Més recitals

Tothom que escriu vol algú que el llegeixi i, si pot ser, algú que l’entengui

Arribar al lector. Aquest és l’objectiu que sembla que comparteixen els autors que van participar -dividits per gènere literari que els identifica, novel·la o poesia- a les taules rodones organitzades per l’ambaixada d’Espanya en una jornada, la de dimecres, que promet donar molt de si. I dic “sembla” perquè, de fet, només vaig assistir a la taula dels poetes Josep Dallerès i Manel Gibert, i és de les referències que van fer ells a les intervencions dels novel·listes que els havien precedit que n’extrec la conclusió amb la qual he començat.

A partir d’aquí, l’objectiu es podria anar concretant més i esdevenir tan ambiciós com l’escriptor s’atreveixi a somiar: arribar a lectors frontera enllà o arribar, via traducció, a lectors en altres llengües. Tothom que escriu vol algú que el llegeixi i, si pot ser, algú que l’entengui.

L’Àlex Broch, que moderava les taules, va llançar una pregunta als poetes: s’organitzen prou recitals que contribueixin a donar a conèixer el que s’està produint al país? I si no és així, seria aquesta una via per explorar, per mirar d’arribar precisament a més lectors? Llavors vaig pensar en la gran sort que havia tingut de poder participar, el mes de març passat, en el recital que organitza cada any l’ambaixada de França: la Primavera dels poetes. La sort, sobretot, de conèixer l’Eric Fraj i la sensibilitat amb què interpreta els versos d’altres poetes en francès, occità, castellà i català.

L’intercanvi amb creadors d’altres indrets és una experiència enormement enriquidora, tal com van assenyalar els mateixos Dallerès i Gibert. És en el foment d’aquests intercanvis que hi podrien tenir un paper destacat les institucions públiques, tenint en compte que el cost no tindria per què ser gaire elevat i que elles poden obrir portes més fàcilment que els autors o les editorials.

Acabo reafirmant-me en la convicció que d’aquesta jornada en poden sortir projectes i propostes interessants si algú recull les reflexions que s’hi van fer, com per exemple promoure la relació entre els escriptors i els músics que a Andorra és més aviat escassa. Com va concloure sàviament l’Àlex Broch, no s’ha de confondre l’avaluació, que és el que es va fer dimecres, amb la solució, que és el que tocaria fer a partir d’ara.

Etiquetes