govern prové de fons estatals, mentre que per a les set biblioteques restants la font de finançament és comunal.

Activitats culturals

També cal destacar, segons les dades facilitades per Estadística, que el comú amb més activitats culturals realitzades el 2018 va ser Andorra la Vella, amb un total de 453 de les 1.499 registrades. Cal destacar que el total registrat al llarg de l’any passat representa un increment del 3,24% respecte de l’any anterior. Per mesos, el juliol ha estat quan s’han realitzat un nombre més gran d’activitats culturals, un total de 188. Quant a l’àmbit d’aquestes propostes, un 23,95% del total han estat musicals, que creixen un 7,16% respecte de l’any anterior.

A l’últim, aquestes estadístiques culturals també reflecteixen visites virtuals a la vall del Madriu-Perafita-Claror, amb un total de 29.279 a Wikipedia, tenint en compte tots els idiomes en els que hi ha disponible la informació sobre aquest espai natural. Aquestes dades han estat extretes de l’eina de recerca ‘Pageviews analysis’ de Wikipedia. Les persones de parla anglesa són les més interessades en la vall, amb un total de 3.313 visites durant l’any 2018. Segueixen les visites des dels dominis en japonès i en castellà. Destaquen els increments positius en l’àmbit del francès i rus, amb unes variacions anuals del 15,7% i del 10,8%, respectivament, entre l’any 2017 i el 2018. Per altra banda, les visites des dels dominis japonès i català disminueixen en un 21,9% i un 16,8%, respectivament.

stats