Claude Benet: “Sembla que Andorra és més un producte que un país”

Andorra la VellaDe les converses que es poden tenir quan es pren un cafè al bar –aquelles en les quals es proposen alternatives a algunes de les decisions polítiques que poden ser impopulars– a projectar un moviment que aglutina aquest malestar ciutadà i que canalitza aquestes preocupacions. Així ha agafat forma Andorra ens mou, la plataforma que comprèn la part del teixit associatiu del país que formen AD.HOC, Apapma, Fridays for Future, Laika, Velles Cases Andorranes, Andorra Salvatge, ADN, Extinction Rebellion Youth Andorra i AD800. En parlem amb un dels seus membres, Claude Benet.

Pensava que les recollides de firmes virtuals servien de poc, però aquí esteu vosaltres per qüestionar-m'ho.

Sí que serveixen. El maig de l'any passat proposo una recollida de firmes a la plataforma change.org on expresso que el model de país que tenim és depredador i crea més diferències entre la gent que hi vivim. També afegeixo que m'amoïna com fem malbé el paisatge i la poca sobirania alimentària que tenim. A partir d'aquí, em contacta el Marc Mossó i decidim que el projecte ha d'agafar volada. Intentem muntar un moviment, no una associació perquè és bastant feixuc, i la crida té èxit. Però malauradament, torna a venir la pandèmia i les reunions les hem de fer de manera telemàtica.

Funcioneu de manera assembleària?

Sí. La primera reunió que vam fer pública al Parc Central d'Andorra la Vella va venir força gent, però després, amb les restriccions per la pandèmia, les fem de manera telemàtica i hi ha més gent que va gravitant. Hem decidit que ens reunirem un cop per setmana. Hi ha molt debat, molta proposta. No hem volgut que sigui un moviment amb una estructura rígida.

Com convergiu en les mateixes finalitats entitats creades amb objectius diferents?

Hi ha un sostre comú que és la sostenibilitat del país, la sobirania agrícola i hídrica. També tenim en comú el tema econòmic i social. I creiem que hem d'apostar més per la cultura andorrana. És important que sapiguem reunir-nos i que cadascú no faci la feina pel seu costat.

Diríem que esteu d'acord que s'estan sobrepassant unes línies vermelles.

Sí. No anem en contra de ningú però creiem que hem sobrepassat els nivells de sostenibilitat que es pot permetre el país. Ens preocupa molt que, d'una banda, es facin declaracions institucionals sobre la biosfera, però la salvaguarda sostenible es fa des dels actes i no des de les declaracions. I els actes ens demostren que estan malmeten els paisatge i les finances del país. Volem un país sostenible a nivell ecològic, però també a nivell social i econòmic. Es tracta de catalitzar preocupacions de la ciutadania. Hi ha d'haver una reacció ciutadana, una presa de consciència, que també ajudi a sensibilitzar certs polítics.

Abandereu l'oposició al projecte de telefèric al pic de Carroi, us agradaria que us associessin també a altres projectes?

Sí que ens agradaria, perquè una cosa no treu l'altra. Anem més enllà del Carroi, també hi ha el despropòsit del pont tibetà de Canillo. L'habitatge que s'està fent molt sovint trenca l'harmonia d'allò que podia ser Andorra. Un poble petit com Sispony no pot suportar el trànsit dels camions de gran tonatge que el travessen... tenim la sensació que els mandataris no porten les regnes del país sinó que ho fan les empreses i alguns inversos de fora.

La mercantilització de l'espai públic.

Sembla que Andorra és més un producte que un país. Ho veiem amb els 'youtubers'. Hi ha gent que ha passat molts anys aquí i quan acaben la seva vida laboral marxen perquè no tenen recursos per quedar-se. En canvi, es dona possibilitats perquè els 'youtubers' vinguin aquí. Potser hauríem de cuidar més els primers.

[...]

Tenim una Constitució, doncs respectem-la, perquè hi ha articles molt assenyats. Perquè no s'està complint que tothom té dret a un habitatge digne. I tampoc es compleix l'article 31, que diu que és funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones. Això no es compleix, s'està desfent tot.

Més exemples de males praxis que creieu que s'haurien de corregir?

Les dues torres que s'estan edificant a Escaldes-Engordany, encara no estan acabades i ja fan ombra al parc infantil. Andorra la Vella amb el telefèric: resulta que el Govern, fa uns anys, declara que Enclar tindrà el vedat, però ara que hi ha el projecte de telefèric no diuen res. També es parla d'un aeroport a Grau Roig, sense comentaris. Mates el paisatge i també l'esquí a aquella zona, i ens estranya molt que les autoritats no diguin res. I finalment, això que vulguin declarar Andorra Reserva de la biosfera quan el dia a dia t'ensenya que hi ha un trànsit de camions insostenible.

Com han anat les reunions amb els màxims responsables d'Andorra la Vella i de la Massana per aquest projecte de telefèric?

De la Massana valorem que ens va semblar que hi ha una disposició d'escoltar, cosa que no vam trobar a Andorra la Vella. Allà ens va semblar que el projecte es faria sí o sí.

En un país poc avesat a la protesta ciutadana us considereu continuadors d'aquella concentració de fa poc més de dos anys que va convocar més d'un miler de persones per la defensa dels drets socials i laborals?

El nostre marc genèric és el model de creixement i turístic del país. A més, creiem que hem d'anar fent una feina de sensibilització. Això està mal vist a Andorra, però creiem que cada cop més la ciutadania s'ha de poder expressar, encara que aquí no hi hagi costum.

Contribuir a una mena de consciència col·lectiva i d'empoderament.

És cert que la ciutadania no és conscient de la força que pot tenir i per això no l'exerceix, sempre de manera respectuosa. I a l'altra banda, el mandatari és més fràgil del què ens pensem. Aquesta pressió s'ha de fer amb diàleg. Jo valoro la capacitat d'escolta de la Massana, tot i que després s'ha de veure per on van els fets. El món està canviant i hem d'intercedir cada cop més. A la ciutadania se li ha de donar el dret de paraula, més enllà del dret de vot.

Sí, perquè per alguns el dret de vot està complicat.

Això ha estat molt sovint una mena de lloc de caça reservada. Però tant l'obligació d'escoltar del polític com el dret de paraula del ciutadà són cabdals.

Per les conseqüències que està comportant la dificultat d'accés a l'habitatge, Andorra està anant cap a un model com el de Mònaco?

Sí, i això ens preocupa extremament. Perquè Andorra s'ha creat amb un altre perfil de persones que Mònaco. I ara que, després de tants anys de treball, el país és seu han de marxar perquè el sou és baix i la pensió també. Recordo que l'any 97 vam comptabilitzar les associacions esportives del país, n'hi havia més de 300. En tots els esports. I estaven formades per una majoria de gent que es reunia, a la nit, després de la feina, que no eren andorrans. Aquesta gent va cimentar Andorra. I és una pena que ara, algunes d'aquestes persones que tant li han donat al país estiguin marxant.