Els 40 municipis catalans que més preocupen

La Generalitat els té sota la lupa per l'augment de casos en els darrers set dies

El mapa del covid-19 a Catalunya mostra almenys una quarantena de zones que han experimentat un augment sobtat de casos en els últims deu dies, per bé que no totes preocupen les autoritats sanitàries de la mateixa manera. Mentre que alguns territoris densament poblats com Barcelona o l’àrea metropolitana nord, amb Badalona al capdavant, posen en alerta epidemiòlegs i biofísics, hi ha zones que podrien començar aviat el seu camí cap a l’estabilització epidemiològica, com és el cas de l’Hospitalet de Llobregat. Altres territoris que han viscut un repunt de casos, com Cardona (Bages) o el Morell (Tarragonès), estarien controlant els brots que els amenacen a través de l’estudi de contactes i, per tant, tot i que veuen incrementar-se la seva taxa de contagi o R (que calcula quantes persones contagia de mitjana un infectat), aviat la redueixen. “En aquests casos cal esperar per saber si són creixements sostinguts o no, i vigilar si a l’atenció primària de territoris pròxims també comencen a arribar-hi nous casos”, adverteix la investigadora del grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC Clara Prats.

Fonts del departament de Salut demanen prudència abans d’assenyalar territoris per un augment de la transmissió i demanen tenir en compte els casos per cada 100.000 habitants. Avisen que hi ha municipis que travessen la línia vermella perquè la proporció de casos respecte a una població baixa sobredimensiona l’impacte. Fins ara el Govern admetia petits brots arreu del país però insistia que els focus que preocupaven s’havien declarat a Barcelona, Lleida i l’Hospitalet (a l’àrea metropolitana sud), on hi ha transmissió comunitària. Ara, però, l’atenció s’ha desviat cap a l’àrea metropolitana nord, que registra el 80% dels nous positius notificats per Salut. Per exemple, en només quatre dies Badalona ha quadruplicat els contagis -ha passat de 61 a 263- i ha vist créixer la seva R fins a 3. També a Figueres i als districtes barcelonins de Nou Barris i Sant Martí es detecten centenars de casos a la setmana i la propagació del virus és, a hores d’ara, difícil d’aturar.

Torra fa un crit d’alerta

Amb tots els indicadors sobre la taula, el president de la Generalitat, Quim Torra, va fer una crida dilluns a “l’esforç col·lectiu” per contenir el virus: “La situació al país és crítica i preocupant. Som a l’avantsala del març, quan va caldre prendre la decisió de confinar tota la població”. Torra va dir que “comprèn” que els catalans vulguin gaudir de les vacances d’estiu, però va remarcar que cal restringir la mobilitat i limitar les interaccions socials. “No ens podem relaxar, ens hi va la vida”, va alertar.

Va assegurar que el Govern està fent tots els “passos necessaris” per monitoritzar l’evolució de l’epidèmia. Les dades de les dues últimes setmanes constaten un creixement de casos continuat: si del 13 al 19 de juliol se’n van diagnosticar 3.485 de nous, del 20 al 26 la xifra ja s’eleva fins als 5.487. La majoria dels contagis es donen entre gent més jove que durant el pic de la pandèmia, al voltant dels 37 anys i mig.

Si la situació no millora, el president no va descartar haver de fer marxa enrere i recuperar restriccions: “Dependrà del que es faci els pròxims deu dies que tornem a la situació del febrer o el març. Jo prendré les decisions que calguin sense que em tremoli el pols -va dir-, per dures que siguin. No em doblegarà cap pressió o lobi si els experts ens ho recomanen”.