Modificacions a la llei de residus per incidir en l'economia circular

El secretari d'Estat d'Agricultura i Sostenibilitat defensa a Prada de Conflent els beneficis del pla que el Govern vol impulsar l'any vinent

La 32a Diada andorrana a la Universitat Catalana d'Estiu ( UCE) que s'està celebrant aquest diumenge a Prada de Conflent està centrant el debat en l' economia circular i, per tant, en el futur del planeta. Què és el que pot fer Andorra per combatre el canvi climàtic o com reduir la nostra petjada sobre el planeta han estat algunes de les qüestions que s'han tractat en el debat, organitzat per la Societat Andorrana de Ciències. Des del Govern s'ha concretat alguns dels aspectes del pla d'economia circular que es vol tenir enllestit l'any que ve.

Així, entre els convidats hi ha hagut el secretari d'Estat d'Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, que ha exposat l'aposta de l'executiu pel pla d'economia circular. Ha manifestat que aquest projecte ha de "permetre reduir al mínim la pressió sobre els recursos naturals, l'aigua i els ecosistemes, i ha de ser competitiu i neutre pel que fa al clima" i ha reiterat, tal com ja va avançar la titular de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que es tindrà en compte en la seva elaboració el parer dels sectors implicats. Rossell ha avançat que "un dels elements fonamentals" d'aquest pla serà una "gestió òptima i eficient" dels residus, que de fet serà un dels pilars del projecte. Així, ha incidit en l'oportunitat que suposa que l'any que ve s'hagi de revisar el Pla nacional de residus ( PNR), aprovat el 2001, per avançar en una millora d'aquesta temàtica. En aquest sentit, ha manifestat que el nou PNR haurà d'incorporar les grans línies de gestió de residus de la Unió Europea, que van ser aprovades el mes de juliol del 2018, com ara "uns percentatges de reciclatge més ambiciosos, un aclariment de l'estatus jurídic dels materials reciclats, la intensificació de les mesures de prevenció i gestió de residus, i la gestió dels residus alimentaris i dels productes que contenen matèries primeres fonamentals". El secretari d'Estat d'Agricultura i Sostenibilitat ha defensat que amb aquest pla d'economia circular es crearan llocs de treball i ha avançat, també, que ja disposen d'un full de ruta amb deu punts sobre els quals es basarà: modificació de la llei de residus per promoure l'economia circular; reducció del consum excessiu de plàstic i la prohibició dels d'un sol ús; reduir el malbaratament alimentari; promoure hàbits de consum més sostenibles; minimitzar els residus i fomentar la reutilització i el reciclatge; fomentar la reutilització dels residus de la construcció; implementar pràctiques de contractació pública sostenibles; limitar l'ús del paper a l'administració; donar suport i reconeixement a les empreses perquè siguin més sostenibles i consolidar l'associació de gestors de residus com a interlocutor.

La visió de FEDA

En el marc de la jornada també hi ha hagut la col·laboració del director general de FEDA, Albert Moles, a través d'una ponència no presencial en què ha destacat el paper "clau" de l'energia en el marc de l'economia circular, tot recordant, però, que "és imprescindible la implicació de la societat i que els ciutadans tinguin un canvi de mentalitat i apliquin canvis en el seu dia a dia". "El comportament de la societat és cabdal: cal que tots nosaltres ens impliquem per moderar el consum de l'energia que des del 1990 ha crescut un 70%", incideix Moles. El director general de FEDA ha recordat que el 95% de la producció d'energia elèctrica d'Andorra és d'origen renovable, al voltant del 82% hidràulic; el 18% tèrmic (cogeneració i valorització dels residus) i hi ha una part molt petita que prové de la solar. Des de FEDA treballen per incrementar la producció nacional per arribar a cobrir el 30% de la demanda el 2030 i la voluntat és que aquesta producció sigui a través d'energies netes. En aquest sentit, ha esmentat el projecte de cogeneració que s'està fent a Andorra la Vella per aprofitar l'energia procedent del tractament dels residus a la planta de la Comella. En aquest sentit, ha reivindicat que amb aquesta aposta "s'augmentarà encara més l'eficiència del CTR i s'aconseguirà una nova font d'energia sense generar cap nova emissió de CO2".

Gestió de residus

Durant la jornada ha intervingut precisament la directora de Ctrasa, Cristina Rico, que ha recordat que a Andorra, segons dades del 2015, la producció de residus per habitant i dia és d'1,64 quilograms. Ara com ara, aquest volum estaria per sobre de la mitjana europea. Quant a la composició d'aquesta brossa, és molt similar a la d'altres països amb ingressos elevats i el més habitual és el material orgànic, amb un 34%. També ha manifestat que en percentatge, a Andorra el 35,71% dels residus es tracten a plantes de reciclatge, el 62,83% es valoritzen energèticament i l'1,46% es porten a abocadors, la qual cosa la situaria entre els primers països capdavanters quant a la gestió dels residus, ja que la mitjana europea és que un 24% acabin a abocadors. Per avançar cap a un model d'economia circular Rico aposta per reduir la generació de residus implementant "el tractament de la brossa abans de valoritzar-la energèticament, com es fa a la majoria de països europeus". També creu que seria interessant ajudes a empreses que implementin economies circulars i premiar aquelles accions ciutadanes que vagin en el sentit de generar el menor volum possible de residus.

Des de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) el director gerent Iago Andreu ha mostrat la predisposició a liderar la societat civil i l'empresariat en el pas cap a l'economia circular i ha destacat que cal que aquest model circular s'adapti a les característiques d'Andorra. A més ha defensat que des de l'empresariat es tingui una visió enfocada a l'economia circular.

També han fet la seva aportació a la jornada els joves del moviment Fridays for future, que han explicat les accions que han dut a terme; els consellers generals Berna Coma (grup parlamentari demòcrata); Jordi Font (socialdemòcrata); Josep Majoral (terceravia + Unió Laurediana + independents) i Marc Magallon (liberals), amb una ponència no presencial. També han intervingut experts com Cèlia Vendrell, enginyera en medi ambient, que ha parlat de la proliferació de plagues.