Cal saber aprofitar el no de Rivera a Sánchez
BarcelonaL'establishment espanyol va fer una aposta a principis del 2015 per convertir Ciutadans en una força que fes de contrapès a un Podem que en aquella època estava disparat a les enquestes i que servís de factor moderador de la política, amb capacitat de pactar a esquerra i dreta. El partit taronja va seguir aquest guió al peu de la lletra, i fins i tot va arribar a un pacte amb el PSOE de Pedro Sánchez el 2016 en el que va ser una investidura fallida pel vot negatiu de Podem. Després de la repetició electoral del juny del 2016, Rivera va votar a favor de Rajoy tot i haver dit en campanya que no ho faria perquè va entendre que era el paper que li tocava jugar.
Potser per això, després de les eleccions del 28-A en molts despatxos es confiava que Rivera tornaria a desdir-se i acceptaria pactar altre cop amb Sánchez, però ves per on el líder taronja s'ha plantat i entona el seu particular "no és no" al polític socialista. Ahir Rivera va ser molt clar i va assenyalar la sortida del partit als crítics perquè, segons va dir, pactar amb el PSOE seria reforçar el "sanchisme i Sánchez durant una dècada". I és que el seu objectiu declarat ja no és, com van pensar els seus patrocinadors, ser un factor moderador de la política espanyola, sinó ser ell mateix president del govern.
No cal dir que aquesta obsessió de Rivera per ser el líder de la dreta i futur president espanyol és beneficiosa per a Catalunya, per dos motius. Primer, perquè allunya la possibilitat d'un pacte PSOE-Cs, que és el somni tant d'alguns sectors jacobins del PSOE com de l'establishment. I en segon lloc, perquè revaloritza el valor polític dels escons d'ERC, En Comú Podem i JxCat. L'ARA publica avui els arguments dels diputats presos de JxCat a favor d'una abstenció en segona volta que faciliti la investidura de Sánchez amb un govern PSOE-Podem. El seu principal argument és que qualsevol altra combinació convertiria en irrellevant la formació independentista. ERC i Bildu s'han posat d'acord aquest divendres a Barcelona per avançar també cap a una abstenció que veuen estratègica per barrar el pas a la triple dreta.
Ara bé, la condició prèvia és que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias arribin a un acord. I això significa que el PSOE ha de deixar de jugar a dues bandes i apostar de forma clara i decidida per un govern d'esquerres i compromès amb la plurinacionalitat. Tot apunta, però, que Sánchez apostarà per allargar la incertesa perquè veu que la seva estratègia de demanar l'abstenció gratis a tothom li està donant rèdits en forma de tensions internes a Cs, a Podem i fins i tot al PP. I ara a dins de JxCat, on els partidaris de facilitar la investidura encara han de convèncer Carles Puigdemont i Quim Torra, ara per ara situats en el vot negatiu.
Els pròxims dies i setmanes el panorama s'anirà aclarint, però l'independentisme ha de saber aprofitar les oportunitats i jugar les seves cartes. Com diuen els presos de JxCat, des de la irrellevància es corre el perill de ser percebut com a poc útil per al ciutadà.
