Els casos de violència de gènere augmenten un 138% en quatre anys

Andorra la VellaEntre els mesos de gener i octubre del 2019, el Servei d'Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere (SAVVG) ha atès 286 casos de violència de gènere exercida a dones que resideixen al Principat. D'aquests, 113 han estat de persones que s'adreçaven per primera vegada al servei, mentre que 144 són casos de prevalença, és a dir, dones que van visitar la institució al llarg del 2018 i que han continuat rebent suport. Els 29 casos restants corresponen a reobertures d'expedients de dones que havien estat ateses i han retornat, ja sigui perquè van continuar amb la mateixa parella i van abandonar el servei o perquè, en reprendre una nova relació, han tornat a patir violència de gènere. Des del 2015, any en què va entrar en vigor la llei per l'erradicació de la violència de gènere, ha crescut un 138% el nombre d'usuàries al servei, fet que per al ministre d'Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, suposa que el mecanisme "està consolidat".

Pel que fa a la nacionalitat de les dones ateses, la xifra es correspon a les dades totals de persones residents al país, sent les andorranes, les espanyoles i les portugueses les que més demanen ajuda. Durant el 2019 es van atendre a més de sis persones amb passaport francès i 64 usuàries més d'altres nacionalitats que no corresponen a les de la majoria. El 38% d'aquestes tenien entre 28 i 39 anys, mentre que el 27% se situaven entre la franja d'edat d'entre 40 i 51 anys. La cap d'àrea d'Igualtat, Mireia Porras, ha destacat la xifra de dones ateses d'entre 16 i 27 anys, el 17% del total, i que posa en dubte els procediments de prevenció que s'estan duent a terme en l'àmbit educatiu. Dues de les usuàries que van arribar al SAVVG tenien més de 75 anys.

El 42% de les dones que estan sent ateses han rebut el suport de les persones tècniques gràcies a la derivació que existeix entre institucions, com el mateix ministeri d'Afers Socials, l'hospital o la policia. Xifra fruit de les formacions, també recollides a la llei del 2015 i que són d'obligatòria realització per als agents implicats, i que han servit per poder ampliar el marge d'actuació del servei. Així, Mireia Porras ha afirmat que "la majoria de casos que arriben a la policia s'estan derivant".

La majoria de les dones víctimes de maltractaments per raó de gènere viuen a la capital (83), seguides de les parròquies d'Escaldes-Engordany (52), Encamp (42), la Massana (33), Sant Julià de Lòria (32), Canillo (14) i Ordino (11). De 19 no es coneix el lloc de residència, però corresponen a casos que fan una visita al servei i que després "se'ls perd la pista", ha explicat Porras, possiblement perquè, immerses en el cicle de la violència, han deixat passar l'agressió i han continuat amb la seva parella. Cal recordar que a les parelles on l'home és maltractador, aquest segueix un comportament que comença amb situacions de tensió, continua amb l'explosió de la violència i acaba amb la coneguda com 'lluna de mel', moment en què demana perdó a la dona i li promet canvis.

Al seu torn, gairebé el 50% de les usuàries que recorren al SAVVG ho fan per iniciativa pròpia, gràcies a les campanyes de promoció de l'organisme i de la consciència social envers el feminisme que ha revifat en els darrers anys. Persones que, molt sovint, truquen al 181, el telèfon actiu les 24 hores gestionat per les persones tècniques del SAVVG i que la cap d'àrea ha definit com "un telèfon d'escolta i de resoldre dubtes" per saber si s'està patint o no casos de violència. Però també un "telèfon de contenció on les dones truquen quan estan desbordades" i des d'on se les intenta derivar cap a l'ajuda que necessiten. Cada any reben entre 2.000 i 3.000 trucades.

Denúncies

El 52% de les dones ha decidit no denunciar al seu maltractador, ja sigui per la fase de 'lluna de mel' del cicle de la violència, en la qual treuen les denúncies o abandonen els serveis del SAVVG, o perquè "és una persona amb la qual comparteixes un projecte de vida i es fa difícil", ha explicat Mireia Porras, recordant que per ser ateses les dones "no fa falta ni que denunciïn ni que trenquin la relació". Un cop allà, el 22% s'han interessat per saber sobre atenció jurídica civil, referent a la separació i la custòdia dels fills, i el 18% en temes penals, bàsicament en tot el que comporta denunciar. També s'han rebut consultes referents a temes administratius i laborals. El 68% de les usuàries no han demanat atenció jurídica gratuïta, servei que els brinda el SAVVG. De les 80 persones que sí que l'han demanat, no se'ls ha atorgat a quatre. "Ha estat relacionat amb els seus recursos econòmics", ha afirmat la cap d'àrea d'Igualtat.

