Publicitat
Publicitat

L’Andorra que canvia

El pas lògic era construir un model alternatiu, amb els instruments necessaris per obrir-nos a la inversió estrangera i facilitar l’exportació de serveis

El 24 d’abril del 2014, fa una mica més d’un any, el Consell General va aprovar l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Un impost que venia a tancar un marc fiscal comparativament competitiu i homologable, vàlid perquè Andorra es pogués asseure a negociar convenis per evitar la doble imposició. Mentre que a alguns aquests convenis els semblen la fi d’Andorra, almenys de l’Andorra que coneixíem, altres estem convençuts que són el pal de paller del nou model d’obertura i diversificació econòmica. Perquè després que l’any 2009 l’aleshores president de la República francesa i copríncep d’Andorra, Nicolas Sarkozy, pressionés el G20 per acabar amb els paradisos fiscals –amenaça d’abdicació inclosa–, ja sabíem que els nostres dies de paradís particular estaven comptats.

Que a Andorra li havia anat molt bé com a paradís? Sí, “mais ça, s’était avant”. “Però això era abans”, reprenent un dels discursos més brillants que es van poder sentir al Consell General la legislatura passada. Era la intervenció del conseller general Martí Salvans, precisament amb motiu de l’aprovació de la llei de l’IRPF i en la qual va destacar els avenços que ha fet el país cap a una major transparència i cooperació: “Abans el nostre país podia viure sense acords d’intercanvi d’informació fiscal. És cert, però això també era abans. Avui dia sense els esforços dels governs successius per progressar en la línia de la transparència, encara estaríem en la llista grisa o potser en la llista negra de paradisos fiscals de l’OCDE”.

I el següent pas, el pas lògic per a Andorra, era construir un model alternatiu, amb els instruments necessaris per obrir-nos a la inversió estrangera i facilitar, alhora, que els empresaris i professionals del país puguin exportar els seus serveis. Completar el marc fiscal i signar convenis per evitar la doble imposició, perquè “quan el final de la crisi i la recuperació econòmica toquin a la porta de casa nostra, cal que estiguem tots preparats, i al nostre entendre això passa per tenir el major nombre de convenis signats” –cito encara aquella intervenció al Consell General.

Andorra canvia. La imminent aprovació de les anomenades 'lleis Moneyval', que reforcen la lluita contra el blanqueig de capitals, és un pas més en aquest camí cap a la transparència i la cooperació indispensables en un procés d’inevitable transformació. Sapiguem adaptar-nos als nous temps i fer-ho amb l’amplitud de mires que traspuava aquell discurs. Gràcies, Martí, perquè les teves paraules van ser i segueixen sent avui un exemple per a tots nosaltres.