Publicitat
Publicitat

Les cotitzacions de la branca general pujaran un 2%

L'increment l'assumirà a parts iguals l'empresari i el treballador

El cap de Govern, Toni Martí, ha anunciat aquest dijous durant el debat d'orientació política un augment de les cotitzacions de la branca de malaltia del 2%, que serà assumit a parts iguals entre els empresaris i els treballadors. L'objectiu és tornar a situar la cotització d'aquesta branca al 10% i intentar així frenar el dèficit que arrossega. D'altra banda, Martí ha donat més detalls de la reforma laboral que es vol impulsar, amb noves modalitats de contracte i la possibilitat que les empreses puguin reduir la jornada laboral i el salari fins a la meitat de com a màxim un 30% de la plantilla en cas de patir un any de pèrdues. 

Toni Martí ha centrat una bona part del seu discurs a exposar la situació de la CASS i el dèficit sanitari en general. En aquest sentit, ha indicat que la branca de jubilació entrarà en dèficit el 2020 i que el 2026 el Govern hi haurà d'aportar 63 milions, i el 2030 fins a 156 milions. En canvi, la branca malaltia ja va entrar en dèficit el 2007, i cada any ha anat augmentant fins a situar-se en 25 milions el 2014, una xifra que es va accentuar pel fet d'haver canviat el repartiment de les cotitzacions, augmentant en dos punts la de la branca vellesa en detriment de la de malaltia.

Aquest dijous, Martí ha anunciat que la cotització de la branca malaltia tornarà a augmentar fins al 10% i que aquest augment es repercutirà a parts iguals entre el treballador i l'empresari. D'aquesta manera, en termes globals de cotitzacions a la CASS, l'empresari passarà a pagar un 15,5% i l'empleat un 6,5%. Amb tot, ha assegurat que el Govern es reunirà –d'aquí a 10 dies– amb els agents socials i econòmics per parlar d'aquesta qüestió, i ha ofert a la resta de forces polítiques un pacte d'Estat per redreçar la sanitat.

Més enllà d'aquesta mesura, el cap de Govern ha dit que per redreçar la situació de la sanitat pública –que enguany suposarà una despesa de 60 milions d'euros per al Govern–, cal implementar el Pla Nacional de Salut 2020, però també ha anunciat mesures més immediates per reduir la despesa de la branca malaltia, com és la implementació de la història clínica compartida, la cartera de serveis, i el reforç del servei d'inspeccions de la CASS.

Reforma del Codi de Relacions Laborals

El cap de Govern, Toni Martí, també ha indicat que el retard en la reforma del Codi de Relacions Laborals estava motivat pel context de crisi econòmica, però que ara tirarà endavant. L'objectiu és establir nous tipus de contractes, com el contracte per sessions, el d'aprenentatge, el de relleu o el de continuïtat de vida laboral després de l'edat de jubilació. També s'introduirà un supòsit de reducció de jornada laboral per a empreses que acumulin quatre trimestres de pèrdues, que permetrà als empresaris reduir fins a la meitat del salari de com a màxim un 30% de la plantilla.

Martí també ha promès, reconeixent el retard, que la reforma també inclourà la regulació del dret de vaga a través d'una llei reguladora del conflicte col·lectiu, així com una llei d'acció sindical i patronal, per "incentivar la negociació col·lectiva en els diferents sectors productius". Finalment, com ja va anunciar al març, es vol augmentar el salari mínim fins als 1.021 euros, cosa que es farà progressivament fins al 2019.

D'altra banda, el cap de l'Executiu ha aprofitat el discurs per celebrar la reducció de l'atur al país, que se situa en 490 persones, i ha dit que els programes per oferir treball temporal a l'administració continuaran el 2016, tot i que enguany el nombre de persones contractades s'ha reduït. En un futur, però, Martí ha anunciat que els programes de subvenció directa s'aniran modificant per adaptar-se a la nova realitat econòmica. En aquest context, el cap de Govern ha aprofitat per lamentar que des del grup liberal s'hagi criticat aquest tipus de mesures per tractar-se de subvencions directes.