Publicitat
Publicitat

Rajoy va participar en l'operació que va forçar els propietaris de BPA a delatar Pujol, segons el diari Público

El president va enviar el seu cap de gabinet Jorge Moragas i al secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, a Andorra per aconseguir que es traslladés la informació a Interior

L'estiu del 2014, el Cap de Gabinet del president Mariano Rajoy, Jorge Moragas, i el Secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, van n egociar amb els propietaris de la Banca Privada d'Andorra (BPA), els germans Ramon i Higini Cierco per obtenir l'extracte del compte que l'expresident Jordi Pujol tenia a l'entitat.

Segons explica el diari Público en exclusiva, le s negociacions entre els banquers i els polítics es van segellar el 7 i el 8 de gener del 2015, quan Rajoy es va convertir en el primer president espanyol que visitava oficialment el Principat d'Andorra. Només 20 dies després, Jordi Pujol va anar a l'Audiència Nacional per declarar davant del jutge.

Els germans Cierco han acusat Interior d'amenaçar-los amb enfonsar-los si no accedien a delatar Pujol i altres polítics catalans amb comptes a l'entitat. Per aquest motiu, segons han explicat davant la jutge, van accedir a entregar la informació.

Segons Público, el primer a reunir-se amb els Cierco va ser Jorge Moragas, mà dreta del president. Un any abans d'entrar al govern, Moragas va demanar a la seva amiga i exnovia del fill de Jordi Pujol, Victoria Álvarez, que parlés amb la líder del PP a Catalunya, en el famós dinar del restaurant La Camarga. Dos anys després, el comissari José Manuel Villarejo es va posar en contacte amb ella per saber on tenien els diners els Pujol. Així, segons explica el diari, Moragas hauria viatjat a Andorra i Catalunya en diverses ocasions a partir de 2014 per reunir-se amb diferents empresaris i mediadors fins que aconsegueix un c ompromís dels Cierco: ajudaran en la investigació tot i que la llei andorrana no ho permet, però necessiten que se suspengui una inspecció del Sepblanc -Servei de Prevenció i Blanqueig de Capitals- que depèn del Banc d'Espanya i, per tant, del Ministeri d'Economia que encapçala Luis de Guindos.

García - Legaz i la investigació del Sepblanc a la BPA

Segons Público, aquell any hi va haver contactes entre el conseller delegat de la banca andorrana, Joan Pau Miquel i altres policies. Joan Pau Miquel va reunir-se amb el comissari Marcelino Martín-Blas, excap de la Unitat d'Afers Interns. Després va posar en contacte a Higini Cierco amb el número dos de la Policia, el comissari Eugenio Pino i Martín-Blas. Cinc dies després, el número de compte i els moviments bancaris estaven en poder de l'anomenada brigada política creada per Fernández Díaz al voltant de la cúpula policial.

A principis de juliol d'aquell any, un altre emissari del Govern Rajoy, el secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz (Secretari general de la Fundació FAES i, per tant, home de la màxima confiança de la cúpula del PP), va anar a Andorra a reunir-se amb un membre del govern andorrà, Antonio Martí, i aconseguir un compromís de col·laboració en l'entrega de dades bancàries dels comptes dels Pujol al BPA. A més, sempre segons Público, també va fer arribar als propietaris del BPA que la inspecció de Sepblanc s'intentaria retardar tant com fos possible.

Els informes de Villarejo

Amb García-Legaz viatja un altre agent de la Unitat d'Intel·ligència de la Policia Nacional. Segons el diari, es tractaria del comissari José Manuel Villarejo Pérez, tot i que no va ser identificat a la nota informativa.

Quan va tornar, Villarejo va confeccionar una nota informativa que va entregar al seu cap, Eugenio Pino, en la qual adjuntava una suposada captura de pantalla del compte dels Pujol on apareixerien els ingressos realitzats pels fills i la dona de Jordi Pujol al BPA entre desembre de 2010 i gener de 2011. A la nota s'especificava que la informació l'havien facilitat els responsables del BPA.


El policia especulava, a més, amb que els Pujol podrien tenir a Andorra entre 1.500 i 1.800 milions d'euros, tot i que un mes abans Joan Pau Miquel havia dit que l'import era de 3.5 milions d'euros.