Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Investigacions de porteria

Divendres a la nit Equipo de investigación de La Sexta emetia Cerco a Urdangarin . Les explicacions d'experts en el cas es perdien en un resum que no era més que un bucle d'entrades i sortides dels implicats de porteries de casa i dels jutjats, de portes forjades de gabinets d'advocats i recepcions d'hotels. El jutge baixant de la bici i entrant a treballar, Urdangarin traient a passejar el gos, el seu advocat marxant de casa amb moto, Diego Torres sortint de casa... I a sobre fent trucs amb el muntatge per fer creure a l'espectador que les imatges tenen a veure amb el que expliquen. Per exemple, asseguren que Urdangarin es va oposar al fet que retiressin la imputació de la dona de Torres, i que ell es va indignar i va filtrar els correus electrònics que implicaven la infanta. Per il·lustrar-ho tenen unes imatges de la dona de Torres entrant a casa i com el seu marit (el veiem per una finestra) s'asseu davant de l'ordinador com si anés a cometre la gran venjança. Posen música de tensió molt potent i transmeten la falsa sensació que està indignat. Després el programa grava una mà i un ratolí que buida la bústia de correus entrants, i copien a la pantalla les adreces d'Urdangarin. És fals, però recreen la feina que s'imaginen que fa Diego Torres. Això és enganyar. No és documental. És ficció per donar veracitat a un muntatge de gent que entra i surt d'edificis. Bona part del periodisme d'investigació televisiu és en realitat un collage de la carnassa de paparazzi ordenada per quadrar amb una història que ja sabem.