Publicitat
Publicitat

Juan Ignacio Sanz: "L'operativa bancària andorrana comença a tornar a la normalitat"

El professor d'ESADE expert en mercats financers, Juan Ignacio Sanz, ha defensat la ràpida actuació davant l'afer BPA durant la ponència que ha ofert a la desena edició dels Matins de l'Agència, organitzats per RSM Gassó i l'Agència de Notícies Andorrana

El professor de banca i mercats de capitals d'ESADE, Juan Ignacio Sanz, ha parlat aquest dijous sobre la situació de la banca andorrana en relació al context internacional i tenint en compte la crisi de BPA. En aquest sentit, Sanz ha destacat les elevades ràtios d'estabilitat, liquiditat, solvència, eficàcia i rendibilitat de què gaudeix la plaça financera andorrana en comparació amb el mercat internacional, i ha defensat el seu model de negoci de banca privada, animant les entitats a "seguir fent el que han fet fins ara perquè els números acrediten que ho fan millor que els competidors", malgrat no descartar que a mitjà o llarg termini s'hagi de produir un procés de concentració.

 

 

Defensa a la creació d'un banc pont

Pel que fa a la crisi de BPA, que ha definit com "un potencial risc que no deriva del model bancari clàssic" Sanz ha dit que era vital una ràpida actuació perquè en aquests casos "un sistema financer pot desaparèixer en qüestió de dies" per la pèrdua de confiança que suposa, posant d'exemple els esdeveniments que estan succeint a Grècia. També ha defensat la creació d'un banc pont, en comptes d'optar per un banc dolent com s'ha fet en d'altres crisis bancàries, "perquè la situació no permet identificar els actius tòxics, tenim un virus però no en sabem l'abast".

Preguntat per si la intervenció de BPA era l'única alternativa, el professor ha criticat la decisió "dràstica" adoptada pel Banc d'Espanya envers Banco Madrid, assegurant que optant directament per una liquidació es va posar molt més en risc els clients i els empleats, i s'ha qüestionat el perquè no es va apostar per una solució com la que s'ha adoptat a Andorra amb la creació d'un banc pont.

Sortida a borses i entrada de capital forà, entre les recomanacions

Per tot plegat, les decisions de futur que proposa passen per reforçar els mecanismes interns de control i supervisió i per incrementar els nivells de transparència en matèria de govern corporatiu. En aquest sentit, ha donat la possibilitat d'arribar a fórmules de "gran intensitat de transparència informativa" com és treure a cotitzar una part del capital d'un banc o donar entrada al capital d'alguna entitat internacional. Considera que aquestes mesures són la millor manera per sotmetre's als mateixos criteris de transparència dels mercats internacionals. Pel que fa a l'aplicació de l'intercanvi automàtic de dades fiscals de cara al 2018, Sanz considera que l'impacte no serà molt gran gràcies al fet que durant els darrers anys ja s'ha anat fent el pas gradualment amb l'intercanvi a demanda i d'altres mesures.

Els bancs estan recuperant les relacions trencades

Sanz ha reconegut que l'afer BPA va afectar "i de manera molt sensible" al conjunt del sistema financer, però ha afegit que després de la "muntanya russa dels mesos de març i abril" la resta de bancs estan recuperant les relacions que s'havien trencat amb alguns corresponsals internacionals i que "es comença a tornar a la normalitat en l'operativa bancària". A més, ha recordat que Standard&Poor's ha eliminat el risc de revisió sobre la qualificació d'Andorra, de manera que això també repercutirà en la revisió dels ràtings de la resta de bancs que facin les agències de qualificació, que "són un operador fonamental del mercat".

La creació d'un banc central andorrà, "complicada"

Finalment, i a proposta del propi ministre de Finances, Jordi Cinca, s'ha posat sobre la taula el debat sobre la necessitat o no de tenir un banc central i la seva viabilitat tenint en compte les dimensions del país. Juan Ignacio Sanz ha opinat que, tot i que amb un volum de dipòsits de 10.000 o 11.000 milions d'euros no seria inviable, considera la qüestió "complicada" pel fet de no formar part de la Unió Europa i, per tant, no estar adherit a la protecció d'un prestador d'últim recurs. També ho veu difícil pels costos que tindria, tenint en compte que el sector bancari té més recursos que el sector públic.

De la seva banda, Cinca s'ha mostrat obert a analitzar totes les opcions que té Andorra per enfortir la seva posició, veure si en crisis com la que s'ha passat el país es pot beneficiar d'algun recurs de darrera instància, i analitzar el cabal comunitari que cal adoptar per l'Acord Monetari també des del vessant del banc central.