Tenim pressa

Molta pressa. Pressa per a tot. Pressa perquè comenci la classe de ioga i no arribar tard a fer el sopar per als nens, que han d'anar a dormir aviat. Pressa quan esperem que l'home de davant nostre posi el tiquet al parquímetre, trobi les monedes, reculli de terra la moneda de 5 cèntims que li ha caigut, la posi a la màquina, l'hi rebutgi i finalment li accepti el pagament amb targeta. Pressa perquè vingui la cambrera d'aquest restaurant tan zen i em porti la carta i les begudes, que ja fa 3 minuts que som a taula i encara no ens ha atès ningú. Pressa per acabar el llibre que tant ens ha fet gaudir i que desitjaríem que no s'acabés mai, però com que tard o d'hora s'acabarà que ho faci com més aviat millor i així podré començar la segona part que diuen que encara és més bona. Pressa per arrencar el cotxe en el semàfor que ja fa dues mil·lèsimes de segon que ha canviat al color verd i encara estem aquí, que sembla que estiguem a l'operació tornada a les costes del Garraf, aturats durant, jo què sé, potser més de 4 segons. Pressa perquè em venguin el pa i no em donin conversa. Pressa perquè arribi l'ascensor i pressa perquè la porta giratòria giri d'una vegada per totes. Pressa perquè l'aigua bulli els macarrons a una velocitat normal i no a la del foc; pressa perquè l'obra de teatre arribi al desenllaç i puguem aplaudir i sortir disparats a picar alguna cosa que encara ens ho trobarem tot tancat. Pressa perquè ens estimin i pressa per oblidar-los; pressa per arribar a l'orgasme i pressa per adormir-nos després que demà s'ha de treballar. Pressa perquè s'acabi aquest article i llegir la carta de l'Om. Pressa per viure, com si al final hi hagués la millor de les sorpreses. Pressa per llegir un proverbi japonès que diu "Si tens pressa, agafa el camí més llarg".