Publicitat
Publicitat

Tunísia: el bressol de la Primavera Àrab, en el punt de mira del jihadisme

Un diputat del Front Popular alerta a l'ARA del perill d'involució democràtica

 

Tunísia, el país que fa quatre anys va encendre l'espurna del canvi al món àrab i que ha protagonitzat l'única transició democràtica a la regió, està en el punt de mira del jihadisme. L'atemptat d'aquest dimecres al Museu del Bardo, amb un balanç de 19 víctimes, ha deixat el país en estat de xoc.

"Els jihadistes han atacat Tunísia perquè és l'únic país del món àrab que ha fet una revolució i que, encara que amb moltes dificultats, ha aconseguit gestionar l'endemà amb un procés polític", explica a l'ARA Fathi Chamky, diputat al Parlament tunisià pel Front Popular, la coalició que agrupa els partits de l'esquerra. "El que volen és fer avortar aquesta experiència. I el problema no són només els terroristes, sinó els elements de l'antic règim [la dictadura de Ben Ali], que ara mateix inciten des dels platós de televisió a la mà dura i el retorn del vell ordre", afegeix.

No és el primer cop que Tunísia és l'objectiu d'atacs jihadistes, però des de la revolta popular que va posar fi a quaranta anys de dictadura, el 14 de gener de 2011, el problema havia estat contingut. Amb grups com la brigada Okba Ibn Nafaa, afiliada a Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI), confinats a les zones muntanyoses frontereres amb Algèria i Líbia, els atemptats terroristes s'havien centrat en la policia i l'exèrcit. En l'últim, el 17 de febrer, van morir quatre agents de la guàrdia nacional. Al juliol quinze soldats van ser assassinats al mont Chambi, en un atac que va ser durament contestat amb operacions de les forces especials i fins i tot amb bombardejos. Que se sàpiga, però, l'Estat Islàmic no ha aconseguit fins ara implantar-se al país, tot i que es calcula que uns 2.000 joves tunisians s'han unit a les seves files a Síria, en un context de crisi econòmica que es tradueix en elevats índexs d'atur juvenil.

Els islamistes també han protagonitzat violència política, com l'assassinat dels diputats Chokri Belaïd i Mohamed Brahmi, que van suposar un dels moments més delicats de la transició.

Però l'atac al museu suposa un salt qualitatiu. Un atemptat en un dels llocs més protegits del centre de la capital (sembla que els atacants es van adreçar al museu quan no van poder entrar al Parlament, situat al mateix complex) i, sobretot, contra el turisme, que és vital per a l'economia del país.

L'atac posa en evidència les forces de seguretat i ara la clau és la reacció del govern de l'octogenari president, el conservador Béji Caïd Essebsi, que va guanyar les eleccions de la passada tardor i ha format coalició amb els islamistes d'Ennahda (que havien governat el país després de la caiguda de Ben Ali).

La jove democràcia tunisiana afronta una triple amenaça: la crisi econòmica, el terrorisme i les forces de vell règim, que tindran la temptació d'agitar el fantasma jihadista per recuperar el poder i congelar o fer marxa enrere en les conquestes democràtiques.