'Batch cooking', l'aliat perfecte de la tornada a la rutina

BarcelonaAra que ja ha començat l’escola i hem entrat a la tardor, hem estrenat una rutina que teníem molt oblidada després del confinament. Sona el despertador i tornen les obligacions com omplir la nevera i decidir què mengem. Però un dels hàbits que ens ha deixat el confinament –cuinar més que abans– ens pot ajudar. De fet, cada cop més gent s'està sumant al batch cooking, cosa que vol dir cuinar un dia el que es menjarà la resta de la setmana. “Ara hi ha la mania de posar noms a tot, i si és anglès mola més”, diu Pep Nogué, director gastronòmic del Culinary Institute of Barcelona. Assegura que el batch cooking s’ha fet tota la vida a pagès: anar a plaça i tenir un rebost perquè durant la setmana anem menjant. “Si aquesta moda fa que es mengi més producte fresc, això que ara també en diuen real food, i que s’alimentin millor amb una cuina més saludable, és fantàstic. A més, els ajuda a tenir una economia més ordenada i sanejada”, comenta. El professor Vicent Borràs, del Centre d’Estudis Socials sobre la Vida Quotidiana i el Treball de la UAB, coincideix en el fet que “la pràctica del batch cooking sempre ha existit, l’únic que han fet és posar-li un nom en anglès". "Aprofitar la cuina del cap de setmana, reaprofitar, fer racions més abundants o congelar el que sobra no és un fenomen nou”. Borràs explica que el batch cooking suposa adaptar la reorganització tradicional –mares i àvies que preparen carmanyoles perquè fills i nets se les enduguin per dinar durant la setmana– cap a una nova realitat i hi incorporen un discurs. És una gran paradoxa: segons l'última Enquesta dels Usos del Temps, les dones de més de 45 anys dediquen a la cuina i la casa 77 minuts més que les que en tenen menys de 45, i això conviu amb un fenomen paral·lel com és que mai hi havia hagut tanta preocupació pel menjar, ni informació i entreteniment relacionats amb la cuina.

Un noi prepara cuinant a casa / GETTY

La gestió del dia a dia

Per a la Mar, de 45 anys, són poc compatibles els horaris de feina, de l’escola i extraescolars dels fills amb l’opció de preparar el menjar cada dia. “Des que tenim fills que resolem els àpats el cap de setmana. Dissabte anem a comprar i diumenge a la tarda dedico un parell d’hores als menús setmanals, als dinars dels grans i els sopars de tots quatre, almenys per deixar enllestides les bases (arròs, pasta bullida, patates, verdura o pits a la planxa fets). Si no puc deixar preparat tot el que he planejat perquè es faria malbé, preparo fins a mitjans de setmana, i dimecres a la tarda, que acostumo a tenir temps, acabo de preparar la resta”. Al principi congelava el que cuinava, però la textura un cop descongelat no l’acabava de convèncer, per això ho deixa a la zona zero de la nevera. Amb els anys ha anat perfeccionant el tipus de recipients, ara tots són de vidre: “Trobo que no es traspassen els gustos i és més pràctic, pots posar-los al forn o al microones per escalfar el menjar”. En funció del menú de l’escola munta la resta d’àpats per no repetir i anar combinant. Mai han consumit gaires aliments processats –a excepció de la pizza congelada i calamars a la romana–, intenta cuinar productes que siguin bastant naturals i complicar-se poc la vida. Al vespre sempre tenen verdura, en sopa, bullida o dins d’una truita, i també mengen molts llegums.

“L’estratègia de guisar dues o tres hores intensivament per a la resta de la setmana és no voler dedicar temps quotidià a la cuina. També ha passat amb altres fenòmens: la gent ja compartia trajectes per anar de viatge o intercanviar cases, però les aplicacions de consum col·laboratiu ho fan més fàcil perquè simplifiquen la gestió i amplien la xarxa. Hi ha pràctiques que poden ser més o menys minoritàries però al compartir-les a les xarxes socials es fan més extensibles, i gent que no s’ho havia plantejat, llavors ho fa. Quan la informació circula facilita l’intercanvi i aconsegueix que el que semblava una pràctica minoritària no ho sigui tant”, argumenta el professor. Destaca que és curiós que volen dedicar menys hores a la cuina però, d'altra banda, donen molta importància al que mengen. Cuinar en quantitats suficients per a la resta de la setmana implica haver-te d’organitzar d’una altra manera, des de la planificació de menús a la compra, passant per tenir més recipients i prou espai a la nevera o el congelador per guardar-ho. Nogué recorda que cuinar per a tota la setmana s’ha de fer amb sentit culinari, s’ha de pensar en la caducitat i la durabilitat, hi ha coses que no aguanten 5 dies a la nevera i d’altres que sí i no cal congelar-les, o plats que congelats i descongelats a casa no són bons perquè no es té un congelador prou potent. “Crec que encara falta cultura culinària per saber quins són els millors plats que podem cuinar en format batch cooking”, conclou, i recomana que es tinguin presents idees bàsiques com que cal refredar ràpidament el que es cuina perquè els microorganismes i els bacteris no siguin una amenaça, i evitar la contaminació creuada, que passa quan diferents aliments entren en contacte i els bacteris van de l’un a l'altre, o d’una superfície o estri a un altre, per això és imprescindible rentar-se molt les mans, netejar ganivets i fustes de tallar amb aigua i sabó o utilitzar-ne de diferents.

El 'batch cooking' proposa cuinar un dia per tota la setmana / GETTY

Una moda amb discurs

El batch cooking no és nou, el practica molta gent, té unes claus identificatòries i va acompanyat d’un discurs. Quan apareix el discurs públic crea identitat encara que puguin ser identitats volàtils. No hi ha fidelitat a la cuina, passa com amb la moda, la gent es cansa. “El que marca el menjar no és la necessitat, és el desig. Som una societat de consum que viu en el canvi constant. Les persones no necessiten aquestes identitats per viure, per això són tan poc duradores”, diu el professor Vicent Borràs. Tot i així, ja fa gairebé tres anys que la Paula, de 37 anys, fa batch cooking. Tenia problemes d’alimentació i intoleràncies però no li trobaven el què. Cada dia dinava a fora i per sopar arribava a casa sense res preparat i amb poques ganes de cuinar: “Tirava amb qualsevol cosa, menjar poc elaborat o preparat, poc sa en general, i cada dia em trobava pitjor”, reconeix. Després de descobrir que tenia intolerància al sucre va fer un canvi en la dieta: aliments reals, sense sucre, productes frescos, ecològics i de proximitat que ella mateixa cuina. Abans ho comprava gairebé tot en pots, en canvi ara amb prou feines té envasos i quan en compra es fixa en l’etiquetat i intenta que tinguin pocs ingredients. “La planificació i l’organització són fonamentals. Ara estalvio temps i diners, només compro el que necessito i he après a calcular bé les quantitats. Dijous miro el que tinc congelat i necessito gastar, penso i organitzo bé els menús per a tota la setmana i faig la llista de la compra. He comprat carmanyoles de vidre, que conserva millor el menjar. Dia a dia en vas aprenent. Diumenge o dilluns cuino, en menys de 3 hores ho tinc tot a punt. Estic encantada!”, diu. Té intenció de seguir amb el batch cooking perquè estalvia temps i l’ajuda a menjar millor.