Porras ha posat sobre la taula que la principal causa de la manca de denúncies és el vincle amb la parella, però també "la casuística de la violència de gènere", ja que, tenint en compte els alts i baixos del cicle de la violència, "la relació no sempre és horrible". Així mateix, les dones "tenen por a les conseqüències", raó per la qual la cap d'àrea ha insistit en la importància d'establir protocols perquè tots els actors socials i els àmbits d'actuació estiguin implicats i interrelacionats. D'aquesta manera, més usuàries arribaran al SAVVG, però a més a més no hauran de patir una doble victimització a l'hora de fer el pas de denunciar, per exemple havent d'explicar la seva vivència més d'una vegada o evitant situacions que els hi puguin generar tensió.

Repercussions psicològiques

Les dones víctimes de maltractadors arriben al SAVVG amb fortes repercussions a nivell psicològic, per això el servei compta amb una psicòloga especialitzada que durant el 2019 ha atès 96 casos. Alguns d’ells han estat derivats a psicòlegs privats, la Unitat de Conductes Adictives o a l’àrea de Salut Mental de l’hospital. Danys que també pateixen els infants que viuen en llars on s’exerceix la violència del pare envers la mare. Segons les dades exposades aquest dilluns, des del 2015 han assistit 388 fills i fillles, que arriben amb una relació amb la seva mare debilitada o que han assumit rols, com el de protecció de la mare o l’adultització, que no els hi pertoquen. En aquest darrer any, també s’han dut a terme treballs grupals entre els joves i infants.

Ajudes

Al llarg del 2019, 91 famílies s'han vist beneficiades amb les ajudes que el ministeri d'Afers Socials, Habitatge i Joventut adjudica en aquests casos. Han estat 111.048 euros, destinats a cobrir necessitats bàsiques, activitats extraescolars i guarderies, a sufragar els costos del procés de recuperació i a garantir la cobertura sanitària. De la mateixa manera, l'àrea d'Igualtat disposa de quatre pisos, la ubicació dels quals és desconeguda per la seguretat de les famílies però que estan repartits arreu del Principat, i que tenen l'objectiu de facilitar la recuperació dels inquilins després d'haver passat per un procés de maltractament. Actualment viuen dotze famílies en el que Porras ha definit com a "pisos pont", amb unes estades que varien entre els sis mesos i l'any.

Així mateix, pel que fa a les persones usuàries que han patit maltractaments en l’àmbit domèstic, “els casos no arriben a deu per any”, ha afegit. Aquests engloben disputes entre pares i fills, entre germans i també quatre o cinc casos d’homes que denuncien ser víctimes de violència per part de les seves parelles dones.

Modficació del Codi penal

Amb l'actual legislació penal, els casos de violència de gènere queden invisibilitzats en l'àmbit de la justícia, donat que tots ells s'agrupen amb altres casos que no tenen a veure amb comportaments masclistes, dins de les "agressions en l'àmbit domèstic". Una nomenclatura que pot canviar amb la nova llei d'igualtat de tracte que s'està treballant des de la secretaria d'Estat d'igualtat i participació ciutadana, tal com ha avançat aquest dilluns el secretari d'Estat, Marc Pons.

Prevenció

Pel que fa a les tasques de prevenció per evitar comportaments masclistes, Porras ha afirmat que s’està treballant des de les Ampes de les escoles per incidir en aquests tipus de conceptes. Feina que serveix també per detectar casos de violència de gènere als instituts, donat que les joves que en pateixen, quan participen en els tallers on es parla de violència de gènere, s’hi senten identificades i, un cop saben què estan patint, poden demanar ajuda.

De la mateixa manera, un dels sectors que ha rebut formació en perspectiva de gènere ha estat el relacionat amb els mitjans de comunicació. Seixanta assistents, xifra que no suposa la majoria de professionals que treballen al país, van assistir a la formació de base, mentre que menys d'una desena ho van fer a la xerrada específica sobre el tractament d'informació en l'àmbit de la violència de gènere, duta a terme per la periodista experta en gènere i codirectora del màster de Gènere i Comunicació Audiovisual, Juana Gallego.