Publicitat
Publicitat

El Consell dels Joves aprova el vot estranger a les comunals

La tretzena edició del Consell General dels Joves ha centrat la discussió al voltant del dret de vot dels estrangers residents, que ha acabat sent una de les proposicions lliurada al registre, després d'aprovar-se amb 13 vots a favor, 12 en contra i 3 abstencions

Vint-i-vuit joves de 3r i 4t curs de segona ensenyança, 3r i 4t d'ESO, i 3ème i 2nde, han presentat aquest dimecres sis proposicions de llei a la tretzena edició del Consell General dels Joves. Només una ha estat refusada, la proposició per a la introducció de la tecnologia 'Energy Floor', tot i que la més discutida ha estat la que vol donar als residents no andorrans el dret de vot a les eleccions comunals després de cinc anys de residència -que ha registrat tretze vots a favor, dotze en contra i tres abstencions-. Les proposicions de llei per a la creació d'un programa de pràctiques empresarials, d'ampliació de la Formació Professional, per al foment dels intercanvis internacionals i per a la lluita contra les drogues als centres escolars han estat aprovades amb una àmplia majoria. El síndic general, Vicenç Mateu, que ha presidit la sessió i ha anat moderant els alumnes en les seves intervencions, ha mostrat la seva satisfacció per la participació i perquè s'hagin presentat propostes, com la del vot dels residents estrangers, "que molta gent a Andorra se la planteja també". L'objectiu del síndic i els consellers de la comissió permanent del Consell General, que han guiat els joves durant tot el procés és fomentar el diàleg, "mentre es parli amb respecte i es tingui en compte l'opinió de l'altre i un tingui arguments per explicar la seva opinió, qualsevol posició és defensable", ha afegit Mateu.

Els alumnes han trigat un parell de proposicions de llei a aconseguir fer funcionar correctament el sistema de votació del Consell General -la primera i segona de les proposicions presentades només han registrat 25 i 27 vots respectivament. Això no ha impedit que s'aprovessin per una àmplia majoria les proposicions per a la creació d'un programa de pràctiques empresarials i la d'ampliació de l'oferta de Formació Professional. I també la següent, la dels intercanvis culturals i educatius internacionals, que només ha tingut una discussió, que ha estat la de la quota per cada centre d'alumnes escollits per gaudir de l'intercanvi.

El debat ha anat de menys a més i, cap a la quarta de les sis proposicions, ha assolit el seu punt més conflictiu, quan s'ha discutit el vot dels residents estrangers en les eleccions comunals a partir dels cinc anys de residència. La majoria d'intervencions han estat per pronunciar-se en contra de la proposició, com la de Manel Vicent, del Lycée Comte de Foix, que considera que el resident "si vol participar en la vida política, s'hauria d'esperar els vint anys per obtenir la nacionalitat i així poder votar tant a les comunals com a les nacionals". Vicent ha insistit en la necessitat de la reciprocitat amb altres països on resideixen andorrans, en tot cas, per acceptar una proposició així.

Al costat de Vicent, Jordi Junyé ha assegurat que "cinc anys no és suficient per conèixer el país" i Marc Santamaria ha previst que "encara que Andorra aprovés aquesta llei la resta de països no hi prestarien massa atenció". Sheila Blanco, Marc Jordana, Bàrbara Silva o Ricard Miño, han discrepat: "no se'ls proposa ser candidats, només donar el seu punt de vista del dia a dia", "els residents també paguen impostos", "vint anys per a la nacionalitat són molts anys i més del 50% de la població no és andorrana" o "és una llei molt necessària, viuen el dia a dia de la parròquia, se senten impotents", han estat els arguments més repetits.

Xavier Rivert ha entrat al debat per opinar que la llei podria "provocar un enfrontament entre la gent", a imatge del que ha passat al Consell General dels Joves, a la qual cosa, el síndic general li ha insistit que "s'ha de poder tenir el debat, això sempre". Precisament, Mateu, en acabar, ha confirmat el seu objectiu de trobar el to per "no coartar l'opinió d'aquests joves i fer un exercici pedagògic perquè vegin que mentre es parli amb respecte i es tingui en compte l'opinió de l'altre i un tingui arguments per explicar la seva opinió qualsevol posició és defensable".

L'última de les propostes, la del sistema energètic que es carrega amb les trepitjades de les persones, transformant energia mecànica en energia elèctrica, ha estat refusada. Un dels seus defensors més aferrissats, Enrique Valerio, de l'Escola Andorrana de Segona Ensenyança de Santa Coloma, ha lamentat que "per desgràcia l'única que he defensat jo amb cor i ànima no s'ha aprovat, deu ser perquè és un sistema massa innovador i encara ens hi hem d'adaptar, la gent ha mirat massa pels costos i no ha pensat en els beneficis que aportaria el sistema".

Les proposicions de llei aprovades han estat entrades al registre del Consell General poc després de la sessió i seran analitzades pel Govern.