Vicenç Mateu: "L'Andorra del demà està avui en fase d'elaboració "

Andorra la VellaEl síndic general, Vicenç Mateu, fa balanç del que ha estat aquest any de legislatura i dels reptes que el país té per endavant.

Es troba en el segon mandat com a síndic, què diferencia aquesta legislatura de l'anterior?

Vam fer una legislatura on, d'una banda, ens vam trobar en un entorn de crisi molt important i de l'altra, veníem d'un bloqueig polític, i hi va haver una majoria molt gran, la qual cosa ens va permetre afrontar una sèrie de qüestions que feia molts anys que se'n parlava que s'havien d'afrontar però que mai s'acabaven de fer. Va ser una legislatura de reformes molt importants. L'activitat legislativa va ser molt intensa i tots pensàvem, segurament, que la segona legislatura seria de consolidació de les reformes iniciades, tot i que quedaven assumptes importants per encarar. Tot just deu dies després de les eleccions va esclatar l'assumpte BPA i ha condicionat molt el desenvolupament d'aquest any.

Tot i que aquest afer ha estat en primera línia, cal pensar també que Andorra ha de fer front en els pròxims anys a reptes molt importants com el de l'encaix a Europa.

Exacte, Andorra a partir del 1930 rep la primera onada d'immigració i a partir d'aquí hi ha un enorme desenvolupament i transformació. Es passa de ser un país agrícola i ramader a un país molt modern, amb una economia centrada en el sector terciari. El canvi es fa sense conflictivitat social perquè Andorra per a tantíssima gent és un país d'oportunitats i a mesura que tothom troba aquesta oportunitat, feina sobretot, la convivència social és bona. Andorra és a la vegada un país amb arrels que baixen molt fons a la història i un país molt jove quant a dinamisme, a composició social. L'Andorra del demà està avui en fase d'elaboració intentant compondre aquests dos aspectes. A partir del moment en què Espanya entra a la UE, en aquell moment Comunitat Econòmica Europea, la situació geopolítica d'Andorra canvia, va esdevenir una illa en territori comunitari.

Avui Andorra ha d'afrontar com a repte més important l'encaix a Europa via acord d'associació. Però en aquesta legislatura hi ha altres reptes: la reforma de la sanitat, competències i transferències, la reforma de l'administració... tot això al costat, per a mi, del gran projecte que és el d'obertura al món, de transformació d'una societat tancada en ella mateixa que intenta cridar l'atenció el menys possible perquè hi ha la percepció que tots els mals podien venir de l'exterior, a ser una societat oberta al món que no pot sostreure's de la globalització.

De tant en tant sorgeix el debat sobre el futur del coprincipat, quina és la seva opinió?

Crec que atorga una legitimació històrica al ser d'Andorra. Ha permès la supervivència del país. És cert que avui algunes veus ho discuteixen, que es qüestiona si pot limitar en algun aspecte la voluntat dels andorrans però vivim en un món on la sobirania és compartida, limitada. Jo crec en aquest sistema, i crec que de vegades es passa molt ràpidament per sobre que tenim la sort que un copríncep és un dels líders d'un dels països més potents del món i ens permet un gran suport i una relació amb la Unió Europea i amb tot el món i l'altre forma part d'una de les institucions de més influència a nivell mundial. A més, pel fet de no identificar-se amb un estat sobirà fa que la independència política d'Andorra es vegi reforçada. I, finalment, crec que s'oblida que si Andorra no tingués coprínceps seria, amb tots els respectes, un poble sobirà dels Pirineus amb 70.000 habitants i a l'hora de fer valdre les nostres reivindicacions la nostra força seria menor que la que tenim avui en dia.

I quant a la Constitució, cal una reforma de manera més o menys immediata?

És una Constitució jove. El dret constitucional va evolucionant i segurament si la féssim avui apareixerien temes nous que no eren al debat d'aquells moments. No deixa de ser una foto d'una societat determinada en un moment històric determinat. Una Constitució no és intocable, pot arribar el dia en què s'hagi de modificar, si es veu que el model que vol reflectir aquella fotografia ha canviat. Jo crec que encara no estem en aquesta situació. Sempre es podria trobar alguna cosa a millorar, i en tot cas té un títol que fa referència a la reforma de la mateixa Constitució i, per tant hi ha un mecanisme previst que es podria afrontar si calgués canviar la Constitució.

Quin és l'ambient de treball al Consell General?

Veníem d'una majoria molt àmplia i una minoria molt més estreta. Ara tenim el màxim de consellers possibles a l'oposició o la majoria absoluta mínima. A més, l'oposició està fragmentada en tres grups i això fa que hi hagi molta més activitat de control al Govern, sobretot. I un segon aspecte, que cal destacar és que tenim un parlament força renovat, com a anècdota, dels vuit consellers generals liberals no n'hi havia cap que ho hagués estat anteriorment. La manera de funcionar s'ha hagut d'anar assumint.

I com aconsegueix vostè l'equilibri que requereix el seu càrrec i el fet de formar part d'un grup parlamentari?

Abans hi havia el poder dels coprínceps i davant, el poder del poble andorrà. I els seus representants eren el Consell General que tenia poder legislatiu, però també executiu. Síndic en francès és un delegat, un encarregat, i tenia funcions executives. I els consellers també intervenien en les causes judicials, eren els raonadors. En l'imaginari de la gent d'Andorra la figura del síndic té un valor més enllà de la presidència del parlament que és el que ha esdevingut amb la Constitució. Basant-se en aquest pes de la història, i vista l'estructura del nostre cap d'Estat, van reservar per al síndic algunes funcions que en altres països es reserven al cap d'Estat. El cap de Govern jura davant el síndic.

