Que l'educació passi per davant de tota la resta
Suggereixo que d'ara endavant, comptant que l'activitat de les federacions és sense ànim de lucre, les retribucions dels funcionaris que hi treballin, es destinin a causes socials
Qualsevol societat es construeix al voltant de diversos pilars fonamentals. Un d'ells, potser el més important, és la comunitat. Aquesta engloba molts aspectes i podríem discutir fins on arriba i també en quin punt es comença a vertebrar. Però el que és clar és que l'educació és un dels punts claus per construir les bases de la comunitat.
L'educació, com diu mossèn Ramon de Canillo, és un tamboret de tres potes. La família, l'educació formal i l'educació en el temps de lleure. Aquesta última és la més social perquè es duu a terme en ambients fora de casa i de l'escola. Els esplais, els esports d'estiu o les activitats extraescolars en són clars exemples. Són moltes les persones que dediquen part del seu temps fora de la feina diària a educar i formar els més joves en aquests espais.
L'esplai i els esports d'estiu, com el seu nom indica, són les activitats que ocupen els infants durant els mesos que l'escola tanca i els pares treballen. Però on les futures generacions passen més temps al cap de l'any són les activitats extraescolars. Aquestes poden estar enfocades en moltes àrees. L'artística i la cultural tenen molts adeptes, però la majoria d'activitats estan enfocades en l'esport.
L'article 75 de la Llei de Funció Pública no contempla que els funcionaris a temps complet exerceixin altres activitats professionals diferents de les que deriven de la seva condició de treballadors públics o funcionaris. Hi ha certes excepcions, com la creació artística o cultural. L'esport no hi entra.
Un funcionari pot ser mestre d'esbart o professor de belles arts per a joves en el seu temps lliure. Fins i tot pot rebre'n la corresponent retribució econòmica. Un treballador públic no pot rebre-la legalment per ser entrenador de canalla. El cas és que les tres activitats tenen com a objectiu final educar part de la comunitat del futur. La que el dia de demà haurà de seguir fent avançar el país i, en el seu degut moment, retornar als més petits tot el que hauran après. Així funciona una bona societat: rebre i al cap del temps, donar.
Que les activitats esportives no formin part de les excepcions que contempla la Llei de Funció Pública és un error. De les més de vuit mil llicències federatives d'enguany, el futbol en té 3.400. Del total de llicències, més del 70% són de menors d'edat. Per tant, la funció educativa de l'esport a Andorra és un pal de paller bàsic per l'esdevenir del país.
Regularitzar els casos del funcionariat esquitxats per la investigació de l''operació Cautxú' és un primer pas, però no ha de ser el definitiu. El gran avenç seria que tothom, siguin treballadors públics o no, puguin col·laborar en l'educació de les futures generacions andorranes. Si les activitats esportives són un dels pilars d'aquesta funció, l'esport s'ha d'incloure en el llistat d'excepcions de l'article 75 de la ja mencionada llei.
Ara bé, això no justifica que les retribucions rebudes no siguin declarades. S'han de regularitzar les excepcions, però també s'ha de comprovar que fins al dia d'avui tot hagi estat fiscalment correcte. Si no és el cas, proposo que es passi revista i tot aquell que no ho hagi fet, normalitzi la seva situació amb el fisc. Si s'escau aplicar una penalització, que així sigui.
Un cop tot sigui a lloc, vaig més enllà, i suggereixo que d'ara endavant, comptant que l'activitat de les federacions és sense ànim de lucre, les retribucions dels funcionaris que hi treballin, es destinin a causes socials. El seu voluntariat pot permetre que les famílies que no puguin pagar la fitxa federativa o el material esportiu, per exemple, puguin fer front a aquestes despeses.
L'educació de la comunitat és, potser, el pilar fonamental d'una societat sana i permetre que tothom hi tingui accés és la millor assegurança d'un futur òptim. No penalitzem els educadors de les pròximes generacions. Facilitem aquesta tasca. Si s'ha de canviar la llei, es canvia, perquè la legalitat no és un concepte immòbil. Ha de servir per avançar. Siguem conscients dels errors. Treballem per solucionar-los i seguim caminant cap a una societat més inclusiva per a tothom.
