Pagar i callar

Polèmica gratuïta, però no pas en el sentit més literal, la que ha sembrat el govern de l’Aragó fa qüestió de dies al pont sobre el riu d’Algars, al límit entre les comarques de la Terra Alta i el Matarranya. De fet és aquesta l’especificitat que posa la primera pedra a la polèmica.

El canvi de comarca i de comunitat autònoma (Catalunya – Aragó) i el fet que el límit sigui un riu, fan de mal decidir com es reparteix el cost de manteniment del pont que connecta les dues parts. El 2005 es va decidir que ho pagaria Catalunya. Per tant, allà on s’acaba la titularitat de la carretera i seguint el seu llibre d’estil, la Generalitat hi planta un rètol indicant què hi ha més enllà: Vall-de-roures (Matarranya) i Morella (els Ports). I aquest llibre d’estil estableix que cal indicar el municipi immediatament següent i la primera o primeres capitals de comarca que s’hi trobaran a continuació. Mirant el mapa es fa patent que no seria incongruent indicar Alcanyís (Baix Aragó), també. El fet és que l’ajuntament d’aquesta ciutat aragonesa feia anys que es queixava per no sortir al cartell. I al final, el govern d’Aragó l’ha escoltat.

En un món civilitzat i normal se m’acut que potser podrien passar dues coses. Una, que el govern de l’Aragó traslladés aquesta inquietud a la Generalitat de Catalunya perquè modifiqués el cartell i hi inclogués Alcanyís. L’altra, que el govern d’Aragó, afegís un panell nou, una mica més endavant, dins del tram de la seva titularitat. Doncs no, com sempre, la realitat supera la ficció. I què ha fet? Doncs col·locar un cartell seu un parell de pams per davant del de la Generalitat. I no només això, hi prescindeix de la valenciana Morella i aprofita per afegir-hi Mont-roig de Tastavins. I ja no comptàvem que Alcanyís ho posés amb la forma catalana del topònim, cosa que molestava als habitants de la ciutat conquerida el 1157 per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona enterrat a Ripoll; també ha posat en castellà el topònim de Mont-roig, malgrat que el municipi oficialment es diu Mont-roig/Monroyo.

I si analitzem la qüestió més a fons, si ja és censurable que el govern de l’Aragó hagi posat un senyal de trànsit en una carretera de titularitat catalana, cal tenir present que es podria considerar que ha incomplert que l'article 2 del decret 78/1991, segons el qual els topònims han de figurar als senyals en la forma tradicional catalana, encara que siguin de fora de Catalunya.

Amb tot, val a dir que la Generalitat, alertada per l’ajuntament d’Arnes (Terra Alta), ha retirat el rètol, amb la voluntat de recol·locar-lo en un altre indret dins del terme municipal. No valia pas la pena mantenir a la vista aquesta humiliació viària. Amb tot, aquesta és una altra materialització de l’expressió cornut i pagar el beure. Els catalans no només paguem el pont sinó que també ens tapen el cartell, com qui ens tapés la boca.