"Existeix una connexió entre nosaltres que només poden entendre els que són bessons"

Andorra la VellaEn aquest número del Menja’t Andorra el nostre personatge mediàtic arriba per duplicat. Els germans Torres són a dia d’avui dels cuiners més reconeguts a la Península Ibèrica, pel seu talent plasmat als restaurants ‘Dos cielos Madrid’ i ‘Dos cielos Barcelona’ (on a finals d'any van rebre una segona estrella Michelin), però també pel carisma que diàriament mostren al programa de televisió, ‘Torres en la cocina’, a La 1. Hem conversat amb ells i hem descobert un petit secret: un d’ells es va formar a un restaurant d’Andorra. En d’altres paraules, una mica del seu èxit, ni que sigui una engruna, també és gràcies al que li va ensenyar el Principat.

Quan us vau iniciar en el món de la cuina? És vocacional?


Javier i Sergio Torres: Clarament, en el nostre cas és vocacional. Amb només vuit anys vam asseure als nostres pares una nit per dir-los que volíem ser cuiners. Ells ens van contestar: “Va, aneu cap al llit...”. Però vam seguir insistint i al final ho van entendre. Ens van ajudar molt.

El fet de ser germans és positiu o negatiu per treballar? Us baralleu més que dos companys de feina normals?


J. i S.: És molt positiu, i és sobretot és important el fet de ser bessons. Existeix una connexió entre nosaltres que només poden entendre els que són bessons. Discutim, com és normal entre germans, però la cosa no arriba mai a res greu, i de fet al final ens serveix per sumar.

Qui cuina millor dels dos?

J.: Jo, clar (riu).
S.: D’això, res. Jo cuino millor que el meu germà!

Si aneu a un restaurant, què us demaneu?

J. i S.: Depèn del restaurant. Nosaltres som molt de producte, busquem plats on l’estrella sigui el producte.

Coneixeu Andorra? Sergi, tu hi vas treballar uns anys, ens pots explicar com va ser l’experiència?


S.: Sí, és clar que la coneixem! Hi anem molt sovint. A Andorra vaig treballar a Sant Pere del Tarter, a un restaurant molt bonic. Era una casa molt antiga en un entorn molt maco, i l’experiència va ser molt bona.

Com vau arribar a tenir un programa de televisió? Com influeix aquest fet en el vostre dia a dia a la cuina?


J. i S.: Va ser casual. Vam fer un anunci i algú es va fixar en nosaltres, va pensar que podíem fer televisió i ens va proposar el nostre primer programa: ‘Cocina2’. Posteriorment també ens van oferir, des de Lavinia TV juntament amb TVE, fer el nostre programa actual: ‘Torres en la cocina’. Ja portem dos anys en antena, amb gairebé 500 programes emesos. És un programa on, a més de gaudir molt, hem après també molt d’aquest món que, en definitiva, no és el nostre. Nosaltres seguim sent cuiners, per això en el nostre dia a dia ens influeix en el fet que hem de tenir una agenda més plena, que ens permeti seguir amb els nostres restaurants i projectes gastronòmics.

Heu notat la fama?

S. i J.: En el nostre cas ens arriben moltes mostres d’afecte de tota la gent que ens veu a La 1. Ens paren al mercat, al carrer... i sempre és per donar-nos mostres d’efecte, cosa que és molt reconfortant.

Una curiositat, què es fa amb els plats que es cuinen als vostres programes?


S. i J.: En el nostre cas, la productora Lavinia té un acord amb una ONG perquè els productes que sobrin i en bon estat els arribin, i amb els plats que ja estan cuinats acabem sempre compartint-los amb el públic i l’equip que està al plató.

Teniu algun altre projecte en ment, a part del programa de televisió i els llibres que heu publicat?


S. i J.: Tenim diversos projectes, com el segon llibre de ‘Torres en la cocina’, que esperem que agradi tant com el primer. Ha estat un bon regal per Nadal. A més, seguim amb els dos restaurants en marxa, ‘Dos cielos Madrid’ i ‘Dos cielos Barcelona’. Per últim, estem treballant un projecte molt ambiciós que és el somni de la nostra vida. Ben aviat podrem explicar-vos més coses.

Les estrelles Michelin, com la que us acaben de donar pel 'Dos Cielos" de Barcelona, són una porta oberta a l’èxit o una pressió afegida?


S. i J.: Les estrelles Michelin són una responsabilitat que ens obliga a treballar de manera constant. Perquè és un reconeixement al teu treball i per això és un element sempre positiu.

Sou dels que aposteu per la creativitat a la cuina, o sou defensors de la de tota la vida?

S. i J.: Som defensors del producte i del productor. La nostra cuina es basa en això, sense un bon producte no aconseguim una bona cuina. Per això li donem un gran valor, i si a això li afegeixes una bona tècnica, doncs ja és perfecte.

Fora de la cuina, si és que encara us queda temps, quines són les vostres aficions?


S. i J.: Ens encanta la bici de muntanya. Sempre que podem escapar-nos, ho fem i gaudim molt. És molt recomanable menjar sa però també fer esport. De fet, són les nostres dues teràpies: cuinar i la bici.

Fora de la feina, també aneu junts a tot arreu? O necessiteu desconnectar una mica l’un de l’altre?


S. i J.: La veritat és que compartim moltes coses dins i fora de la feina. La família, l’esport, els amics... No és un aspecte que ens aclapari, com hem comentat abans, deu ser cosa dels bessons...