La mort també es vesteix de Prada

Andorra la VellaI, finalment, les bombes van caure. Els pensants tancs van deixondir-se i van començar la seva lenta marxa somorta per les carreteres d’Ucraïna i els fusells van escopir el plom incandescent de les seves municions. Gens rellevant si succeeix a Palestina, el Iemen o Etiòpia, o almenys això és el que, sense ruboritzar-se, asseguren obertament analistes i periodistes occidentals que s'han horroritzat en comprovar que la mort també es vesteix de Prada, té ulls blaus i cabells rossos i no només de negre, és àrab o asiàtica.

 

Recullo aquí algunes de les més delirants mostres del racisme que, parafrasejant a Marx i Engels en el seu manifest comunista, ‘és el fantasma que recorre Europa’:

“Aquest no és un lloc com l'Iraq o l'Afganistan… Aquest és un lloc relativament civilitzat”, vist a la CBS NEWS, dels Estats Units.

“No estem parlant de sirians que fugen, parlem d'europeus”, vist a la BFM, de França.

“S'assemblen a nosaltres… Aquesta gent té Netflix i comptes d'Instagram”, vist a The Telegraph, del Regne Unit.

“Tenim foc de míssils com si estiguéssim a l'Iraq o l'Afganistan. T'imagines?”, vist a la BFM, de França.

I la meva bestiesa ‘favorita’: “Tots els ucraïnesos entrevistats per TV3 parlen Català. Podem dir el mateix quan són magrebins, marroquins o llatins? Els Ucraïnesos són un poble que s’adaptarà millor a Catalunya I que els catalans estaran més disposats a acollir”. Vist a un compte de Twitter d’Andorra.

El mateix Antonio Vitorino, director de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM de les Nacions Unides), va assegurar sentir-se “alarmat per la discriminació, la violència i la xenofòbia sistemàtiques cap als no ucraïnesos a les fronteres”. I és que Europa ha obert les portes als prop de sis milions de refugiats ucraïnesos que es calcula que fugiran de la guerra, però ha negat que ciutadans de tercers països que residien a Ucraïna travessin les seves fronteres. Sense importar el seu estatus migratori, estudiants indis i àrabs, i treballadors llatins o africans -per esmentar-ne alguns- tindran molt difícil entrar en territori europeu i escapar de la mort i les penúries d'una guerra que no és seva (una altra més).

Tres dies ha necessitat Brussel·les per prendre la decisió i posar en marxa la Directiva Temporal d’Asil, i ho ha fet de manera unànime, un fet bastant inusual en la conducta de la Unió Europea, que acostuma a trigar més i estar menys d'acord en assumptes tan espinosos. Poc més de 48 hores han necessitat per demostrar que abordar el tema dels refugiats requereix d'una profunda i decidida voluntat política, i que salvar-se d'una bomba, un tret de fusell o un obús de tanc, depèn de l'escut que porti imprès el teu passaport.

Einstein, que va convertir-se en un pacifista convençut després de veure l'efecte devastador de les bombes nuclears, deia que la força sense amor és energia gastada en va. Veurem si la força amb què s'obrin les portes als milions de refugiats que fugen de la barbàrie que assota l’est d’Europa i amenaça d'estendre's per la resta del continent està basada en la solidaritat i l'amor pel proïsme o plena de prejudicis i tacada d'interessos mesquins.