Publicitat
Publicitat

Màxima tensió a Jerusalem, amb una espiral de violència fora de control

El gabinet de seguretat israelià es reuneix d'urgència després de quatre atacs gairebé simultanis, en la jornada de mobilitzacions dels palestins

L'espiral de violència a Israel i els territoris ocupats palestins no s'atura. Aquest dimarts hi ha hagut quatre atacs a Jerusalem i el centre d'Israel que han deixat tres morts (dos israelians i un assaltant palestí) i una vintena de ferits. La tensió és màxima i les autoritats israelianes han ordenat el tancament de les carreteres que porten a Jerusalem. L'alcalde Nir Barkat ha cridat a "segellar" la part àrab de la ciutat, i ha obtingut el suport del ministre d'Educació, l'ultradretà Naftali Bennett, que ha demanat el confinament dels palestins de Cisjordània i Jerusalem Est. El gabinet de seguretat israelià del govern de Benjamin Netanyahu s'ha de reunir d'urgència aquesta tarda per valorar la mesura.

Dos individus han atacat un autobús a Jerusalem Est: un ha obert foc i l'altre portava un ganivet. Dos dels passatgers han mort en l'atac, on també ha estat abatut un dels assaltants. Gairebé simultàniament, un home ha matat una persona en envestir el seu cotxe contra la gent que esperava en una parada d'autobús en un barri ortodox del costat israelià de Jerusalem, i després ha atacat un vianant amb una arma blanca. L'atacant ha quedat ferit de bala. Al matí, un palestí de 22 anys ha ferit amb un ganivet un vianant a Raanana, una ciutat al nord de Tel Aviv, abans de ser aturat per un grup de gent que li ha pegat una pallissa. A més, una dona ha estat ferida en un altre atac amb ganivet a la mateixa ciutat. Des de l'1 d'octubre almenys 7 israelians i 28 palestins (inclosos nou suposats atacants i vuit criatures) han mort en l'onada de violència.

Una tercera 'intifada'?

Els analistes alerten de l'espiral de violència sense control

Més enllà de les accions individuals, diversos moviments palestins han convocat avui una jornada de lluita: hi ha hagut manifestacions al punt de control israelià de Ramal·lah i al pas d'Eretz de la franja de Gaza. Els àrabs que viuen en territori israelià han cridat a la vaga.

L'analista israelià Ofer Zalzberg, de l'International Crisis Group, apunta les raons darrere la tensió. "Tres grans temes uneixen els joves palestins per actuar amb violència: el primer, les restriccions que Israel imposa a l'accés a l'Esplanada de les Mesquites; el segon, la reacció a la violència dels colons, sobretot a l'assassinat del noi que va morir cremat viu a Jerusalem l'any passat i d'una família sencera cremada a casa seva a Cisjordània fa dos mesos –els palestins veuen que Israel ha permès aquesta violència extrema amb total impunitat (ni un sol dels responsables ha estat empresonat)–; i en tercer lloc, i al damunt de tot, hi ha el sentiment que els palestins no poden aconseguir els seus objectius amb l'estratègia del president palestí, Mahmud Abbas, de cooperació amb Israel i diplomàcia".

En l'arrel de la frustració dels palestins hi ha l'expansió dels assentaments a Cisjordània, en contra del que preveu la llei internacional i les contínues restriccions a la llibertat dels moviments. Gaza, després de tres guerres, continua sota setge i sense cap perspectiva de futur per al milió i mig de persones que hi viuen confinades. Les mobilitzacions al carrer en les últimes setmanes han provocat almenys 1.990 palestins ferits, segons fonts mèdiques palestines.

El risc d'una escalada

Les direccions israeliana i palestina no poden aturar l'espiral

"Ara per ara no crec que el que està passant sigui una 'intifada', o almenys com l'entenem per les experiències passades", explica Hug Lovatt, expert en Pròxim Orient de l'European Council on Foreign Relations. "Encara no hi ha direcció i es tracta sobretot d'una reacció emocional i espontània sorgida de la frustració dels palestins amb l''statu quo'. Però crec que ens apropem a un moment de no-retorn després del qual serà impossible revertir l'actual onada de violència".

Ni al costat palestí ni a l'israelià els lideratges estan interessats en una confrontació. El president palestí Mahmud Abbas està fent crides a la calma i les seves forces de seguretat han jugat un paper important a l'hora de contenir la violència a Cisjordània. El primer ministre israelià, Benjamin Netanhayu, tampoc està interessat a mantenir l'escalada. Però Netanyahu depèn dels seus socis de govern d'ultradreta i Mazen és un líder desacreditat, amb una estratègia diplomàtica que s'apunta triomfs simbòlics a nivell internacional però que no canvia les coses sobre el terreny. "Tampoc no hi ha una perspectiva imminent que la situació es calmi, més enllà de deixar que el malestar s'esgoti com va passar amb els aldarulls de l'any passat a Jerusalem Est", apunta Lovatt. "Però sempre hi ha el perill d'un atemptat massiu per part d'un dels dos bàndols. Un gran atac palestí portaria Netanyahu a una escalada repressiva, com va passar amb l'operació Mur Protector de 2002; igualment, un gran atac per part de colons obligaria Abbas a suspendre la cooperació en matèria de seguretat amb Israel", afegeix.

En qualsevol cas, per a l'analista, "després de veure com s'estan complicat les coses per a Hamàs a Gaza, i una Autoritat Palestina cada com més desacreditada, i l'augment de la pressió interna perquè Netayahu opti per la mà dura, sembla que ens encaminem cap a la pitjor confrontació dels últims 10 anys".