Publicitat
Publicitat

EUROPA

El llarg adeu de Gerry Adams

L’històric líder del Sinn Féin anuncia al congrés del partit que deixarà el càrrec “els pròxims mesos”

L’històric líder republicà irlandès Gerry Adams va anunciar ahir a la nit, a Dublín, durant el seu discurs al congrés anual del Sinn Féin (SF), la disposició a deixar la primera línia del partit “els pròxims mesos”. “El lideratge suposa saber quan és el moment del canvi, i el moment és ara”, va afegir. Sense concretar cap data, l’adeu insinuat per Adams vol ser una “transició ordenada” cap a la nova presidència. Adams va afirmar també que l’any vinent demanarà a la direcció del SF la celebració d’una assemblea extraordinària per elegir el nou cap dels republicans.

Adams, que farà 70 anys l’octubre del 2018, ja havia afirmat fa dos mesos que el procés de relleu a la cúpula del partit s’havia començat a dissenyar sota el mestratge i la tutela del desaparegut Martin McGuinness, l’altra gran referència dels republicans, mort el 21 de març als 66 anys. El congrés republicà li va retre un homenatge, amb la presència de la vídua, Bernie McGuinness.

Un cop l’adeu d’Adams es comenci a fer efectiu, probablement a partir del congrés del 2018, es trencarà progressivament l’últim vincle del lideratge republicà amb l’època dels aldarulls i les tres dècades de violència del conflicte nord-irlandès entre catòlics i protestants, que ha causat 3.500 morts. Des que Adams i McGuinness van abraçar el compromís de la pau, culminat amb l’Acord de Divendres Sant del 1998 i el de Saint Andrews del 2006, les expectatives electorals dels republicans no han parat de créixer, tant al nord com al sud de l’illa.

En vint anys, un partit que era estigmatitzat a la República d’Irlanda per la seva vinculació amb l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), i per les mateixes raons també silenciat al Regne Unit -la BBC no podia emetre la veu dels seus líders en una data tan relativament recent com el 1994-, ha passat a ser el segon en vots al nord i la tercera força a la república.

L’objectiu de la formació, explicitat en el pla a deu anys aprovat al congrés, continua sent guanyar el govern de Dublín i, a mitjà termini, aconseguir organitzar un referèndum al nord per obrir la porta a la reunificació de l’illa.

Un canvi significatiu

No sense polèmica, un altre dels acords significatius adoptats ahir va ser la liberalització de la política del partit sobre l’avortament, per permetre’l quan hi hagi en risc la salut de la mare, inclosa la mental. El maig o juny vinent, Irlanda farà un referèndum sobre la qüestió, impensable fa només cinc anys en un país de tanta tradició catòlica.

Gerry Adams va assumir el lideratge del Sinn Féin el novembre de l’any 1983. Al capdavant dels republicans ha sobreviscut a cinc primers ministres britànics, sis caps de govern irlandesos i cinc presidents nord-americans. Tot i que sempre ha negat la vinculació orgànica amb l’IRA, l’ombra del passat s’ha projectat sovint sobre la seva biografia.

De fet, fa tres anys Adams va estar detingut cinc dies, entre el 29 d’abril i el 3 de maig, a la caserna d’Antrim, a l’est de Belfast, mentre era investigat en relació amb la desaparició, assassinat i enterrament de Jean McConville, de 37 anys, vídua d’un soldat catòlic britànic que va ser segrestada per un escamot de l’IRA a casa seva, poc abans del Nadal del 1972, davant els seus fills. Mesos abans de la seva detenció, Adams havia sigut acusat per dos testimonis diferents de donar l’ordre del segrest de McConville.

Mary Lou McDonald

La candidata més probable per agafar el relleu a la presidència del partit és Mary Lou McDonald, de 48 anys, número dos del Sinn Féin des del 2009 i diputada a Dublín. Si finalment es confirma, dues dones durien les regnes dels republicans, perquè Michelle O’Neill, de 40 anys, va ser nomenada líder de la formació al nord després de la mort de McGuinness.

El SF és un cas quasi excepcional en la política europea perquè compta amb prou suport en dos estats. I Adams, més que ningú, exemplifica els vincles al nord i al sud de la frontera. Des del 2011 és diputat a Dublín, però abans, des del 1998, ho era a Irlanda del Nord.

L’anunci d’ahir arriba en el context més complex des dels acords de pau. Al gener, el govern de Belfast entre unionistes i republicans es va dissoldre arran de la renúncia de McGuinness a causa d’un presumpte escàndol de corrupció que implicava la líder unionista Arlene Foster. Des de les eleccions del març, les negociacions per restablir l’executiu dual han sigut infructuoses. Arran de la paràlisi política, la setmana passada, per primer cop en una dècada, Londres va imposar el pressupost a la província, primer pas d’una gradual intervenció de l’autonomia.

I la negociació del Brexit dificulta encara més el context. Els acords de pau veten l’establiment d’una frontera física, en teoria necessària si el Regne Unit, com tot apunta, surt de la unió duanera europea. El primer ministre irlandès va llançar divendres un ultimàtum a Theresa May advertint-la que bloquejarà la negociació comercial de Londres amb la UE mentre no s’aclareixi la situació entre el nord i el sud de l’illa després del Brexit. El Sinn Féin veu l’escenari com una renovada ocasió per fer campanya per la reunificació.

Chris Donnelly, reputat bloguer de l’actualitat irlandesa, assegurava en un article recent que “el que té més present Adams és com passar la torxa del relleu sense que les actuals expectatives del partit s’esvaeixin”. Però molts analistes es pregunten si el llarg adeu d’Adams és un pas al costat per continuar remenant les cireres.