La construcció a Andorra: canvi de tendència?

Fa pocs dies des de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis es passava revista al comportament d’alguns dels sectors clau de la nostra economia durant el segon semestre del 2015, i mentre la indústria, el comerç al detall i l’hostaleria donaven senyals de recuperació, el sector de la construcció, no només no havia invertit la tendència negativa iniciada fa anys, sinó que durant el 2016 s’esperava que encara baixés més.

No deixa de ser sorprenent que un país que ha emprès una reforma que considero revolucionària del seu model econòmic, no hagi pogut estimular un sector clau com és el de la construcció. Aquesta nova estratègia de país havia de servir per diversificar i reactivar la nostra malmesa economia, però contràriament, tot i les bones perspectives d’alguns sectors, seguim sense acabar d’arrencar del tot.

Era de suposar que en allò que érem més forts, hostaleria, comerç i turisme, ens seria més fàcil aixecar el cap. Tanmateix, des de Govern, amb importants estratègies promocionals, s’ha treballat durament en la recuperació de turistes i visitants, majoritàriament de proximitat i que als seus respectius països els senyals de recuperació en el consum han tingut efectes també beneficiosos per a Andorra.

El canvi de model econòmic, el de la diversificació via inversió exterior, ens està costant més del que era de preveure i el gran damnificat d’aquesta feblesa inversora és el sector de la construcció.

És indiscutible que la demanda i el consum intern són encara febles. A la nostra ciutadania no li ha arribat l’efecte recuperació, aquell que t’anima no només a consumir sinó a canviar de llar, a comprar la casa dels teus somnis. És clar, sense demanda no hi ha estímul per construir i el sector no arrenca.

Govern i el seu Pla Renova ho intenten estimulant almenys la rehabilitació d’edificis per la via de la subvenció, però el propietari, tradicionalment conservador, no s’acaba de sentir motivat a endeutar-se o a invertir en una reforma que segur pot esperar a que realment els símptomes de millora siguin tan evidents que la demanda s’activi significativament.

Altrament el sector immobiliari apunta a una certa reactivació de la demanda a causa sobretot de l’arribada d’uns quants residents forans, però aquest efecte només està servint de moment per donar sortida a l'excés d’oferta acumulat durant anys de crisi i de promocions fallides. El mateix sector apunta a una necessitat d’unitats immobiliàries d’un determinat nivell que no es troben al mercat i que haurien de servir per estimular l’activació d’algunes promocions immobiliàries que ho tenen tot a punt i que només depenen de la voluntat dels propietaris i és clar, de la injecció de capital necessària per fer front als costos corresponents.

Vista la situació us heu preguntat què està passant? Quan s’invertirà aquesta tendència negativa del sector de la construcció?

Probablement, més enllà de la crisi financera puntual del darrer any, que pot haver entorpit la recuperació econòmica en certa mesura, els quasi quatre anys d’obertura econòmica i l’impuls institucional a través d’iniciatives com Actua, han servit per teoritzar i assentar les bases d’una multiplicitat de nous sectors els resultats dels quals arribaran tard o d’hora però que no acaben de donar l'impuls que necessita la nostra economia.

La solució no és fàcil però indubtablement existeix. Si hem estat capaços de recuperar turistes i trobar-ne de nous, si empreses, emprenedors i professionals forans han vist oportunitats al nostre país per implementar i desenvolupar noves iniciatives, ben segur, sabrem atreure la inversió de qualitat i quantitat que activi el desenvolupament de noves infraestructures de tot tipus, equipaments educatius, sanitaris, culturals, esportius, conjunts residencials, etc.... I així la construcció es convertirà realment en un dels grans actors en el procés de recuperació de la nostra economia.

Calen canvis en la normativa urbanística que facilitin el desenvolupament de nous projectes, és cert, però sobretot cal estratègia, tant des del sector públic com del privat. Cal una política proactiva encaminada a atreure grans capitals, fons especialitzats, a més de motivar i conscienciar també els grans propietaris locals, per trobar tots junts solucions imaginatives que tinguin un resultat òptim per a tots ells i també per al país i la seva ciutadania. Des del sector privat em consta que hi ha voluntat i accions concretes. N'és un exemple el futur congrés mundial de FIABCI que es farà a Andorra el proper any, per cert, amb el suport significatiu del nostre Govern. Un exemple de col·laboració i impuls que ha de marcar el camí de com promoure les indubtables oportunitats que un país com el nostre ofereix. Però cal molt més, uns i altres ho saben. Molta feina per fer però amb l'ànim amunt, que ens en sortirem.