Publicitat
Publicitat

TERRORISME

Deliri jihadista: de l’Òpera de Sidney a la Sagrada Família

Els experts minimitzen la capacitat operativa de Daeix a Barcelona

El 6 d’agost, a quarts d’onze de la nit, un canal de Telegram publicava un pòster signat per l’agència Al-Ambar, propera a Daeix [acrònim àrab de l’Estat Islàmic] amb un fotomuntatge on es veien la Sagrada Família, l’Òpera de Sidney, la Torre de Pisa, l’Estàtua de la Llibertat de Nova York i el Big Ben de Londres, entre altres edificis emblemàtics. La imatge, amb un avió que evoca els atemptats de l’11-S als Estats Units, portava també un text que amenaçava de fer servir Líbia com a pont per estendre la jihad a Europa, i advertia els països que intervenen contra Daeix al país nord-africà. Ni Austràlia ni Espanya, però, hi tenen una presència directa.

Fonts dels Mossos d’Esquadra estan investigant la imatge i afegeixen que treballen “en coordinació amb altres policies davant qualsevol situació, en el context de nivell 4 d’alerta antiterrorista” sobre una escala de 5.

Els experts, però, minimitzen la magnitud de l’amenaça. “Les possibilitats que es dugui a terme una acció hostil de les característiques que vol donar a entendre el pòster són molt poques o nul·les”, explica a l’ARA Salvador Burguet, responsable de l’empresa de seguretat AICS, que va donar l’alerta quan els seus equips de cribratge de les xarxes socials van detectar la imatge. “L’Estat Islàmic no té capacitat logística a Espanya, almenys per ara. I si es produís alguna mena d’acció hostil contra la Sagrada Família seria terrestre -afegeix-, i a més cal tenir en compte que els objectius reals dels atacs jihadistes a Europa no són tant els símbols com les persones: de fet, en l’atac a l’església de França no van causar danys materials”.

L’expert en jihadisme Jofre Montoto coincideix amb ell: “Si es vol fer un pòster amb imatges simbòliques de ciutats que tothom pugui reconèixer és normal que hagin triat la Sagrada Família de Barcelona”. La imatge “segueix els estàndards de la propaganda de Daeix”, encara que amb això no n’hi ha prou per confirmar-ne l’autoria. També apunta que els jihadistes constaten l’impacte econòmic de les seves accions contra centres turístics, on a més obtenen un ressò mediàtic molt més important.

Sobre la possibilitat d’un atemptat a Barcelona, Jean-Pierre Filiu, professor de Sciences Po i un dels principals experts en jihadisme a Europa, recorda a aquest diari que Daeix “no ha atacat mai on deia que ho faria, però continua atemptant allà on no se l’espera”. Filiu fa temps que s’estima més no comentar als mitjans el contingut de la propaganda jihadista.

Programació psicològica

I més enllà de la propaganda, aquestes imatges realment marquen objectius? Burguet no descarta que puguin “inspirar” individus que actuen pel seu compte a passar a l’acció: “Tota l’estratègia es basa en la programació psicològica de l’atacant, que generalment passa de ser una persona normal a postular-se al radicalisme, sense mostrar els signes de radicalització”. L’analista de seguretat alerta, però, que no es pot parlar de llops solitaris: “Els atacs que es porten a terme a Europa estan organitzats, algú renta el cervell a l’individu i el convenç per atemptar. Hi ha una xarxa i és difícil de controlar”.

Una altra cosa és que la direcció de l’organització no decideix ni on ni quan ni com: “Els comunicats que es publiquen unes hores més tard sempre són el mateix text i en algunes ocasions fins i tot s’han equivocat de data”. L’últim atac que segons Bruguet es va ordenar des de la direcció de Daeix van ser els atemptats de París del 13 de novembre. En els posteriors, a Bèlgica, Orlando i França, s’ha seguit sempre el patró que marca un manual per a jihadistes publicat el 2014 a càrrec de l’organització: els atacants graven un vídeo declarant la seva lleialtat a Abu Bakr al-Baghdadi [l’autoproclamat califa de Daeix], actuen i després Daeix se n’atribueix l’acció.

Abatut un jove canadenc simpatitzant de l’EI

Les forces de seguretat del Canadà van abatre ahir un noi de 24 anys que preparava un atemptat suïcida. La policia ja li seguia la pista des de feia dos anys, quan va començar a mostrar simpatia per l’Estat Islàmic a través de les xarxes socials. Segons van confirmar fonts policials, el jove tenia a punt un pla per dur a terme l’atac en les properes 72 hores.

El noi va morir després de fer detonar un explosiu al seient del darrere d’un taxi. La policia no ha especificat si el noi va morir per l’explosió o pels trets dels agents .

L’operació es va produir a la localitat de Strathroy, a uns 225 quilòmetres a l’oest de Toronto. Prèviament, la policia havia informat que s’havia frustrat “una potencial amenaça terrorista”, però sense oferir més detalls sobre la identitat del sospitós o la presumpta amenaça.

L’individu ja havia estat detingut el juny de l’any passat i havia quedat en llibertat condicional amb limitació de moviments pel temor que tenien les autoritats que pogués participar en algun acte terrorista.