17/04/2022

Adeu, Guille

2 min
Àlex Mendoza, periodista.

Andorra la VellaEl va trobar la seva germana. La punta dels peus fregaven el parquet, les mans pesades penjaven a cada banda del cos, els cabells li cobrien part de la cara i un nus de corda gruixuda i forta com les seves conviccions li havia robat l'alè. En Guillermo s'havia penjat d'una biga a casa seva; tenia dinou anys. El vaig conèixer el primer dia de classe a la facultat, en una cua per signar ja no recordo quin paper. Vam fer un click immediat, era un noi divertit, culte, un lector voraç, molt compromès amb els seus ideals polítics, un gran amic que em va durar un any i escaig.

 

Cada vegada que es parla del suïcidi no puc treure'm del cap la seva mirada profunda que s'enfilava per sobre d'unes ulleres de pasta vermella, els seus cabells negres, negríssims i desendreçats, o la motxilla indígena de la qual sempre apareixia algun llibre interessant acompanyat d'un -"Llegeix-te això, que el món va a tota hòstia i no tenim ni idea de res; però me’l tornes, eh? que he quedat de passar-lo a en tal perquè el llegeixi també"-.

 

Jo acabava de fer els 18 i feia poc més d'un any havia enterrat un altre amic, mort d'una sobredosi d'heroïna. Divuit anys i ja havia perdut una de les persones més interessants que vaig conèixer mai. Va ser devastador. Em vaig qüestionar durant anys per què no vaig veure cap senyal; mai va dir res que ens fes sospitar, que encengués una alarma, que ens digués que pensava deixar-nos, que deixava els seus amics, la seva mare i la seva germana en aquell mar de llàgrimes. O sí?, ho va dir?, potser ho va dir d'alguna manera i no vam ser capaços d'entendre'l? No ho sé, als 18 anys ets immortal, surts de festa, t'enamores, estudies, treballes, condueixis el cotxe, viatges... però no et mors.

 

45 persones van intentar llevar-se la vida a Andorra l'any passat; dotze més que el 2020, i 23 més que el 2019; el doble en dos anys! I la majoria eren dones. Coneixem realment els nostres estimats?, els nostres fills?, les nostres parelles?, els escoltem?, sabríem reconèixer senyals d'alerta?, sabem identificar signes de preocupació? En Goethe explica a "Els sofriments del jove Werther", una història tràgica que acaba amb el suïcidi del turmentat Wherter. El mateix Werther demana l'arma amb què vol llevar-se la vida amb l'excusa d'un viatge, i tot i que la seva estimada intueix el que pot estar pensant, accedeix a donar-se-la. En Wherter pateix una mort lenta i dolorosa, i en Guillem, un íntim amic seu, és qui acaba el relat de la novel·la, trencat per la mort del protagonista.

 

El que em dol més de la mort del meu amic Guillermo és que no vaig poder acomiadar-me d'ell. Jo era fora de la ciutat quan va a passar i en una època sense mòbils ni whatsapps, vaig assabentar-me de tot quan ja l'havien enterrat. L'absència d'en Guillermo encara ens pesa a tots els qui l'estimàvem; va marxar i encara no entenem el per què. Va marxar i ens va deixar un forat enorme a l'ànima. L'any passat 45 persones van intentar fer el mateix a Andorra.