Col·lapse
No es pot negar que a Andorra vivim força enganxats al cotxe i, supletòriament, a altres vehicles motoritzats
Dimarts a la tarda enfilava cap a la CG1, per anar d'Andorra la Vella a Sant Julià de Lòria, quan em vaig trobar amb un accident que, tot i ser aparentment lleu, havia arribat a col·lapsar el trànsit. Darrere el volant, allà encallada, em sentia cada cop més irritable, a punt de deixar anar tota mena d'improperis en veu alta. Ben bé que tots els conductors, o almenys la majoria dels conductors que conec, portem un monstre a dins...
Aleshores vaig recordar un estudi que havia llegit fa anys, que relacionava la percepció de la qualitat de vida en un lloc determinat amb la mobilitat. Potser no és el primer factor que ens ve al cap si ens ho demanen, però estarem d'acord que es viu millor allà on els desplaçaments quotidians es fan amb comoditat. Per sort, aquí no tenim les cues diàries que es fan –pensant en un exemple relativament proper– a les rondes de Barcelona.
Ara bé, no es pot negar que a Andorra vivim força enganxats al cotxe i, supletòriament, a altres vehicles motoritzats. Tot sovint sento a dir que és una qüestió de clima i d'orografia. Potser sí. Reconec que, malgrat que em sembla genial que asfaltin el coll de la Gallina pensant en els ciclistes esportius, difícilment m'hi veuran a mi pujant-hi amb bicicleta. En canvi, per als desplaçaments dins de les parròquies centrals, no cal ser el Purito per moure's amb bicicleta.
En aquest sentit, Pedaland és una molt bona iniciativa perquè promou una mobilitat alternativa, més saludable i menys contaminant. A més, tot sembla indicar que, un cop hagi passat el període de prova, la intenció dels seus promotors és ampliar els punts d'estacionament de les bicis elèctriques.
En paral·lel a aquest servei de lloguer de bicicletes, però, potser fóra bo que als nuclis urbans es comencés a desenvolupar una veritable xarxa de carrils bici i de zones de prioritat invertida –on els vianants tenen prioritat per damunt de les bicis, i les bicis per damunt dels cotxes. Bàsicament perquè el que resulta més dissuasiu a l'hora de moure's amb bici pel centre d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany no són pas uns desnivells més o menys pronunciats, sinó el perill de circular entre els cotxes.
