Una vintena de casos de gent gran que preocupa per la seva fragilitat

Una enquesta encarregada per Afers Socials ha analitzat l'estat de les persones majors de 80 anys que viuen soles

En línies generals la gent més gran de 80 anys que viu sola presenten un grau d'autonomia suficient i una qualitat de vida que els permet continuar amb la seva situació actual. Malgrat això, hi hauria una vintena de casos que podrien preocupar per la seva fragilitat, ja que es tracta de persones que no tenen xarxa familiar ni a ningú que els pugui cuidar si es posessin malalts. Aquesta és una de les principals conclusions que es desprenen de l'enquesta sociosanitària a la gent més gran de 80 anys que viu sola encarregada pel ministeri d'Afers Socials, Habitatge i Joventut i que ha estat presentada aquest dijous. L'objectiu, tal com ha manifestat el titular de la cartera d'Afers Socials, Víctor Filloy, era disposar "d'un dibuix per orientar les polítiques per ser més efectius en l'atenció a la gent gran". De fet, aquesta enquesta, que es va acabar de fer el mes de febrer, ja ha servit per a un seguiment d'aquest col·lectiu durant la pandèmia. Filloy ha manifestat que en línies generals el treball indica que cada vegada més la gent gran és "més autònoma i té una millor qualitat de vida", però ha afegit que aquestes dades han de ser incorporades en la reflexió que s'està fent sobre els diferents circuits d'atenció a la gent gran i en els futurs serveis que es poden derivar. De fet, ha manifestat que s'està construint un "full de ruta" per a la legislatura amb la voluntat de "no deixar ningú desatès".

L'enquesta s'ha fet sobre un cens de 414 persones que inicialment es va detectar que viuen soles; un cop feta s'ha pogut constatar que realment en aquesta situació hi ha 251 persones, un 84% de les quals disposa d'una xarxa familiar i un 16% que no. D'aquest darrer sector, hi ha un 15% que té més de 90 anys. Tal com s'ha esmentat, un 40% dels que no disposen de xarxa familiar no tindria ningú que se'n fes càrrec si es posés malalt, és a dir, que són les persones que preocupen més per la seva fragilitat, tal com ha detallat el director del Centre de recerca sociològica (CRES), Joan Micó. Entre els que tenen xarxa familiar cal destacar que gairebé la meitat (un 44%) reben visites gairebé cada dia.

Pel que fa al perfil de les persones que viuen soles cal destacar que un 50% té entre 80 i 85 anys; un 29,5% entre 86 i 90 i un 17,9% més de 90. Majoritàriament són dones i un 11,2% viu a la parròquia d'Escaldes-Engordany. Un 29,5% són espanyols; un 29% andorrans i la resta, d'altres nacionalitats.

Entre els que tenen xarxa familiar, fan servir especialment la targeta magna i activitats socials i el que més necessiten és la teleassistència (un 19%) i accions preventives (un 11%). Pel que fa als que no tenen xarxa també utilitzen sobretot la targeta magna i les activitats socials de la parròquia i el que més precisen és la teleassistència (22,5%).

L'enquesta també ha tingut en compte diferents indicadors per valorar el grau de dependència i autonomia d'aquestes persones. A grans trets, cal destacar que un 70% són persones autònomes per dur a terme activitats de la vida diària, un 28% té una dependència lleu i un 1,6% una de moderada. Els que en presenten una de greu o total no suma l'1%.

Filloy ha fet notar que hi ha moltes persones que viuen soles i "volen continuar estant soles" però que malgrat aquesta situació gràcies a aquest estudi es pot estar "més alerta" de la seva situació, a través d'un seguiment més exhaustiu. Ara com ara es farà una segona fase d'estudi entre els majors de 70 anys, tant els que viuen sols com els que no i s'aprofitarà per enquestar les persones més grans de 80 anys que en aquesta primera fase no han pogut ser localitzades. Amb aquest material es crearà una base de dades que ha de reforçar la detecció de situacions de fragilitat i que començarà a estar operativa al mes d'octubre.

Filloy també s'ha referit a la situació dels centres de dia dependents de les residències que hores d'ara estan tancats. Ha manifestat que hi ha la possibilitat que es pugui disposar d'una estructura transitòria fins que la situació no s'estabilitzi i ha afegit que ja hi ha estaments tant públics com privats interessats en aquesta possibilitat.