Espanya situa la fi de l'estat d'alarma, i dels confinaments, el 9 de maig

El president Sánchez anuncia una pluja de 87 milions de vacunes fins a final d'estiu

3 min
El president espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut des de la Moncloa per anunciar el pla de vacunació d'aquest segon trimestre del 2021.

MadridPedro Sánchez ha donat el tret de sortida al segon trimestre del 2021 amb l'anunci d'una pluja de milions de vacunes contra el coronavirus per intentar capgirar l'incompliment dels objectius a finals de març, quan estava previst que un 80% de les persones de més de 80 anys estiguessin vacunades, una promesa que tampoc s'ha complert a Catalunya, a tall d'exemple.

Davant la perspectiva d'una quarta onada, el president espanyol ha respost amb un missatge d'optimisme. En primer lloc, anunciant la fi de l'estat d'alarma, és a dir, del toc de queda nocturn i dels confinaments perimetrals, a partir del 9 de maig. "Volem que el 9 de maig sigui el punt final de l'estat d'alarma, i en això estem treballant", ha assenyalat, i ha apuntat que confia que les pròximes restriccions les decideixi el consell interterritorial de salut, que reuneix la ministra de Sanitat amb els consellers autonòmics del ram.

Segons els pronòstics "més prudents i conservadors", la Moncloa creu que és possible arribar als 33 milions d'espanyols vacunats a finals de l'estiu, és a dir, a la promesa de tenir immunitzada un 70% de la població. En aquest sentit, ha marcat un calendari molt clar: 5 milions de vacunats amb la pauta completa la setmana del 3 de maig i el doble –10 milions– a principis de juny també amb la pauta completa. Just al cap d'una setmana, la del 14 de juny, ja es preveuen 15 milions de vacunats, i la següent, just abans de l'inici de l'estiu, 25 milions de persones immunitzades.

Sánchez ha detallat que Espanya té una capacitat d'administració setmanal de fins a 3,5 milions de dosis i que això es farà efectiu sobretot aquest segon trimestre, quan arribin un total de 38 milions de vacunes, segons el compromís que té l'Estat amb un total de quatre farmacèutiques: Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen, que començarà a fer enviaments a partir del 14 d'abril.

La Moncloa ho fia tot a aquesta última farmacèutica, ja que amb una sola dosi de la vacuna n'hi ha prou per a la immunització i, per tant, el ritme per aconseguir la pauta completa serà molt més alt. De fet, s'administrarà també a la franja d'edat d'entre 70 i 79 anys, segons ha detallat Sánchez.

3,5 cops més vacunes que el primer trimestre

Durant el trimestre estival és quan Espanya confia rebre més vacunes, ja que llavors està previst que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) avali la vacuna de la farmacèutica alemanya Curevac. En total, Sánchez ha anunciat 47 milions de dosis entre el juliol i el setembre, cosa que eleva la xifra des d'aquest abril a un total de 87. De fet, només aquest trimestre, segons els càlculs de Sánchez, es rebran 3,5 cops més vacunes que durant l'anterior.

Preguntat sobre què ha fallat perquè el ritme de vacunació a Europa sigui inferior al de països com els Estats Units, Sánchez ha apuntat un sol culpable: els incompliments reiterats de l'arribada de vacunes d'AstraZeneca. Per això ha defensat que la política del govern espanyol hagi sigut diversificar al màxim la compra de vacunes i no centrar-se en un sol proveïdor, com han fet altres estats europeus.

Quines restriccions hi haurà a l'estiu?

La fi de l'estat d'alarma obre un nou període d'incertesa pel que fa a les restriccions de cara al final de la primavera i el principi de l'estiu. De fet, gairebé es repeteix l'escenari de l'any passat. Sánchez confia tenir els indicadors epidemiològics a favor i un ritme més elevat de vacunació, i no vol haver d'enfrontar-se al repte d'intentar reunir suports al Congrés a les portes de les eleccions madrilenyes previstes per al 4 de maig.

El tema és fins a quin punt el consell interterritorial de salut pot tenir aval jurídic per obligar totes les comunitats a complir les mesures que s'acordin. Un cop s'aixequi l'estat d'alarma, els governs autonòmics tindran legitimitat per tancar o limitar l'obertura de comerços i hostaleria, però no per al toc de queda ni per efectuar confinaments perimetrals –com els confinaments municipal, comarcal i autonòmic.

stats