Fot-li foc!

A Andorra la Vella, aquesta nit tornarà a rodar el foc. I ho farà d'una manera especial, sabent que d'aquí poc menys de mig any pot passar a formar part del llibre de la història del patrimoni cultural mundial escrit amb lletres d'or, o de foc, millor dit.

Som ja en el tram final de l'espera. A principis del mes de desembre vinent la Unesco es pronunciarà sobre la candidatura de les 'Festes del foc del solstici d'estiu al Pirineu' per ser declarada Patrimoni immaterial de la humanitat, és a dir, la candidatura de les festes de les falles, dels haros o dels brandons que ens agermanen, a banda i banda del Pirineu, en la celebració al llarg de tot aquest mes de juny: uns celebren l'entrada al solstici d'estiu, d'altres rituals solars o de fecunditat, i fins i tot hi ha qui la celebra per espantar els mals esperits. 63 és el número de pobles que l'han presentada conjuntament, uneix tot el Pirineu, al marge de fronteres.

Segurament, la societat andorrana mai estarà prou agraïda amb els qui any rere any amb la seva persistència han fet possible arribar al dia d'avui. La festa dels fallaires rodant el foc, la nostra festa, ja és una celebració ben assenyalada en el calendari, que mobilitza una gran quantitat de persones al voltant d'una tradició, que remou sentiments i crea passions. Ningú negarà a hores d'ara que el que fa uns anys lluitava per la seva subsistència com a festa tradicional, s'ha convertit en un atractiu cultural, turístic i de cohesió social. És espectacle, sí, però també és sentiment. Un sentiment indescriptible com enguany també ens recorda el Santi, el fallaire major.