Jaume Cabré debuta en el conte infantil gràcies al seu nét

BarcelonaQuan als anys 70 van néixer els seus dos fills, l’escriptor Jaume Cabré es va fer un tip d’explicar-los contes infantils cada vegada més sofisticats. Per al gran, va arribar a inventar-se un conte que va durar tres anys, cosa que va haver de repetir amb la nena “per justícia equitativa”. Quan van ser més grandets i ja podien llegir, els va escriure dues novel·les, La història que en Roc Pons no coneixia (1980) i L’Home de Sau (1985). Llavors es va proposar fer novel·les per a joves cada quatre o cinc anys. “Però no vaig tenir més fills”, raona. Així que es va acabar la seva aportació a la literatura infantil. Fins ara, que té un nét de cinc anys, el Pere, que li ha tornat a activar la inspiració. “M’hi he posat més d’hora. Com a avi tens més distància i més possibilitats”, diu. I no només va imaginar un conte sinó que es va proposar publicar-lo “amb una finalitat instrumental: m’agrada explicar-li contes, però ara ho pot fer qualsevol”, diu. Estrella Polar (en català) i Timun Mas (en castellà) acaben de publicar En Pere i el bosc, un preciós àlbum il·lustrat per Júlia Sardà en què l’escriptor embarca un nen en un viatge nocturn amb l’única companyia d’animalons -un eriçó, un puput, una guilla, un gripau, un esquirol, un mussol, un liró i una família de conills- a la recerca del seu cotxe de bombers de joguina.

L’autor de Les veus del Pamano s’estrena així en el gènere de l’àlbum il·lustrat amb un títol que té reminiscències del clàssic popular En Pere i el llop però també ingredients màgics d’ Alícia al país de les meravelles. “Mentre escrivia no tenia cap conte clàssic al cap -confessa-, però és molt probable que cada cosa surti de deu contes diferents”. “És com un conte clàssic -opina l’editora Patrizia Campana-, és molt senzill però amb molts elements”. Un parer que comparteix la il·lustradora. “Té un to diferent, sincer, honest, simple”, explica Sardà, que ha buscat solucions originals per explicar la història amb solapes i encunyacions en moltes pàgines. “És una capseta de sorpreses, un món màgic que manté els ulls oberts de petits i grans”, lloa Cabré.

Quin serà el seu pròxim llibre?

L’autor assegura que escriure per a infants no és fàcil: “Estem molt acostumats a la mirada de l’adult i no a la del nen -diu-. És un lector intel·ligent però no culte en el sentit convencional. Li has de poder dir coses essencials, que tinguin interès i que estiguin pensades per a un univers mental d’algú de 2 a 6 anys, que és molt diferent”, explica. El seu nét va ser qui li va fer d’editor i fins i tot va instigar-lo a canviar el final.

Pel que fa a la seva pròxima novel·la d’adults - Jo confesso és del 2011 i després només ha publicat l’assaig Les incerteses, al febrer-, Cabré és reticent a explicar en quina fase està: “Sempre treballo. Però costa. El conte és una cosa a part, que faig amb por i responsabilitat”. El que és segur és que té una altra néta, la Mariona, i que per “justícia equitativa” mereix la seva aventura il·lustrada.