Publicitat
Publicitat

ESQUÍ ADAPTAT

Gaudir de la neu sense barreres

Les pistes s’adapten als discapacitats però la promoció de l’oferta turística és poc coneguda

Tenir una discapacitat no vol dir deixar de fer coses i, encara menys, de practicar esport. Des del tenis, el bàsquet o el rugbi amb cadira de rodes fins al tir amb arc o la natació són algunes de les disciplines més populars, però a l’hivern l’activitat no s’acaba i els països de neu ofereixen noves possibilitats a les persones que tenen diferents capacitats. És el cas d’Andorra, on l’esquí és l’esport rei i es posa a l’abast de tothom, sigui quina sigui la seva condició.

De fet, les sensacions són iguals o més intenses que amb l’esquí normal, segons explica el coordinador d’activitats de la Federació Andorrana d’Esports Adaptats (FADEA), Carlos de Jesús, ja que s’agafa força velocitat i el desplaçament és més pròxim a la neu que amb els esquís tradicionals.

La FADEA organitza activitats per a les persones amb discapacitat que hi estan federades. Són una cinquantena d’usuaris, dels quals uns 35 estan en actiu. Per a l’hivern ofereixen sortides de raquetes de neu, esquí alpí o, com a novetat d’enguany, esquí de fons. L’avantatge dels federats és que l’entitat els proporciona material, un aspecte que si es fa l’activitat per compte propi resulta costós. Per exemple, com explica el coordinador d’activitats de la FADEA, Carlos de Jesús, el cost del lloguer del material i el monitor per practicar esquí és el doble o el triple del d’un usuari sense necessitats especials. “És un fre”, reconeix.

Descomptes i accessibilitat

Malgrat la barrera que suposa el cost d’adquisició o lloguer del material, les estacions hi posen de la seva part. Tant Grandvalira com Vallnord ofereixen un 20% de descompte al forfet per als que acrediten una minusvalidesa del 30% o més. Així mateix, els acompanyants de les persones invidents que pugen a les pistes tenen invitació.

Segons el coordinador d’activitats de la FADEA “quasi tots els esports es poden adaptar”, encara que “tens limitacions” i cal “adaptar la conducta”. Algunes recomanacions són esquiar acompanyat en la majoria de casos i de manera obligatòria per a les persones amb deficiències visuals i esquiadors en cadires adaptades. A més, és preferible que els esquiadors amb deficiències visuals i invidents aprofitin les primeres hores d’obertura de l’estació per fer activitats a la neu o a l’aire lliure perquè són les hores de menys afluència i, per tant, són més fàcils els ascensos i descensos de les pistes. En canvi, els dies de mal temps és desaconsellable l’esquí adaptat.

Altres consideracions que cal tenir en compte són que el telecadira desembragable és el més còmode per a les persones amb discapacitat perquè va més ràpid durant el recorregut i més lent quan s’hi puja o se’n baixa, i utilitzar aparells homologats i seure a les places exteriors de les cadires quan siguin de més de dues places. Per acabar, es recomanen les pistes de baixa dificultat, verdes o blaves, i les zones de debutants.

Carlos de Jesús també apunta que hi ha una mancança de formació de monitors, tot i que n’hi ha en tots els sectors, i proposa que la pràctica per a discapacitats s’inclogui dins dels cursos d’aquests professionals. “No que hi hagi un nombre concret de monitors, sinó que tots tinguin un mínim de coneixements”, exposa.

A desenvolupar

A més de les activitats de la FADEA i de l’esquí tradicional, les pistes organitzen sortides amb associacions com la Disabilty Sport UK per portar turistes anglesos i proposen experiències per als visitants com la conducció de motos de neu o de trineus de gossos, raquetes de neu, construcció d’iglús, vols en parapent i helicòpter, paintball, Esquí Ratrac o tir amb arc, entre d’altres.

Encara que les estacions ofereixen cada cop més activitats per a tots els públics, la promoció que es fa de les propostes d’hivern per a discapacitats és més aviat limitada. Mentre que a la web de Grandvalira es troben un parell de resultats sobre l’esquí per a discapacitats, a Vallnord resulta difícil trobar la informació. A més, De Jesús apunta que moltes persones no coneixen les activitats que poden fer fins que arriben al país.

Malgrat que es tracta d’un col·lectiu reduït en relació amb el total d’esquiadors que acudeixen a les pistes andorranes al cap de l’any, des de la FADEA consideren que és un mercat amb potencial perquè acostumen a fer despesa al país.

Uns 15.000 esquiadors amb alguna discapacitat han passat per les pistes de Sierra Nevada en els últims 17 anys i alguns centenars més ho fan cada any a l’estació de La Molina; es tracta, per tant, d’una part del mercat d’hivern al qual també es pot adreçar l’oferta turística d’acord amb les seves necessitats.

A Andorra, les pistes i els accessos estan ben adaptats però deixen “de guanyar clients” perquè no hi ha interès o sensibilització per promocionar aquestes ofertes, afirma Carlos de Jesús.