Publicitat
Publicitat

LA GUERRA CONTRA AL-ASSAD

El principal partit kurd a la regió acusa Ankara d'armar islamistes

Els xocs entre milícies kurdes i rebels obren un nou front a Síria

Coberts amb kufies, el típic mocador palestí, milicians de les Unitats de Protecció Kurdes (YPG) practiquen tir amb Kalàixnikov i simulen situacions de combat entre oliveres d'un camp a prop d'Efrin, la principal ciutat kurda de la província d'Alep. Roj, un antic combatent del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i empresonat a Turquia durant vuit anys, comanda i imparteix disciplina a aquesta brigada de 30 voluntaris.

La nova franquícia de la guerrilla kurda en territori sirià també compta amb moltes dones entre les seves files i considera Abdullah Öcalan el seu líder ideològic. "Només som una força defensiva, però els últims esdeveniments i la ingerència de potències estrangeres ens han obligat a organitzar-nos i estar preparats per entrar en acció", comenta a l'ARA aquest combatent amb una àmplia experiència a Qandil, un bastió del PKK al nord de l'Iraq.

Els enfrontaments de finals d'octubre a Ashrafiyeh, un barri de majoria kurda d'Alep, entre les YPG i l'Exèrcit Lliure de Síria i els combats que tenen lloc actualment a la població de Ras al-Ain entre milícies kurdes i els grups islamistes Front al-Nusra i Ghuraba al-Sham han obert un nou front militar a Síria.

"Ankara no pot permetre sota cap concepte que els kurds de Síria tinguem drets ni llibertat i està donant suport grups islamistes per combatre'ns", denuncia Attof Abdo, un membre destacat del Partit de la Unió Democràtica (PYD), la branca política del PKK a Síria. Malgrat que fa pocs dies les forces kurdes van expulsar de la ciutat de Derik les tropes lleials al president de Síria, Baixar al-Assad, els rebels sirians segueixen acusant-los de col·laboradors del règim.

Segons l'Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH), els combats que tenen lloc des de dilluns a Ras al-Ain, una vila fronterera amb Turquia, han causat 34 morts, entre ells 29 combatents opositors i un kurd membre de l'administració local. Els combatents de les YPG controlen el nord i l'est de la ciutat, mentre que els milicians pertanyents als grups islamistes radicals del Front al-Nusra -vinculat a Al-Qaida- i la brigada Ghuraba al-Sham tenen sota el seu poder el sud i l'oest, així com el pas fronterer cap a Turquia.

Els rebels hi van arribar armats amb tres tancs capturats a l'exèrcit del règim procedents de la part turca, segons va manifestar un resident local a l'agència de notícies France Press. Fonts de les Unitats de Protecció Kurdes han afirmat a aquest diari que el govern turc està armant diverses faccions islamistes de l'oposició i les està utilitzant com a cinquena columna per combatre les milícies kurdes. Aquests grups islamistes comptarien en les seves files amb una gran presència de combatents sirians d'ascendència turcomana i tindrien el vistiplau d'Ankara per poder llançar operacions armades des de territori turc.

El fet que Turquia hagi sol·licitat oficialment a l'OTAN el desplegament de bateries de míssils Patriot en territori turc per protegir-se de possibles atacs des de Síria encara fa créixer més la tensió a les regions kurdes fronteres.

Libianització de les forces rebels

Mentre Ankara observa amb preocupació com la marca siriana del PKK aconsegueix el control de les regions frontereres amb el seu territori, els principals partits kurds de Síria fan pinya al voltant de les YPG i admeten que la fragmentació de les forces armades opositores està dificultant la interlocució.

Mustafa Ras Waliq, membre d'un partit del Consell Nacional Kurd a la regió d'Efrin, considera que "les relacions amb l'Exèrcit Sirià Lliure comandat per Riad al-Assad són fluïdes però els contactes amb les faccions opositores islamistes són pràcticament inexistents".

L'heterogeneïtat dels grups rebels, les lluites pel control de punts claus estratègics i econòmics com els passos fronterers i la presència de faccions jihadistes estan provocant les primeres friccions, tal com ja va succeir a Líbia amb els grups contraris al dictador Muammar al-Gaddafi.