El 9-N, una pedra a la sabata del PSC

Andorra la Vella“Seguim i seguirem defensant la reforma federal, tenim un projecte clar perquè sense la cooperació entre pobles no ens en sortirem, les solucions no dialogades ni pactades no porten enlloc”, defensava Òscar Ordeig el passat 17 de desembre, durant el seu discurs com a flamant primer secretari de la Federació del PSC a Lleida, Pirineu i Aran. “El projecte clar” ha estat passar de defensar l’oxímoron anomenat ‘federalisme asimètric’ a dur al Parlament una ‘reforma federal’ d’Espanya, que només va rebre el suport dels mateixos diputats socialistes. Precisament, han estat la incapacitat per llençar un missatge nítid i unidireccional a l’electorat i la poca valentia per plantar cara al seu germà gran, el PSOE, les raons que han dut el PSC a tenir la pitjor representació de la seva història al Parlament català.

En clau nacional, qualsevol usuari que escrigui al buscador d'alguna xarxa social les paraules 'Homs' i 'PSC' assistirà a un dels darrers grans linxaments que ha patit un partit polític a Catalunya. La notícia saltava el 22 de novembre passat, quan es coneixia que els socialistes catalans, que encara es llepaven les ferides causades per l'operació 'gestora' del PSOE, es posarien del costat del PP i Ciutadans perquè l'exconseller de la presidència de la Generalitat, Francesc Homs, fos jutjat pel Tribunal Suprem per haver contribuït a posar les urnes, en la consulta del 9-N del 2014.

A l'opinió pública que s'expressa a les xarxes socials no va agradar que el signe de la votació dels diputats del PSC al Congrés fos determinant a l'hora d'obtenir la majoria necessària a la Cambra per investigar judicialment Homs. va afegir més llenya al foc, el fet que el mateix PSC hagués demanat anteriorment "no judicialitzar" un afer polític, després de veure el seu president Àngel Ros votant i validant el 9-N, i després que Montilla digués que preferia "el diàleg" a "les querelles". Tot plegat evidencia que el PSC ha intentat justificar amb paraules allò que no ha pogut demostrar amb fets.

El 13 d’octubre de 2015, també Ordeig defensava al Ple municipal de la Seu una moció que considerava “un error judicialitzar el que s’hauria d’haver resolt en l’àmbit de la política i en l’àmbit del diàleg”. I és que les contradiccions del PSC en clau nacional s’han reproduït en clau municipal, a la capital de l’Alt Urgell, on Ordeig exerceix de fa anys com a cap de l’oposició. Els regidors de Progrés per la Seu primer i Compromís per la Seu després -denominacions amb què els socialistes han concorregut als darrers comicis- ja van donar els primers símptomes d’escapçament quan van votar de manera diferent una moció sobre l’Associació de Municipis per la Independència. Segons consta a l’acta del Ple del consistori del 14 de novembre de 2011, Ordeig qüestionava “si cal que l’Ajuntament s’involucri en aquests temes ja que el lloc per fer aquest debat és al Parlament i no aquí”.

Després que l’11 de setembre del 2012 es manifestessin a Barcelona més d’un milió de persones per demanar als representants de les institucions que impulsessin la independència de Catalunya, Ordeig defensava, al Ple municipal i no al Parlament, el dret de la ciutadania a expressar-se mitjançant una consulta popular: “no es pot deixar de banda la veu d’un poble ja que, és el futur d’un país, ni tampoc el fet de defensar la nostra llengua”, recull l’acta de l’Ajuntament del 8 d’octubre d’aquell any.

El PSC de la Seu va votar a favor d’adherir l’Ajuntament de la Seu al pacte nacional pel dret a decidir, el 9 de setembre de 2013, però cinc mesos més tard, els seus regidors es van abstenir, en una altra moció de suport al dret a decidir.

Dies abans de la consulta, la pràctica totalitat de municipis catalans van aprovar una moció favorable al dret a decidir i al 9-N. Tot i la consigna de la direcció -de l’aparell del partit- del PSC de votar-hi en contra, la moció va prosperar en molts pobles gràcies al vot favorable o a l’abstenció dels socialistes. Poc abans del 9-N, Ordeig votava a favor d’una moció per “continuar el procés per a l’exercici del dret a decidir i que el poble de Catalunya s’expressi en llibertat el proper 9 de novembre”. Aquella votació va tornar a dividir el grup de Progrés, i tres diputats es van abstenir.

El 9-N, tot i que la foto de Ros introduint el vot a l’urna de cartró s’ha fet viral, va posar punt final al que quedava de la línia catalanista del PSC. Després de la consulta, el grup de Progrés a la Seu es va abstenir en bloc en una altra moció d’assumpció de responsabilitat. Això sí, donaven a l’expresident Mas, que ja estava imputat, “tot el suport moral”. Des d’aleshores, el discurs de l’aparell del partit s’ha anat imposant a les diferents federacions, fins arribar a justificar el suplicatori d’Homs per haver, presumptament, desobeït el Constitucional per no aturar el procés participatiu del 9-N.

“I tot es converteix en tragèdia en comprovar que els diputats del PSC se sumen al procés inquisitorial, deixant en evidència desenes d’Ajuntaments governats pels socialistes catalans que van contribuir a l’èxit del 9-N”, apuntava el diputat d’ERC, Joan Tardà, en un article al setmanari 'El Siglo'.

El fet és que el PSC anunciava, a bombo i platerets, una renovació del partit per sortir de la crisi que l’ha fet perdre bona part del seu electorat i que ha liquidat el vessant catalanista de la formació. Aquesta reformulació no ha arribat, i un històric de l’aparell com Miquel Iceta continua comandant la nau. L’altre supervivent del socialisme, Àngel Ros, presideix el partit, i les cares noves que han arribat als càrrecs de responsabilitat, com Ordeig a Ponent i Pedret a Barcelona són fidels a la línia política que es marca, fins al proper trasllat, des del carrer Nicaragua de la capital catalana.