Opinió 02/09/2015

'Caballitos'

La meva filla ja té l’edat que s’ha de tenir i reclama anar a les firetes. Hem baixat a la Seu, que era festa major

2 min

Aquest any m’ha tocat, i de ple. La meva filla ja té l’edat que s’ha de tenir i reclama anar a les firetes. Hem baixat a la Seu, que era festa major. Ho reclamava amb la insistència justa, com si en algun racó del seu caparronet tingués clar que allò és un petit suplici per als pares i tingués present que no convenia tibar la corda més del compte.

Escollia amb cura l’atracció: que no fos massa estàtica però que tampoc no la maregés més del compte. Un cotxe rosa de la Barbie, un Jeep blau de les Nacions Unides, una moto (també de la Barbie). Hi pujava amb il·lusió, i cada vegada que passava pel davant saludava amb alegria. Quan s’acabaven les fitxes (i que cares que són!) ho acceptava amb resignació i amb una punta d’alleujament, potser perquè ja n’havia tingut prou i aquelles estridències visuals marca Disney i el fil musical terrible fet de 'reggaeton' saturat l’atabalaven una mica.

No he pogut evitar recordar el que feia jo, de petit. Anava a buscar el meu pare, el pobre, que intentava fer la migdiada després de treballar tota la nit i tot el dia a la pastisseria. Cansat, sense ni una queixa, ni una excusa, es llevava i em portava als 'caballitos'. Alguna vegada l’havia tret de la partida de botifarra que jugava a l’altell del bar de l’hotel Mundial, ple de fum. La mateixa cerimònia, la mateixa il·lusió, intacta, que passa a través de les generacions. Avui plou, l’estiu sembla que es va acabant. Un estiu més, i la vida es reprodueix i continua.

stats