El pla de salut mental preveu el retorn a Andorra de les persones que ara s'han de tractar fora

Andorra la VellaEl pla integral de salut mental i addiccions, del qual ja es disposa d'un primer esborrany i que es vol que estigui aprovat a la tardor, preveu sis eixos de treball, 62 accions i catorze línies estratègiques, alguns dels quals ja estan en marxa. La voluntat, tal com han explicat la secretària d'Estat de Salut, Helena Mas, i el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, al davant de la comissió legislativa de Sanitat, on han comparegut acompanyats de l'assessor Pere Bonet, és que a finals del 2023 totes les accions estiguin en marxa. Una de les línies estratègiques que planteja el pla és que en la mesura del possible els adults que ara estan sent tractats a fora puguin retornar al país. Ara com ara són 35. La idea seria, entre d'altres, impulsar un centre residencial de salut mental en què es pogués atendre aquestes persones. En cas que no hi hagués el recurs necessari al país, es continuaria derivant les persones a centres de fora.

La secretària d'Estat de Salut ha destacat que fruit del treball amb diferents actors, i després de 75 reunions, s'ha elaborat aquest primer esborrany que ara haurà de ser sotmès a les esmenes dels participants, i que la voluntat és que a la tardor ja pugui ser aprovat de tal manera que es puguin ja començar a establir les bases per a la seva implementació. Es tracta d'un pla amb una visió a llarg termini que marca accions fins al 2030. Segons ha exposat Bonet, es tracta d'un treball que ofereix una visió "holística" i que fa també "una mirada integrada als recursos" perquè tothom estigui atès en el recurs "més adient". A més, es vol reforçar la governança potenciant el paper del ministeri de Salut i també mirant "més enllà del servei de salut mental". Es pretén també que hi hagi una legislació efectiva; impulsar serveis d'atenció integrats i comunitaris; implementar estratègies de promoció i prevenció i reforçar els sistemes d'informació. Mas ha dit que això se centra en dos pilars com són l'atenció integral centrada en la persona i la comunitària.

Entre les diferents accions que es preveuen en el marc de les catorze línies estratègiques hi ha la revisió de la cartera de serveis de la Unitat de Conductes Addictives (UCA) per a l'atenció a menors de 18 anys i noves addiccions; repensar el model d'atenció ambulatòria; crear el centre residencial abans esmentat; potenciar el treball com a element terapèutic; crear un model de rutes assistencials per a una atenció centrada en la persona; un pla d'atenció psicoemocional en cas d'emergència i catàstrofes; l'atenció a persones amb malalties cròniques i a les seves famílies; un programa d'atenció al suïcidi o potenciar la formació, recerca, innovació i la conscienciació de la població, entre altres.

Tal com s'ha esmentat, una de les línies estratègiques és el retorn de les persones que ara com ara estan sent ateses a l'exterior. D'aquesta manera, el primer pas ha de ser "dimensionar i dissenyar" l'estructura del centre residencial, de tal manera que es defineixi quin model es vol seguir: pisos tutelats, un centre de dia, de nit, etcètera. El ministre ha destacat que primer és aquesta "definició del pla funcional" però que ja el 2022 els agradaria tenir el disseny de l'estructura i, si pogués ser, començar a tirar endavant l'estructura. Ha incidit, però, que pot ser que alguns casos s'hagin de continuar atenent a l'exterior a través d'una estructura en xarxa com la que existeix per a altres dispositius.

Pel que fa a l'atenció als menors que ara com ara es fa fora, Mas ha dit que hi ha una mitjana de cinc adolescents a l'any que s'atenen a centres de l'exterior, Mas i Martínez Benazet han detallat que hi haurà una coordinació amb el centre de reeducació de joves per a l'atenció dels problemes de salut mental, i amb els centres terapèutics de fora, i han incidit també que es vol que l'UCA assumeixi algunes atencions a addiccions. A més, Mas ha destacat que, a més, es desenvoluparan recursos ambulatoris a través dels quals es pot plantejar que estiguin a Andorra. A més, també han esmentat la coordinació d'aquest pla i el pla nacional contra les drogodependències, del qual està a punt de presentar-se el pla d'actuació.

Quant a la possible incorporació dels psicòlegs, una altra de les preguntes que han plantejat els consellers generals, el titular de Salut ha explicat que s'ha començat a treballar amb ells per a la inclusió a la cartera de serveis, però també ha destacat que s'està fent un treball molt més ampli per al decret de la cartera de serveis que pot estar enllestit a la tardor i per al qual es vol treballar amb tots els col·legis professionals implicats.

Alguns consellers generals, com la no adscrita Carine Montaner i el socialdemòcrata Jordi Font, han demanat més concreció al pla i tant Mas com Benazet han reivindicat que hi ha moltes accions concretes, que algunes ja estan en marxa, com la taula de la salut mental, i que de cara a l'any que ve ja es treballa per dotar un pressupost concret per a aquelles accions que en puguin necessitar.

Grifols

A l'últim, i qüestionat sobre els dubtes plantejats pel Partit Socialdemòcrata al voltant del conveni entre el Govern i Grifols, i en especial a la clàusula que estableix que en el cas que l'empresa no pugui tirar endavant, per alguna sentència o situació que impedeixi exercir la seva activitat, el Govern, a través d'ADI, s'obliga a comprar la totalitat de la societat, el titular de Salut ha volgut llançar un missatge de tranquil·litat. Així, ha manifestat que "no ens pot preocupar perquè no pot succeir", ja que arran dels canvis legislatius que ja s'han fet és molt improbable que aquesta clàusula s'hagués d'activar. Ha incidit que es tracta d'un apartat pensat per a la cessió del terreny i que aquest "és el seu esperit". Novament ha defensat el projecte i ha conclòs que "no és un laboratori que porti un risc per a la població sinó que obre el camí de coneixement".