Troben dos factors que causen un Covid-19 greu en joves sans

Variants genètiques i la presència d’uns anticossos debiliten la primera línia de defensa contra el virus

Que la Covid-19 no era com una grip va quedar clar al principi de la pandèmia, quan es van veure casos de persones joves i sanes que havien d’ingressar a l’UCI. Aleshores les causes de les complicacions en absència de malalties prèvies simplement es desconeixien. Un esforç de sis mesos de recerca a escala internacional ha aconseguit ara reduir aquesta ignorància. El consorci Covid Human Genetic Effort, liderat per la Universitat Rockefeller de Nova York i amb participació d’hospitals i centres de recerca catalans, acaba de publicar a la revista Science els resultats de dos treballs que identifiquen dues causes dels casos greus de covid-19: una sèrie de variants genètiques i la presència d’uns anticossos, totes dues implicades en el mal funcionament d’una molècula clau en la primera línia de defensa que té el cos contra el virus.

Aquesta molècula clau, coneguda com a interferó de tipus 1, és una substància que segreguen les cèl·lules infectades pel virus i que té una funció cabdal que fa referència al seu mateix nom: interfereix en la replicació del virus i fa que altres cèl·lules no s’infectin. A més d’això, l’interferó de tipus 1 també fa una crida a la producció d’anticossos contra el virus, que després el bloquegen i impedeixen que infecti més cèl·lules, i a la producció de limfòcits T, que detecten i destrueixen les cèl·lules infectades perquè els virus no arribin a noves cèl·lules.

“Es tracta d’un mecanisme d’emergència, ràpid, que genera una resposta contra els virus en qüestió de poques hores”, explica Javier Martínez-Picado, investigador de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) i de l’Hospital Germans Trias, que ha participat en l’estudi juntament amb investigadors de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa. “Per entendre’ns -aclareix-, l’interferó de tipus 1 fa la mateixa funció que el 112 en un incendi: organitzar la resposta de bombers, policia i ambulàncies”. Quan aquesta substància no pot fer la seva tasca, “és com si segrestessin els telèfons del 112”, apunta l’investigador. Aleshores el virus supera la primera línia de defensa del cos, prolifera i, com que augmenta en nombre, pot donar lloc a una evolució greu.

Els errors innats

La resposta a una infecció viral com el covid-19 depèn essencialment de dos factors: els condicionants genètics i la fortalesa del sistema immunitari, que en part també està condicionada pels gens. “En aquests estudis hem investigat els errors innats del sistema immunitari a l’hora de muntar la resposta contra el SARS-CoV-2”, explica Martínez-Picado. El primer dels treballs ha analitzat el material genètic de 659 pacients greus de covid-19 i ha trobat que 23 (un 3,5%), que tenien entre 17 i 77 anys, presentaven variants en vuit regions genètiques que estan relacionades amb la funció de l’interferó de tipus 1. Paral·lelament, els investigadors també han analitzat el genoma de 534 pacients amb covid-19 lleu o asimptomàtica, i no hi han trobat aquestes variacions.

La conclusió, doncs, és que aquestes variants donen lloc a una deficiència en el funcionament d’aquesta molècula, que és la primera resposta del cos contra el virus. Per això en aquests casos es donen complicacions. “Fins ara hem estudiat els 13 gens més coneguts que intervenen en el funcionament de l’interferó de tipus 1, però d’ara endavant n’estudiarem més”, explica Aurora Pujol, investigadora Icrea a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), que ha participat en l’estudi conjuntament amb investigadors de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

L’altre estudi ha analitzat mostres de sang de 987 persones amb covid-19 greu, en 101 de les quals (un 10,2%) s’hi han trobat uns anticossos que bloquegen l’interferó de tipus 1 i impedeixen que dugui a terme la seva funció. Aquests anticossos no tenen res a veure amb els que genera el cos per protegir-se del virus, sinó que són fruit d’una deficiència de tipus autoimmunitari. Una condició que, segons l’estudi, afecta més els homes que les dones: s’han trobat en el 12,5% dels homes i en el 2,6% de les dones estudiades.

Per comprovar que aquesta era la causa de la gravetat de la malaltia, els investigadors han analitzat 663 mostres de sang de pacients asimptomàtics i no hi han trobat cap rastre d’aquests anticossos. En canvi, en mostres de 1.127 persones que no han passat la malaltia n’han detectat en 4. Això indica que en la població general el percentatge de gent amb aquesta deficiència que fomenta quadres greus de covid-19 es podria situar al voltant del 0,4%. Així com se sospitava que hi ha havia d’haver alguna susceptibilitat genètica a patir covid-19 greu, la presència d’aquests anticossos ha agafat els científics per sorpresa. “És un mecanisme que no tenia al radar”, confessa Martínez-Picado.

Possible tractament a la vista

Segons Pujol, “aquests dos estudis conclouen que l’interferó de tipus 1 és una peça clau en la resposta contra el virus”. Afortunadament, al mercat ja hi ha fàrmacs basats en aquesta molècula. A parer de Martínez-Picado, “no seria gaire complicat fer un assaig clínic per comprovar-ne l’eficàcia” en aquests pacients de covid-19. Pel que fa al diagnòstic precoç, la predisposició genètica és difícil d’utilitzar perquè l’anàlisi acostuma a trigar una setmana. “Als Estats Units en alguns casos es fa en 24 o 48 hores, però aquí no tenim mitjans per fer-ho”, lamenta Pujol. L’anàlisi per detectar els anticossos, en canvi, comporta menys temps. “Si es posa la tècnica a punt, es poden detectar en menys de 48 hores”, explica Pujol. Això permetria, un cop fets els assajos clínics corresponents, tractar aquests pacients d’una manera específica perquè no arribessin a desenvolupar formes greus de la malaltia. Tant Pujol com Martínez-Picado confirmen que segueixen estudiant, respectivament, altres variants genètiques i altres funcions del sistema immunitari.