Publicitat
Publicitat

L’ENTREVISTA

MIQUEL NICOLAU: “Proposem una formació personalitzada en un entorn ideal”

El nou rector de la Universitat d'Andorra afirma que “si fa 27 anys ens haguessin dit que seríem on som, poca gent s’ho hauria cregut”

Miquel Nicolau és des de l’abril el nou rector de la Universitat d’Andorra. És doctor en enginyeria electrònica i des del 2003 fins ara ha sigut coordinador del rectorat de la UdA, responsable del programa de doctorat i del de recerca. Tot i que legalment la universitat es va crear el 1997, l’ensenyament superior va començar fa 28 anys amb l’Escola d’Infermeria i l’Escola d’Informàtica, a les quals s’afegeix el Centre d’Estudis Virtuals i Extensió Universitària. “Si fa 27 anys ens haguessin dit que seríem on som, poca gent s’ho hauria cregut”, resumeix.

Què destacaria de l’evolució de la UdA?

Després de 27 anys tenim un campus propi, oferim 13 titulacions de formació reglada, sis dels quals impartits totalment per la universitat; hem fet més de 300 cursos de formació continuada en els últims anys, hem incorporat la recerca i no tenim cap motxilla econòmica o acadèmica que condicioni el futur. Tampoc ningú s’hauria imaginat que completéssim els tres cicles de l’espai europeu d’ensenyament superior.

Què aporta a l’ensenyament superior?

Pot ser un exemple per a altres països petits o amb pocs recursos de com crear una universitat petita que pugui respondre a les necessitats del país i de fora. Poder fer el pas per la universitat a prop de casa, en una escola petita i personalitzada, fa que el percentatge d’èxit sigui més gran que no pas si has d’anar a una ciutat que no coneixes, amb una universitat més gran en què el seguiment és menys personalitzat i es produeix una ruptura pel lloc on ets i la metodologia que segueixes.

Com es dissenya l’oferta formativa?

Cal que les formacions reglades tinguin una utilitat real al país i que siguin sostenibles en el temps i econòmicament. Moltes responen a necessitats dels sectors econòmics, empresarials i socials del país, però també hi ha formacions pròpies que exposen i difonen les especificitats d’Andorra com ara en dret, turisme o llengua catalana. Les que tenen més demanda són infermeria i el bàtxelor d’administració d’empresa. També ciències de l’educació té bona acollida perquè permet formar els professionals del sistema educatiu andorrà, però fa més difícil la incorporació d’alumnes de fora perquè requereix el català.

Quines noves titulacions es preparen?

Una que ja comença és el màster universitari coordinat per la Universitat de Perpinyà, en el qual participen la Universitat París IV, la Universitat d’Andorra i la Universitat de les Illes Balears. És una triple titulació estatal: un màster en turisme cultural a Perpinyà i a les Illes Balears i de gestió cultural a Andorra. A més, s’està treballant en un postgrau de turisme i formació continuada en turisme de muntanya, perquè a partir del 2016 es pugui fer un curs sobre aquesta matèria per atreure estudiants de tot el món. Igualment es podrien obrir doctorats industrials, en què les empreses tinguin doctors fent recerca per aconseguir innovació i valor afegit.

S’aposta per la internacionalització, però ¿la UdA és coneguda a l’exterior?

Andorra no és famosa per l’ensenyament superior, però tenim estudiants dels cinc continents i podem aprofitar l’entorn per donar-nos a conèixer més. Igualment podem fer un acompanyament d’estudiants de fora en temes legals, logístics i lingüístics perquè els sigui més fàcil estudiar al Principat. Per exemple, en la formació continuada es poden oferir cursos en anglès i anirem incorporant aquest idioma en la formació reglada.

Quines possibilitats de mobilitat tenen els estudiants?

Actualment només es pot denegar el reconeixement d’estudis quan hi ha diferències substancials, i es vol que el 2016 el reconeixement del nivell del títol sigui obligatori i automàtic dins l’espai d’ensenyament superior europeu. Això permet la continuïtat d’estudis, com també ho afavorirà la comparació del marc de titulació nacional amb l’europeu per establir les correspondències. Una altra cosa és l’exercici professional...

¿Aquí és on es troben més problemes?

Com que no som a la UE, no tenim la llibertat de circulació dels ciutadans europeus i cada país demana uns requisits per accedir a la professió.

¿Es pot resoldre amb l’acord d’associació amb la UE i amb convenis bilaterals?

Segur que l’acord d’associació tractarà la mobilitat professional i també s’ha d’establir amb convenis bilaterals, però ja en el moment del disseny de les titulacions s’ha de fer pensant que el mercat no és només Andorra perquè el reconeixement sigui més fàcil.

També amb la introducció de l’anglès... Fa tres anys que vam començar un pla multilingüe per implantar l’anglès com a llengua vehicular. Permetrà millorar la qualitat, la competitivitat i la mobilitat dels estudiants i seguir els estudis a l’estranger o accedir a la professió en altres països. Tots els estudiants han fet almenys dos cursos d’anglès i la meitat del personal del centre ha seguit formacions d’idioma i d’eines per ensenyar en aquesta llengua. Per al curs 2016/2017 es vol introduir almenys una assignatura obligatòria en anglès a cada titulació i, en els pròxims quatre anys, oferir un semestre complet en anglès. Volem que vinguin alguns estudiants perquè creuen que és el millor lloc per estudiar amb una formació personalitzada i en un entorn ideal.

Ja en l’àmbit personal, per què va decidir optar a la plaça de rector?

Des del moment que vaig entrar a la universitat vaig trobar la meva vocació. He estat sempre vinculat a aquest món i creia que aquest era un pas més per fer créixer, millorar i consolidar la universitat.

Quins objectius es fixa?

Deixar la universitat sense hipoteques, treballar perquè l’excel·lència sigui guia i missió de la universitat; potenciar la internacionalització; obrir-nos a nou públic i als coneixements que es generen des d’aquí, i fomentar la recerca i que es pugui aplicar al país.