Espanya, al banc dels acusats (de la premsa global)

El judici torna a posar la qüestió catalana a l’agenda mediàtica internacional

El judici torna a posar la qüestió catalana a l’agenda mediàtica internacional. I, com a mínim en aquesta primera setmana, un element repetit en diaris arreu del món és que no només està en joc el futur dels dotze processats, sinó que també Espanya afronta un judici, en aquest cas a la qualitat de la seva democràcia. “El processament dels líders del referèndum català canviarà la història espanyola”, titulava per exemple La Stampa, que l’endemà entrevistava el vicepresident, Pere Aragonès. “El judici posa a prova els tribunals espanyols”, deia la BBC, una televisió no precisament amable amb els moviments d’independència. “La crisi catalana encara és determinant per a Espanya”, hi afegia Bloomberg, des de la perspectiva econòmica.

I aquests eren només els que assenyalaven la transcendència de tot plegat, sense incloure una valoració ja en el titular. Però altres mitjans ja desqualificaven directament el procés al qual s’ha sotmès els líders independentistes. El britànic The Independent en feia un editorial inequívoc: “El judici d’Espanya a separatistes catalans és pitjor que una atrocitat: és un error terrible”. El portal Mediapart publicava l’article “Catalunya: la vergonya d’Espanya, la deshonra d’Europa”. Ja a principis de febrer, el Times de Londres -un diari conservador i unionista- preescalfava l’ambient amb l’editorial “Spanish Inquisition”. I parlava en termes de “The Catalan Twelve”, que remetia fàcilment a aquells “Birmingham Six” que van ser condemnats el 1975 per uns crims en un procés considerat nul el 1991, després d’haver provat la fabricació de proves per part de la policia i altres irregularitats. Aquest mateix diari publicava dimarts una tribuna de Hywel Williams, polític gal·lès i parlamentari del partit Plaid Cymru, titulada “El nostre silenci sobre aquests judicis farsa és vergonyós”.

Fa uns mesos, en un congrés a Lisboa, vaig tenir ocasió de fer-la petar amb un analista polític de The Atlantic. Estava prou al cas de les evolucions de la qüestió catalana, però, segons deia, era un assumpte en el qual veia una complexitat jurídica que se li escapava. Això sí, va consignar que la idea que Espanya estava fent evident la mala qualitat democràtica del seu règim, segons la seva percepció, sí que era una noció que estava estesa a un nivell prou general.

A tot aquest esforç comunicatiu del sobiranisme cal sumar-li l’alarma que generen els intents del team Josep Borrell per contrarestar l’acció comunicativa independentista. Més enllà de qualificar-la de fake news -mentre de fons se solen veure imatges veritablíssimes i inapel·lables de violència policial-, l’última tendència és la de la metàfora estupefaent. Com quan Irene Lozano, secretària d’estat per a Espanya Global, va comparar la votació de l’1-O amb una violació. La cara de perplexitat del presentador de Sky News, que no s’acabava de creure el que acabava de sentir, podria servir com a imatge icònica de la inquietud que, en aquesta primera setmana de judici, es comença a expressar en l’arena global. Ara bé, ¿serà això palanca de res?