Publicitat
Publicitat

Les dones també som fortes

El que vull és que les institucions, les empreses i les persones aprenguin a pensar i actuar a partir del principi de la igualtat de sexes, i que així, d’una vegada per totes, es deixi de discriminar les dones pel simple fet de ser dones

La força no s’hauria de mesurar per la potència, perquè la força és subjectiva. Són fortes les dones de camp, que s’aixequen a l’alba, amb el cant del gall. I també ho són les que treballen a la ciutat, les que van al ritme dels sorolls dels cotxes, dels clàxons, i per a les quals l’estrès forma part de la seva vida. Les que recullen pomes i les que dirigeixen un banc. Les que tenen cura dels seus fills a casa, i també les que treballen fora tot el dia. Les que són mares, les que volen ser-ho i no poden, les que ho donen tot per la feina, les que es desviuen per la seva família, les que estudien ... Totes les dones som fortes. Què passa, doncs, a la societat, que encara se’ns veu com a sexe 'dèbil'?

Les dones cobrem menys salari que els homes, tot i que som igual d’eficients i estem igual de preparades. Les dones ocupem menys alts càrrecs. Hem de justificar l’embaràs, la baixa, i la maternitat. Però hem d’assolir els mateixos objectius. El salari mitjà de l’home a Andorra se situa uns 500 euros per sobre que el de la dona, segons el servei d’estadística. Em pregunto on està la igualtat de sexes.

Ahir es va celebrar la cerimònia de la Toga del Col·legi d’Advocats d’Andorra. Una professió en què les dones han agafat molt protagonisme, i així ho demostren les dades: dels 193 advocats que exerceixen actualment, 103 són dones, i 91 són homes. La diferència és més notable segons les edats: hi ha gairebé el doble de dones que d’homes en la franja d’edat dels 30 als 40 anys, així com també de menys de 30 anys. També superen en nombre les dones que tenen entre 41 i 50 anys. Només hi ha més homes (bastants) exercint i amb més de 50 anys d’edat. Tot i la superioritat en xifra, la Justícia no ho reflecteix: només ha existit una degana en la història del Col·legi d’Advocats; i al Consell Superior de la Justícia, òrgan que representa l’organització judicial i que vetlla per la seva independència i bon funcionament, tots els membres són homes. De fet, des de la seva constitució l’any 1993, només hi ha hagut una dona, elegida pels membres del Cos Judicial, en el tercer mandat.

El cas dels advocats no és aïllat. És així en la majoria de sectors professionals. Aleshores no em serveix de res que un professor universitari agafi el bebè d’una alumna quan comença a plorar enmig d’una classe, com he vist recentment en una notícia a Jerusalem, i que l’ensenyant es converteixi en un heroi. No em serveix de res que El Corte Inglés es comprometi a la paritat en els contractes. El que vull és que les institucions, les empreses i les persones aprenguin a pensar i actuar a partir del principi de la igualtat de sexes, i que així, d’una vegada per totes, es deixi de discriminar les dones pel simple fet de ser dones.

PUBLICITAT
PUBLICITAT