Publicitat
Publicitat

Andorra-Xina: estratègies convergents

Ha estat un honor fer d’ambaixador improvisat del nostre país i un enorme privilegi haver descobert algunes de les millors virtuts d’un gran poble com és la Xina, un potencial aliat, conseller, soci, amic i fins i tot germà

Després d'un llarg viatge de feina a la Xina de quasi dues setmanes i malgrat les dificultats inicials d'adaptació, puc dir que avui em sento molt més a prop d'aquest majestuós país, sorprès per la capacitat d'esforç, la generositat, l'hospitalitat i l'esperit de superació de la seva gent.

Vaig marxar amb la maleta plena d’il·lusió i preparat per explicar-los tot allò de bo que Andorra els podia oferir, conscient del poc que sabien de nosaltres, i torno profundament esperançat, carregat de propostes, de projectes i de l'amistat i respecte d'un poble que, tot i les evidents diferències, ha sabut percebre on poden convergir els interessos d'uns i d'altres motivats pel posicionament clau que Andorra pot assolir a nivell d'Europa i disposats a fer-nos partícips de la seva nova estratègia de reorientació dels seus interessos econòmics a nivell mundial.

No són només paraules ni afirmacions genèriques i retòriques, sinó la materialització d'un ideari perfectament estructurat d'un poble que analitza molt bé i es pren el seu temps per prendre les seves decisions, però un cop preses les executa amb promptitud i eficàcia, i vet aquí que hem detectat que Europa ha passat a ser una prioritat i aquesta és la nostra oportunitat, d'aquelles que posen a prova la nostra aposta per obrir-nos al món, i que cal no deixar passar. No podríem trobar un millor amic, un poble noble, audaç, treballador, poderós, ens allarga la mà i es postula com el millor dels aliats per donar sentit a la nostra noble aspiració de fer realitat el procés d’obertura econòmica i així potenciar la progressiva internacionalització del nostre país.

Petits, potser vulnerables, enfortits no obstant pel baluard de la nostra sobirania, no tenim aparentment cap particular recurs natural que ens faci ser hegemònics com, a títol d’exemple, ho és el petroli a l'Orient Mitjà. Però de nosaltres depèn desenvolupar una política exterior amb socis d'excepció com ho pot ser la gran Xina i que ens ajudi a fer-nos una mica més grans, i no només pel fet del que representa rebre d'aquest gran país inversió i talent, sinó del que la diminuta Andorra pot aportar com a plataforma estratègica i porta d'entrada a Europa. Fent convergir els interessos d'uns i altres amb un objectiu comú: el desenvolupament de l’economia però complementada per valors, molt presents avui en l’estratègia xinesa, com la recerca, la investigació i el coneixement, la formació, l’eficiència energètica, la cultura i l’ètica empresarial i social.

He pogut comprovar aquests dies que Xina és molt més del que ens expliquen. Algun secret havia de tenir un país que ha crescut i segueix creixent a un ritme vertiginós. Ningú millor que ells mateixos per conèixer el perquè i el com, i segons ens expliquen, al final es tracta d’una conseqüència de les grans magnituds que caracteritzen el país, extensió geogràfica i sobretot, població. Més de mil tres-cents milions de persones que han competit i segueixen competint entre elles, en un primer moment per sobreviure i en un segon estadi per progressar. Cal afegir-hi un tercer factor, per a mi el més important, la capacitat de sacrifici, a prova de qualsevol eventualitat. En són, segur, un clar exemple i, probablement, això els ha de portar en poc temps a liderar l’economia mundial, pesi a qui pesi.

I un es pregunta què pot aportar Andorra a una potència mundial de tal magnitud? La resposta es resumeix en una paraula: estratègia.

Fins ara la Xina ha estat un dels grans centres de producció del món. Probablement, com tot país en evolució, els costos de producció s’estan reduint i si tal circumstància es combina amb la fortalesa de l’euro i l’aparició de nous territoris que han desenvolupat estratègies per atreure producció en condicions competitives, ens trobarem que la intel·ligent maquinària operativa de la gran Xina ha de moure fitxa. Una d’aquestes fitxes és Europa, on un petit però competitiu Estat es postula per acollir certes inversions procedents del gegant asiàtic i convertir-se en un centre operatiu i estratègic pel desenvolupament del comerç a Europa en unes de condicions que simplifiquin el processos i contribueixi a optimitzar els costos.

Doncs sí, tot i que als més incrèduls, practicants habituals de l’ultrarealisme crític, els costi d’acceptar que Andorra hi pugui tenir quelcom a veure amb la Xina, us asseguro que, en aquests moments, que sigui o no realitat depèn de dues coses: que uns i altres ens ho creiem, cosa que ja sabem que no és fàcil, i la segona i més important, que tinguem l’habilitat per saber trobar aquell punt d’entesa on, convergint els interessos d’un gran i un petit Estat, s’estableixin els mecanismes de col·laboració i interacció necessaris per a fer realitat un procés que ja hem iniciat i que necessita continuïtat, per suposat.

He pogut veure molt de sentit comú a la Xina, i visió, molta visió, aquella visió que tant reclamo també per al nostre poble. I si de veritat hem creat, com sembla, un producte competitiu, la nova Andorra i el seu nou projecte econòmic, i li oferim a la Xina, aquesta compra segur, perquè compra el millor. Allí on hi ha competitivitat i talent la Xina s'hi implica i ajuda a desenvolupar-los, i vull creure que el nostre nou model econòmic, fiscal i social, que ara arriba al seu punt culminant, amb la negociació amb la Unió Europea, ens pot fer únics i molt atractius.

Ara bé, aquests grans països, i la Xina no n’és l’excepció, tot i que objectivament no hi hagi limitacions a nivell d’inversions exteriors, segur que no donen un pas sense que les nostres autoritats no hi donin el seu vistiplau. Cal consensuar doncs una estratègia que permeti la confluència d’interessos, i desitjo molta inspiració als nostres governants per a què, en un curt període de temps, sàpiguen donar sortida al tema que se’ls plantegi, i dic curt perquè la filosofia de l’agilitat i la immediatesa, conseqüència de la reflexió prèvia, és inherent a la forma de gestionar els seus interessos per part de la Xina.

Ha estat un honor fer d’ambaixador improvisat del nostre país i un enorme privilegi haver descobert algunes de les millors virtuts d’un gran poble com és la Xina, un potencial aliat, conseller, soci, amic i fins i tot germà, un exemple a seguir i al qual humilment podem aportar també tot allò de bo que té Andorra, que no és poc.