La inseguretat al Raval es fa insuportable

Colau ha d'entendre que no pot deixar l'agenda de la seguretat en mans de la dreta

El barri del Raval, al cor de Barcelona, s'està convertint en un infern per als veïns, que veuen cada dia com es degrada l'espai públic amb tràfic de drogues a plena llum del dia, prostitució i ara baralles i agressions amb arma blanca a la vista de tothom entre joves que s'han fet els amos dels carrers. L'últim episodi que ha fet vessar la gota del vas de la paciència ha estat l'atac d'un d'aquests joves al carrer Carretes amb un matxet de grans dimensions contra un altre jove, que ha hagut de ser hospitalitzat. Però aquest és només l'últim cas d'una dinàmica que ja fa mesos que dura. Els veïns, atemorits i víctimes de constants amenaces d'aquests grups, han enviat un SOS a la Generalitat i l'Ajuntament perquè la policia actuï i garanteixi uns mínims de seguretat al barri, que corre el risc de convertir-se en una zona inhabitable.

L'equip de govern d'Ada Colau ha de fer-se càrrec que la delinqüència castiga sobretot les capes més febles de la societat i que és un error deixar l'agenda de la seguretat ciutadana en mans de la dreta o d'oportunistes com Manuel Valls. És justament al revés. Els problemes d'inseguretat no es donen als barris de la part alta, sinó allà on viuen famílies treballadores, moltes d'elles immigrants, que intenten tirar endavant en un context hostil. Les autoritats no poden abandonar el Raval a la seva sort, sinó exactament el contrari. L'han de convertir en l'epicentre de les polítiques socials, amb una atenció especial a garantir la convivència i el civisme a l'espai públic. De la mateixa manera que és a les zones deprimides on s'ha de fer un esforç especial, per exemple amb les escoles, cal seguir la mateixa recepta en matèria de seguretat. Si cal augmentar la presència policial perquè tingui un efecte dissuasori, doncs es fa. El que no és admissible és que els habitants del Raval no tinguin els mateixos drets que altres barcelonins a l'hora de fer ús de l'espai públic, a l'hora de passejar pels seus carrers o portar els nens als parcs o l'escola.

Tampoc és admissible el creuament d'acusacions entre Colau i el conseller d'Interior, Miquel Buch, sobre quin cos policial ha d'actuar. La ciutadania espera que els Mossos i la Guàrdia Urbana treballin colze a colze a Barcelona, que intercanviïn informació i facin operatius conjunts, i que no es repeteixin episodis de descoordinació com els que s'han donat sovint entre cossos de seguretat. El debat no és qui ha d'actuar sinó com.

És evident, però, que el Raval necessita un pla integral que vagi més enllà d'aquests conflictes puntuals d'inseguretat. S'ha d'abordar la problemàtica de la droga i el fenomen dels narcopisos, la delinqüència juvenil i els efectes del turisme descontrolat. S'ha d'evitar tant la guetització com la gentrificació, millorar l'urbanisme i les escoles i salvaguardar el teixit cívic i associatiu. S'ha de tornar a invertir en un barri que va reviscolar amb la construcció de la rambla del Raval però que ara podria tornar a caure en el pou si no s'actua a temps.