Abans de la Constitució hi havia 28 consellers i síndic i subsíndic i es podia escollir de fora del Consell. Llavors es va optar perquè fos un dels 28 i ha de ser d'entre els 28 consellers electes. És una situació que té un punt d'ambigüitat, és qüestió de prudència política, formes part de la majoria, dónes la teva opinió en reunions de grup parlamentari però votes d'acord amb la majoria i a la vegada has de fer perquè tots els consellers tinguin els mateixos drets, ni a favor de la majoria ni de la minoria i de vegades això no és fàcil.

Precisament en aquests mesos s'ha demanat la seva empara per una presumpta filtració de dades de la comissió especial que tracta l'afer BPA.

N'hi ha hagut diverses, però aquesta és perquè semblaria ser que determinades informacions donades s'haurien fet servir en una demanda interposada contra el Govern. Per la part que ens afecta com a institució, evidentment no podem fer abstracció, que va ser una informació que es va fer servir en una demanda contra el Govern, però la qüestió és la mateixa, al final, es tracta d'una informació que no hauria d'haver sortit d'un determinat marc, però passa en altres comissions. És diferent en aquest cas per la demanda judicial, però a ulls del Consell és no haver atès el deure de confidencialitat. Són situacions difícils perquè hi ha el dret del conseller de tenir informació necessària i d'altra banda el reglament del Consell diu que no es pot fer servir per a fins particulars, també diu que hi ha deure de confidencialitat però el reglament no precisa molt més enllà ni la comissió es va donar a si mateixa un reglament (en el passat sí que s'havia fet) que fos molt més clar en aquest sentit, perquè no queda clar què vol dir aquesta confidencialitat... És un terreny movedís i es demana l'empara al síndic que es troba limitat en les seves capacitats i a més, això no és l'exèrcit, jo puc fer una reflexió a un conseller però no sóc el seu 'jefe', puc recordar-li què diu el reglament. Que el síndic portés a la justícia un assumpte d'aquesta índole, em sembla que estava fora de les possibilitats. Si no es fa això, què es fa? Recordar el que diu el reglament... se suposa que som persones adultes, jurades, responsables... i això passa a Andorra i arreu.

Què li sembla la proposta liberal de regular per llei el secret d'Estat?

En la mesura en què pot ajudar a clarificar certes qüestions pot ser interessant; ja veurem, perquè desconec el text. Un article que sempre és font de discussió és el cinc del Reglament del Consell General que diu que el conseller té dret a disposar de tota la informació per a l'exercici de la seva funció, però aquesta demanda d'informació del Consell cap al Govern sempre ha suscitat problemes, qüestions, comentaris fins al punt que al 2003 es va demanar un informe a un jurista i hi ha una suplència del reglament en què s'intenta acotar una mica qüestions com el termini, es concreta però continua sent un tema no resolt sobretot en casos sensibles com aquest.

I què en pensa que des de SDP es porti a la justícia l'esmena a la totalitat del pressupost?

Ho lamento molt, es va produir una determinada situació, es va veure que aquella esmena a la totalitat, que és cert que en un primer moment es va acceptar, tenia un defecte de forma perquè hi havia la signatura d'una consellera que es pot entendre que el seu dret havia estat ja exercit perquè hi havia hagut una esmena prèvia del grup liberal i el reglament és clar, no són interpretacions restrictives, diu que una esmena la pot presentar un grup parlamentari o un conseller general amb la signatura de dos més, cal tres consellers generals, i això entra dins la lògica que la pugui presentar un grup parlamentari. Quan es va detectar es va parlar amb Víctor Naudi dies abans del debat, el secretari general li va comunicar la situació per veure si la podia corregir i que en última instància parlés amb mi. Naudi no va fer res d'això, va dir que no compartia el criteri i el següent acte del que tenim coneixement és una roda de premsa, alguns articles... i així fins al dia d'avui. Estem convençuts que hem fet correctament la nostra feina i el meu deure és que els drets dels consellers siguin els mateixos per a tots.

Si hagués de definir políticament el país, diria que és conservador?

Andorra és un Estat que a la vegada és un poble i crec que això no s'ha de perdre de vista. Si algú de fora es vol representar els ets i tuts de la política andorrana que pensi en una localitat de 70.000 habitants i les relacions que hi pot haver en un lloc com aquest. De vegades la ideologia està matisada per les relacions personals. A més, a la vegada, Andorra és un país que si tu fas una fotografia et pot donar una determinada imatge però si passes una pel·lícula veuries canvis extraordinaris que passen a gran velocitat.

Tenim uns recursos humans limitats i hem de proveir tot tipus de càrrecs i fer front a compromisos com qualsevol país i això suposa un esforç molt gran. Un país és un projecte, i un projecte col·lectiu, i perquè tiri endavant qualsevol generació ha d'estar a l'alçada, nosaltres som tan pocs que si falléssim en una determinada generació el país se'n podria anar enlaire... i parlo ja individualment, perquè parlem de molts petits números, de la psicologia de les persones...

Segurament és més aviat conservador, perquè la mida condiciona molt totes les coses. Fa que hi hagi una gran fragilitat i una tendència a ser prudent en moltes coses. Un perill és el mimetisme dels països grans. Per exemple, quan es parla de falta de proximitat, penso: quina falta de proximitat si vaig a comprar a la mateixa botiga que la resta?. Això és un tòpic, com parlar de salaris de per vida, cotxe oficial... i en canvi molta gent s'ho pensa... I a més, les coses que funcionen en un altre lloc potser no et funcionen aquí... l'element de la dimensió crec que cal tenir-lo en compte i de vegades per deliris de grandesa, per badades o per mandra de fer les lleis i mirar-s'ho bé acabem copiant...