La bombolla de futbol

Què passa quan els preus ja no responen a l’estricta lògica del mercat? O quan els interessos no estrictament de mercat, empresarials o esportius es posen pel mig?

Estem vivint una inflació desmesurada en el món del futbol. M’encanta l’esport, com a practicant i també com a espectacle. De fet ja fa molts segles, des de les antigues Grècia i Roma que l’esport/espectacle forma part del dia a dia dels humans. M’agrada el Barça i sóc soci del Barça, he de confessar que potser més pel que simbolitza que per l’espectacle esportiu, però posats a ser del Barça he de dir que he gaudit, i molt, veient l’espectacle esportiu del Barça. I, val a dir que l’esport concebut com a espectacle és normal que mogui diners, i diners en xifres grosses. És normal, hi ha drets televisius, hi ha espónsors, i en definitiva hi ha molta gent que es beneficia de la gran difusió mediàtica i social que tenen alguns esports. Dit això no tinc res en contra que l’esport professional mogui grans xifres i pagui grans salaris, sempre que el mercat ho demani. Finalment l’esport professional és un negoci subjecte a les regles del mercat, que, en principi només escolten dos missatges: el de l’oferta i el de la demanda. Ara bé, què passa quan els preus ja no responen a l’estricta lògica del mercat? O quan els interessos no estrictament de mercat, empresarials o esportius es posen pel mig? Doncs que com ha passat en altres mercats (posem per exemple quan el mercat immobiliari va deixar de respondre a la demanda real d’habitatge per respondre a interessos financers i especulatius), que es genera una bombolla que acaba explotant.

Tornem a casa, al Barça i al traspàs de Neymar Jr. Respon el preu pagat, superior als 200 milions d’euros a una lògica de mercat? Serà capaç de moure i de generar en els anys que estigui al París Saint-Germain una xifra de negoci que permeti amortitzar questa quantitat? Mirat des de la lògica econòmica sembla que no. Però segurament hi altres interessos que van més enllà de la lògica de mercat (igual com passava amb el mercat immobiliari abans que esclatés la bombolla). El PSG pertany al qatarí Nasser Al-Khelaïfi, una de les persones més influents del seu país. Potser el preu desorbitat pagat per Neymar Jr. respon a una estratègia per posicionar Qatar de cara al Mundial del 2022, o potser és una demostració de poder, però, com ja he dit poc sembla que respongui a una lògia econòmica. I em pregunto què passarà quan la bombolla exploti, com previsiblement sembla que passarà? Quants clubs entraran en fallida? En fi, que entri la piloteta i que gaudim de l’espectacle abans no exploti la bombolla, que acabarà petant.