Christian Escribà: "Les postres són imprescindibles: s'associen a la felicitat!"

És la quarta generació d'una família de pastissers i protagonista del programa de TV3 'Bogeria a la pastisseria'. Va arribar al sector "una mica per vagància", però al final s'ha convertit "en la meva passió"

Christian Escribà és la quarta generació d’una família de pastissers i, per tant, ningú dubta que ho porta als gens. Té passió per la gastronomia i, sobretot, passió per la pastisseria. Malgrat que reconeix que va ser el seu pare, el gran Antoni Esribà, qui li va donar l’empenta per dedicar-se a aquest món tan dolç, ara n’és un autèntic devot, i així ho transmet a les seves creacions, que sobresurten en grans esdeveniments i espectacles. El Christian és un defensor de crear emocions a través de les seves postres. Fins i tot col·labora amb museus d’art contemporani i congressos gastronòmics, sempre amb l’objectiu final de crear de manera singular i mostrar com i què fan els pastissers als seus obradors.

També amb aquesta voluntat, en Christian va decidir endinsar-se a l’aventura de la televisió, amb el programa ‘Bogeria a la pastisseria’, que ha emès TV3 aquesta temporada. Una gran oportunitat per conèixer una de les cuines més prestigioses del món. Amb aquest programa, s’ha aprofundit una mica més en la gran família que envolta a Christian per fer possible tantes obres d’art comestibles i, per sobre de tot, irresistibles.

Com vas començar al món de la gastronomia?

Va ser als 16 anys. Vaig tenir un BUP desastrós, ho vaig suspendre tot! Mai m’havia passat. Va ser llavors quan el meu pare em va proposar provar de fer un any treballant a la pastisseria Mora, una de les més reconegudes del moment. I ja no ho he deixat.

I per què la pastisseria?

Si tens una passió per alguna cosa és fàcil decantar- se. Però jo no en tenia cap. I com que el meu pare era reconegut, sabia que em podria obrir portes als millors obradors de tot el món. Va ser, per tot plegat, per una mica de vagància, perquè no sabia cap a on tirar. Però em vaig automotivar i mira, al final ha estat la meva passió.

Què és el més dolç que has provat mai?

T’anava a dir la meva dona (riu)... Però si em preguntes per la gastronomia, hi ha unes postres molt dolces que m’encanten: el pastís Tatin.

Les postres són imprescindibles a qualsevol àpat?

Sí, sense cap dubte! Sabeu que les postres s’associen a la felicitat? Quan naixem, ho fem estressats, i és quan provem el pit de la mare que ens calmem de cop. El motiu és el sucre que porta la llet del pit, és el primer impacte de tranquil·litat que rep l’ésser humà a la seva vida. Per tant, és una qüestió física: felicitat i sucre van sempre units.

I si no és dolç? Què és el que t’agrada més menjar?

El salat, per descomptat! Ara parlant seriosament, m’agrada molt la salsa bearnesa. Un bon filet amb salsa bearnesa em torna boig.

Als que fan règim, quines postres els recomanes?
Avui en dia la pastisseria no engreixa tant com es vol fer creure. Els pastissers ja mirem de rebaixar el sucre a les nostres propostes o no posar tanta matèria grassa. Per exemple, una crema catalana es pot fer amb vuit ous, no cal posar-ne dotze. En el fons, tot és qüestió de quantitats i després de cremar-ho. A més, i pels que fan dieta, han de saber que la xocolata és de les coses que menys engreixen; una pura del 70%, per exemple.

Què t’ha aportat sortir a la televisió?

Era una experiència que volia provar. A nivell personal, però també a nivell professional. Els pastissers hem de comunicar el que fem, i la televisió ens ha d’ajudar a ensenyar-ho de la millor manera possible. En l’àmbit personal, ha estat una experiència més. Dura, però satisfactòria.

Sents més pressió des que ets una mica famós?

No, gens. La pressió la notava quan tenia 16-18 anys, ara ja se m’ha passat això.

Fora de la gastronomia, què t’agrada fer?

Prendre el sol a tocar del mar, no fer res i desconnectar. Que sigui en un lloc ben maco i, si pot ser, acompanyat de bona música.

Prepares nous projectes professionals, personals o de la família Escribà?


De projectes en tinc diversos. Ara preparem una novel·la, tinc un contracte signat durant tres anys amb Port Aventura, i també he de continuar amb el projecte Escribà Academy, l’escola de pastisseria professional. Tenim nous cursos en marxa. Per sobre de tot, el que ara més em ve de gust és dedicar-me íntegrament a les nostres coses, les nostres botigues, els nostres clients. Després de fer el salt a la televisió, busco una mica la sensació de tornar a casa.