Els gats tenen un paràsit que redueix la por i l’ansietat dels ratolins

MadridEls gats tenen un paràsit que transmeten als ratolins a través de les femtes i pel qual els rosegadors redueixen la por als seus depredadors felins, però a més, segons demostra un nou estudi que publica Cell Reports, també baixa l’ansietat general davant altres amenaces.

‘Toxoplasma gondii’ és un paràsit unicel·lular que infecta la majoria de les espècies d’animals de sang calenta, inclosos els humans, i que causa la toxoplasmosi, una malaltia que pot persistir durant llargs períodes de temps al cos, fins i tot durant tota la vida.

Aquest paràsit no només afecta la por que senten els rosegadors davant els gats, sinó que també "produeix canvis importants" en el seu cervell, que "afecten a diversos comportaments i a la funció neuronal en general", explica el coautor espanyol d’aquest estudi, Iván Rodríguez, de la Universitat de Ginebra.

Els investigadors van estudiar aquests canvis i van veure que entre deu i dotze setmanes d’infecció augmentava el número de quistos plens de paràsits ubicats en els teixits de l’escorça cerebral, sobretot en les regions encarregades del processament de la informació visual.

Però els quistos s’extenien por tot el cervell i la seva ubicació variava segons cada ratolí, el que suggereix una infecció aleatòria i un procés de difusió.

Les anàlisis adicionals van mostrar que la severitat dels canvis en el comportament induïts pel ‘toxoplasma gondii’ estaven relacionats amb la quantitat de quistos i la neuroinflamació que causaven en els rosegadors.

Per als investigadors va ser "particularment intrigant" entendre com la neuroinflamació aconsegueix una alteració específica dels circuits neuronals involucrats en les respostes de por cap als depredadors felins, va assenyalar l’altre coautor de la investigació, Dominique Soldati-Favre, també de la Universitat de Ginebra.

La neuroinflamació pot alterar les pautes de comportament relacionats amb l'ansietat, la sociabilitat o la curiositat, motiu pel qual els investigadors plantegen en un futur examinar amb més detall aquests efectes.

Els autors adverteixen que els humans generalment exhibeixen menys símptomes que els rosegadors després de la infecció per toxoplasmosi i suggereixen que "la inflamació del cervell humà podria no assolir mai el mateix nivell que els ratolins infectats".